El rearmament d’ Alemanya a causa de l’amenaça russa, una resposta comuna de diversos països europeus davant els riscos de seguretat d’ençà que Putin va iniciar l’agressió a Ucraïna, topa amb un obstacle acumulat des de fa anys: l’escassetat de tropa en les forces armades (Bundeswehr).
Per això, el Govern de coalició de conservadors i socialdemòcrates del canceller democristià Friedrich Merz aposta per reactivar el servei militar, en principi voluntari però susceptible de convertir-se en obligatori si no s’aconsegueixen les xifres de reclutament necessàries. Dimecres passat, Merz i el ministre de Defensa, el socialdemòcrata Boris Pistorius, van presentar el projecte de llei adoptat pel Govern per aconseguir 80.000 nous soldats. La Bundeswehr ara té 182.000 uniformats, i l’objectiu de Pistorius és arribar a 260.000 com a mínim, entre professionals i voluntaris, l’any 2035 a tot estirar. Pel que fa als reservistes, el ministre vol duplicar-ne el nombre actual de 100.000. En conseqüència, la suma de capital humà hauria d’arribar a 460.000 persones.
El text encara ha de ser aprovat al Bundestag (cambra baixa del Parlament), amb la primera lectura prevista entre els dies 8 i 10 d’octubre. Si s’aprova, entrarà en vigor al gener.
El rearmament afavorit per l’amenaça russa topa amb la falta de tropa: calen 80.000 soldats més
A la roda de premsa de dimecres a Berlín, Merz va dir que Rússia és “la màxima amenaça per a la llibertat, la pau i l’estabilitat a Europa”, i va reiterar el seu pla per fer que Alemanya tingui “per la seva mida i la seva capacitat econòmica, l’exèrcit convencional més gran d’Europa a l’OTAN”. Un dels pilars per aconseguir-ho és la tropa. “Volem fer el servei militar més atractiu i convèncer més joves perquè s’allistin –va dir Merz amb Pistorius–. Però afegiré que si determinem que cal prendre mesures addicionals, en prendrem”.
Alemanya va suspendre el 2011 el servei militar obligatori dels homes; és a dir, el va suspendre, no el va abolir, de manera que jurídicament es pot restablir. El projecte de llei obre la porta a reintroduir-ne l’obligatorietat, però això exigiria un debat i una nova autorització parlamentària.
De moment, si el Bundestag aprova el text actual, a partir de l’1 de gener del 2026 tots els joves alemanys rebran quan facin els 18 anys un qüestionari en línia per avaluar les seves aptituds, habilitats i interès en el servei militar. Els homes l’han de contestar obligatòriament; les dones, de manera opcional. És a dir, elles no estarien obligades a respondre: per això, caldria una reforma constitucional.
El canceller Merz vol que Alemanya tingui “l’exèrcit convencional més gran d’Europa a l’OTAN”
La primera quinta que rebrà el correu serà, doncs, la dels nascuts el 2008. Es crearà així un cens. Els qui decideixin presentar-se voluntaris seran convocats a un examen mèdic i podran fer un servei de sis mesos d’instrucció, amb opció a ampliar-la i a reenganxar-se com a tropa professional.
El projecte preveu que homes i dones nascuts entre el 2001 i el 2007 rebin també material informatiu i declarin voluntàriament la seva disponibilitat per al servei militar. A partir de l’1 de juliol del 2027, l’examen mèdic d’aptitud tornarà a ser obligatori per a tots els homes nascuts a partir del 2008. Objectiu: enriquir el cens per tenir una visió completa del personal potencialment disponible en cas d’emergència bèl·lica.
“Volem atreure més gent jove a l’exèrcit fent més interessant la formació i la remuneració”, va dir Pistorius. Així, la Bundeswehr oferirà un sou de com a mínim 2.300 euros nets al mes, atenció mèdica gratuïta i altres prestacions. A partir de l’1 de juliol del 2027, els homes de 18 anys s’hauran de sotmetre a un examen mèdic fins i tot si no es declaren voluntaris per al servei.
Segons els sondejos, el 62% dels alemanys donen suport a restablir el servei obligatori, suspès el 2011
Merz i Pistorius esperen que amb el pla de voluntariat n’hi hagi prou per reclutar soldats a bastament. Si no s’assoleixen les xifres, la mili podria tornar a ser obligatòria per als homes. Però el camí seria políticament espinós. En la coalició de Govern hi ha discrepàncies: els socialdemòcrates aposten per engrossir les files sobre una base voluntària, mentre que un sector dels conservadors voldria restablir l’obligatorietat de manera automàtica si calgués.
Segons un sondeig d’ Ipsos del juliol, el 62% dels alemanys donen suport a tornar al servei militar obligatori, mentre que el 31% el rebutgen de totes totes. El 44% són partidaris de l’obligatorietat per a homes i dones, i el 18% defensen una mili només masculina. Les actituds varien, però, en funció de l’edat, el sexe i l’afiliació política dels enquestats. Intentar reimplantar l’obligatorietat de servir a l’exèrcit podria derivar en una gran lluita política i social.
