Als detractors de l’actual llei de Seguretat Ciutadana se’ls ha enquistat l’intent de treure la mordassa a la norma aprovada gràcies a la majoria absoluta amb què comptava el Partit Popular el 2015.
L’anomenada llei mordassa , tan criticada per l’oposició al govern de Mariano Rajoy, ha fet aquest estiu deu anys: una dècada en què ha estat més temps vigent amb governs de tall progressista que conservador. Malgrat els intents de reforma –l’últim, tombat en considerar-la per ERC i EH Bildu el març del 2023–, no s’han aconseguit avanços significatius. I el pitjor és que el pessimisme s’ha instal·lat entre els partits contraris a la llei, que ja ha recaptat en multes més de 1.000 milions, segons dades del Ministeri de l’Interior.
“Aquesta tardor s’ha d’aclarir, però sens dubte no és tan simple i fàcil com semblava”, explica a La Vanguardia un diputat al punt de les negociacions.
Aquest estiu, segons les mateixes fonts, s’ha fet una reunió per comprovar en quin punt estaven les posicions de cada formació després d’uns mesos en què els escàndols judicials que esquitxen el Govern acaparessin l’agenda. Hi van assistir PSOE, Sumar, ERC, Junts, EH Bildu i PNB. La base més sòlida sobre la taula va ser el preacord assolit, a començaments d’octubre de l’any passat, entre PSOE i EH Bildu per salvar els quatre esculls que han mantingut durant anys encallada la reforma: l’ús de pilotes de goma com a material antiavalots, les faltes de respecte als agents, les multes per desobediència i les devolucions d’immigrants a cop calent. Tot i això, el que semblava salvat, avui dia, no ho està.
Podem, que va a un tot o res demanant-ne la derogació, va ser exclòs de l’última reunió al Congrés
A aquests aspectes caldria afegir-hi la modificació de 36 dels 54 articles de la llei ja acordats –però no aprovats– en l’anterior legislatura. És a dir, amb el que s’ha aconseguit fins ara es podrien reformar els anomenats “aspectes més lesius” de la llei, tal com continuen reclamant organitzacions com Amnistia Internacional, des d’on remeten una frase del discurs de Pedro Sánchez en el debat de la moció de censura de Mariano Rajoy. Congrés dels Diputats, 31 de maig del 2018: “El govern que surti d’aquesta moció de censura iniciarà la derogació dels aspectes més virulents de la llei mordassa ”.
En l’última reunió es van evidenciar les diferències entre els presents. No sobre el que cal reformar, sinó fins on pretenen arribar uns i d’altres en la modificació dels polèmics punts. Per exemple, el PSOE, amb el ferm suport del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, és partidari de no tocar les devolucions en calent, que van ser avalades pel Tribunal Constitucional. D’altres, com ERC, advoquen per posar fi als rebutjos d’immigrants que es practiquen a la frontera –sempre que no siguin sol·licitants de protecció internacional o es tracti de persones vulnerables, com menors–. I d’altres, com EH Bildu, aposten per un punt intermedi: que s’abordi aquest aspecte més endavant en una nova reforma de la llei d’Estrangeria, en què per naturalesa hauria d’anar recollit, amb el compromís d’incloure per llei la identificació de tots els migrants que travessin passos fronterers per avaluar peticions d’asil.
Les mateixes distàncies es poden aplicar al controvertit ús de pilotes de goma. Junts pretén que es prohibeixi,
com passa a Catalunya, l’ús d’aquest material antiavalots de manera immediata. El PSOE, també amb el beneplàcit del titular d’Interior, dona una puntada de peu cap endavant: defensa crear uns protocols per al seu ús, mentre es van substituint progressivament per un altre material, suposadament, menys lesiu. Al mig, en aquest cas, ERC i EH Bildu, que volen eliminar-les, però donen un marge d’un any de termini des que la norma, si arriba el cas, entri en vigor.
Però qui falta a l’equació de la majoria parlamentària amb què tirar endavant una reforma d’aquesta importància? Podem, que ni tan sols va ser convidat a la reunió de juny, segons confirmen fonts de la formació lila. Podem està instal·lat en el tot o res. És complicat de pair que el partit que va néixer a l’abric del 15- M, les marxes per la dignitat i les marees ciutadanes –que van abanderar la seva derogació– no hagi estat capaç d’aconseguir el punt polític de la seva derogació. Perquè els de Ione Belarra, i vet aquí on les distàncies es fan abismals entre socis, ni tan sols parlen de reforma, sinó de derogació. Com que es tracta d’una llei orgànica, la derogació suposaria portar un nou text íntegre al Congrés dels Diputats.
Aquest estiu s’ha fet una reunió per abordar la reforma: continua sense haver-hi acord
En el que tots els partits sembla que estan d’acord és que en el nou cicle de sessions s’obre una oportunitat, tot i que ningú no s’atreveix a llançar les campanes al vol, com es va fer ara just fa un any. Uns reconeixen el “pessimisme”; d’altres ho anomenen “discreció en les negociacions per facilitar els avanços”. Però el cert és que han tornat a passar dos mesos més, tot i que d’estiu, en els quals ningú no ha mogut ni un dit.
