Cada setmana obre a Barcelona un nou supermercat que pot funcionar les 24 hores del dia. Durant els sis primers mesos d’aquest any en van obrir 26. Fins a 657 negocis d’aquesta mena s’han posat en marxa a la ciutat els últims cinc anys i mig. Parlem de prop de 1.400 establiments inaugurats des del 2015. Són dades municipals. No us sentiu enganyats. La major part d’aquests comerços no estan destinats a cobrir les necessitats quotidianes de la gent que viu als voltants. Aquí trobem principalment bosses de patates fregides, begudes en format individual, souvenirs, maletes...
El dels súpers dissenyats per aprofitar-se dels turistes és en aquests moments el monocultiu comercial més consolidat a la ciutat. Ni les botigues marihuaneres del Gòtic ni les manicures del centre històric ni les fruiteries del Raval estan tan arrelades. El govern de l’alcalde Jaume Collboni planeja endurir les normes i redoblar les inspeccions a fi de frenar-ne la proliferació i assegurar-se que compleixen el paper de comerç de proximitat. A veure si es posa fi al descontrol. Les estadístiques reflecteixen multitud d’infraccions. L’executiu municipal, i també les principals associacions de comerciants, entén que aquests establiments degraden l’oferta de Barcelona. Les tendències del mercat, els buits legals i la picaresca fan que ja se succeeixin fins i tot a les vies més cotitzades.
La història del número 52 del carrer Pelai és molt il·lustrativa. Aquí en van muntar un de dues plantes. Al cap de poc, a finals de l’any passat, l’Ajuntament li va incoar diversos expedients per funcionar de fet com una botiga de records, per la realització d’obres sense llicència, per saltar-se diverses normes relatives al paisatge urbà a l’hora de penjar els cartells, posar publicitat, prescindir de portes... Una visita a l’establiment revela que els titulars semblen disposats a continuar de la mateixa manera. A les primeres lleixes hi trobem galetes de tota mena, moltes begudes refrigerades en format individual a preus poc populars, un munt de fideus orientals per preparar al microones en pocs minuts...
“No volem que aquests establiments deixin de ser comerços de proximitat”, diu el regidor de Comerç
I de seguida dessuadores, pins, imants i xapes, tota mena de maletes, motxilles i bosses de mà, gots de plàstic de totes les mides, estotjos, pilotes i samarretes del Barça, del Reial Madrid i d’altres equips, làmines de record de la Sagrada Família, plats, fonts i tasses d’inspiració gaudiniana, nines de faralaes, cantimplores molt chic, fundes de mòbils... Aquí no et trobes estudiants amoïnats, veïns empenyent el carretó d’anar a comprar, oficinistes que han sortit tard... només turistes. Fonts municipals expliquen que el negoci continua obert perquè encara duren els terminis legals perquè els titulars puguin resoldre les irregularitats detectades. El procés administratiu segueix el seu curs.
Fins i tot el súper precintat per l’Ajuntament a finals de l’any passat, a la rambla Catalunya, als baixos de la casa Heribert Pons, en un immoble modernista i centenari catalogat com a bé cultural d’interès local, per fer obres i posar-se en funcionament sense els corresponents permisos, podria tornar a obrir si els titulars sol·licitessin les llicències pertinents. “A més –afirmen fonts municipals–, com a resultat d’una multiinspecció a l’ Eixample i de les inspeccions que l’Ajuntament duu a terme periòdicament en aquests negocis, tenim cinc expedients oberts més a la rambla Catalunya a supermercats d’aquestes característiques”.
Atès que no és obligatori comunicar al Consistori els cessaments dels negocis, l’única manera de saber quantes botigues d’aquest tipus hi ha a la ciutat és comptar-les. La Vanguardia va constatar recentment que a la Gran Via, Consell de Cent i Aragó entre Muntaner i Sant Joan, i a Balmes i Aribau, entre la Diagonal i el seu principi, així com a la ronda Universitat, la rambla Catalunya i la Travessera de Gràcia, entre la Diagonal i la Via Augusta, hi ha 56 súpers que poden obrir ininterrompudament. I també onze dels de sempre: de debò els veïns de l’ Eixample necessiten tants súpers de matinada?
L’executiu confia que l’eliminació dels pisos turístics redueixi la demanda d’aquests negocis
La regidora de Comerç i aquests dies alcaldessa accidental, la socialista Raquel Gil, subratllen que l’Ajuntament està intensificant les revisions d’aquests establiments, sobretot les multiinspeccions, en què també participen funcionaris de la Generalitat i l’ Estat i també es comproven qüestions laborals, tributàries, d’estrangeria... Les tres primeres onades van tenir lloc en vuit de negocis de Sant Martí, 36, de Ciutat Vella, i 112 de l’ Eixample, a finals del 2024 i l’última primavera, i es van produir dotze tancaments cautelars, 2.308 infraccions i l’obertura de centenars d’expedients. No parlem només de venda de souvenirs. També de matalassos a la rebotiga, de paneroles i altres insectes, de brutícia...
Amb aquestes inspeccions, prossegueix la regidora Gil, el govern de l’alcalde Collboni confia a collar els comerciants a fi que compleixin les normes. “Estem posant ordre al sector –afegeix l’alcalde–. El nostre objectiu és que els supermercats no deixin de ser comerços de proximitat. I amb els nous plans d’usos esperem endurir els requisits i augmentar el control de les noves obertures. Volem que el nou pla d’usos de Ciutat Vella tingui en consideració molts més aspectes, que no se centri principalment en els urbanístics i les distàncies entre establiments i d’aquesta manera millorar el control sobre els productes que aquests negocis venen i el seu impacte en l’entorn i la convivència. A més, eliminarem totes les llicències de pisos turístics el 2028, i entenem que això contribuirà a reduir la demanda habitual d’aquests supermercats”.
