A favor de la gran mudança d’art del segle

Amb el permís de l’art de Sixena, l’enviament del tapís de Bayeux a Londres per ser exposat al Museu Britànic serà la mudança d’art més rellevant del segle; no només per la magnitud del trasllat mateix, sinó perquè es tracta d’un gest amb alt valor simbòlic i polític (el desenllaç judicialitzat del litigi Catalunya- Aragó, per contra, remet el fracàs de la política).

El tapís, de 70 metres de llarg i 50 centímetres d’ample, data del segle XI i narra els preparatius i desenvolupament de la batalla de Hastings, que va culminar la conquesta normanda d’ Anglaterra amb la victòria de Guillem el Conqueridor sobre el rei Harold. Està exposat en una sala subterrània de Bayeux (que serà reformada) i es recorre com si s’estigués llegint un còmic, o com si es visualitzés un pla seqüència d’una pel·lícula bèl·lica. Està previst que milions de persones desfilin davant d’aquesta obra mestra anònima (la hipòtesi més fiable apunta que la van brodar monges angleses) quan s’exposi a Londres a partir de la tardor del 2026. Serà el seu primer viatge a Anglaterra en la seva llarga història. La història d’una humiliant derrota convertida en un apoteòsic esdeveniment cultural un mil·lenni després. Com si no hi hagués cap mal que durés mil anys. Però, més enllà del debat sobre la rendibilitat que n’obtindrà el museu –Londres assumeix el cost astronòmic del transport i l’assegurança–, cal discernir si el gest polític que persegueix justifica la mudança.

Mil anys després, la miserable condició humana encara anteposa les bombes a les paraules

Emmanuel Macronha formalitzat l’acord amb el rei Carles i amb el Govern de Keir Starmer després d’una llarga negociació. El propòsit és recosir les ferides del Brexit, reconstruir ponts entre Londres i la UE que no s’haurien hagut de dinamitar mai, encara que ningú ja no pensi en el retorn del Regne Unit com a estat membre de la Unió.

Un d’aquests ponts és, òbviament, el cultural. El Brexit ha dificultat el lliure moviment d’artistes i obres d’art i ha retallat programes d’intercanvi estudiantil. Una de les conseqüències més doloroses del divorci va ser la parcel·lació d’un espai de cultura que ja s’havia fet comú. És obvi que el fet que un vell tapís creui el canal per ser exposat en un museu no farà caure per si mateix cap barrera, però el gest té una alta càrrega simbòlica, ja que s’afegeix a iniciatives més discretes que miren de revertir les traves més absurdes del Brexit.

En un àmbit més polític, aquest intercanvi cultural (com a contraprestació, el Museu Britànic cedirà peces a altres institucions franceses) visualitza una certa intenció de rehabilitar l’eix franco-britànic, una entesa essencial per apuntalar en la mesura possible la malmesa arquitectura europea. Almenys, mentre els dos països siguin lliures de governs d’extrema dreta, perquè ja se sap quin ús pervers fan els ultranacionalistes de l’art. Convé recordar que Hitler va voler aconseguir el tapís de Bayeux perquè, a parer seu, com que els normands en part descendeixen de pobles germànics, la peça exaltava el poder bèl·lic dels aris i havia de ser exhibida a Berlín o a la nonada pinacoteca de Linz. Per sort, i ara per ara, l’exposició de Londres només simbolitza la voluntat de reconciliació.

Però hi ha un altre motiu per celebrar que avui es parli del tapís de Bayex: el relat brodat de la batalla de Hastings es pot considerar una de les primeres manifestacions gràfiques de reporterisme de guerra –amb el precedent potser de l’ estela dels Voltors sumèria–, tan amenaçat per governs als quals no els tremola el pols a l’hora d’assassinar periodistes per liquidar testimonis incòmodes.

Els fragments dels preparatius de la batalla brodats al segle XI, vistos ara, ens recorden els moviments de tropes israelianes previs a la invasió total de Gaza; l’escena de la flota normanda solcant el canal, els vaixells que Donald Trump ha enviat amb rumb a les costes de Vene­çuela. Mil anys després, la miserable condició humana encara anteposa les bombes a les paraules. I continua fent falta que algú hi sigui per explicar-ho.