La fronda contra la fiscalitat, especialment l’impost de patrimoni, podria aconseguir estrènyer llaços entre la dreta política espanyola i la nacionalista que poguessin afectar la continuïtat de la majoria parlamentària de què actualment gaudeix el Govern de Pedro Sánchez? La pregunta es posa sobre la taula en vista dels esforços empresarials per derogar, o si més no reduir-ne les principals conseqüències recaptatòries, aquesta figura fiscal que afecta els sectors més acomodats. Ara com ara, sembla que no.
Ja fa temps que la patronal catalana Foment, acompanyada per un bon nombre de grans empresaris catalans i de la resta d’ Espanya, ha desplegat una ofensiva contra l’impost que s’ha centrat a buscar un acord perquè el PP i Junts acordin una reforma que propiciï una majoria parlamentària per superar les forces partidàries de mantenir l’impost.
La patronal que presideix Josep Sánchez Llibre ha redactat una proposta d’esmena que planteja deduir d’aquest impost els últims onze anys dels rendiments del treball i de les activitats professionals declarades pel contribuent en l’IRPF.
Concretament, el document pretén deixar exempts “els béns i drets d’un preu d’adquisició que no superi l’import dels rendiments del treball i de les activitats econòmiques obtinguts per la persona física, tant el mateix any com els últims deu anteriors, sempre que haguessin estat objecte de declaració en l’IRPF”.
La patronal ha fet arribar a les dues forces conservadores una proposta d’esmena de l’actual gravamen
És a dir, si la suma d’aquestes rendes supera el valor del patrimoni net (descomptats els deutes), el contribuent no pagaria. La mesura afectaria les rendes del treball i activitats professionals i exclouria les procedents de plusvàlues i les rendes del capital.
L’esmena s’hauria d’incorporar en l’articulat actual de la llei de l’ impost de patrimoni vigent des del 1991 i afectaria també la del desembre del 2022 que, entre altres coses, crea l’“impost temporal de solidaritat de les grans fortunes” el qual grava la riquesa neta que superi els tres milions d’euros.
Aquest últim gravamen va ser creat amb l’objectiu de contrarestar la deducció pràcticament total de l’impost de patrimoni d’algunes comunitats autònomes, començant per la de Madrid, en ús de les seves competències. L’impost aprovat el 2022 no es pot cedir a les comunitats, però en el cas de les que sí que l’apliquen el contribuent pot deduir l’import pagat del que li correspondria en la quota estatal. La patronal vol que l’impost desaparegui, ha promogut un recurs davant el Tribunal Constitucional i ha presentat una demanda a l’ Audiència Nacional, però també explora les vies intermèdies per mirar de minimitzar-lo mentre continua vigent.
Tant el grup polític que presideix Alberto Núñez Feijóo com el de Carles Puigdemont han rebut la proposta i les fonts consultades indiquen que l’han vist de bon ull, però no han obert negociacions ni en veuen les possibilitats de futur de la mateixa manera.
Els populars opten per esperar a derogar la norma un cop arribin al govern després d’unes eleccions
Mentre al PP consideren que en aquesta legislatura el Govern imposa el bloqueig dels canvis o mesures que es plantegen des de l’oposició, en el cas de Junts encara veuen marge per formar majories conjunturals alternatives sense necessitat de posar en perill la continuïtat del Govern de Sánchez.
Al PP asseguren que tot i veure de bon ull la proposta de la patronal catalana, especialment el fet que quedessin exempts els rendiments del treball i les activitats professionals, fruit de l’economia més productiva, la seva posició és la de derogar l’impost de patrimoni. I no volen que sembli que deixen marge per mantenir-lo vigent ni tan sols amb un impacte més reduït.
Juan Bravo, vicesecretari d’ Hisenda del PP, afirma que “nosaltres eliminarem aquest impost quan arribem al Govern”. Els populars carreguen contra el gravamen sobre el patrimoni perquè ja no existeix a la resta d’Europa i genera un efecte d’expulsió de contribuents que es busquen fora altres residències i deixen d’aquesta manera de pagar tots els impostos. “A França, Emmanuel Macron ja el va eliminar precisament per això”, argumenta Bravo. El PP reconeix que en l’àmbit de la política econòmica hi ha moltes coincidències amb Junts i especialment en l’aspecte fiscal, però creu que la conjuntura política no deixa marge per avançar en aquesta via.
En la mateixa línia, la formació independentista assegura que “el PP sap que si ells impulsen mesures de rebaixes d’impostos tindran el nostre suport perquè forma part de la nostra orientació de política econòmica; sempre som partidaris de rebaixar impostos”. També recorden que la formació independentista és molt crítica amb el model fiscal vigent i que se n’ha d’abordar el canvi de manera global incloent-hi aspectes com el “dúmping de Madrid”. La formació catalana té, entre d’altres, Jordi Turull, secretari general, i Albert Batet, responsable del grup parlamentari al Parlament, com a interlocutors amb el món econòmic i les empreses de l’Ibex.
Els independentistes estan disposats a votar a favor del text de Foment “si el PP el presenta”
Un dels arguments de Sánchez Llibre per defensar davant els seus col·legues de la CEOE la conveniència de la llei d’amnistia i la normalització de Junts en la vida política catalana i espanyola era precisament la seva capacitat per conformar en l’àmbit econòmic un front parlamentari conservador. Ja s’ha concretat en àmbits rellevants com l’oposició a la llei de reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, el bloqueig de l’impost temporal a les energètiques o la participació sindical en els consells de les empreses, entre altres qüestions.
