Quan al Congrés LGTBI del 2007 es va afegir per primera vegada la lletra B al nom de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais i Transsexuals, no va ser només una decisió política. Va ser una esquerda. Una esquerda per la qual, avui, es colen milers de joves –sobretot dones– que proclamen allò que abans es xiuxiuejava o callava: “Soc bi ”.
Durant anys, aquella B va ser una anomalia dins de l’activisme. Invisibilitzada fora del col·lectiu i qüestionada a dins. Ni gai ni hetero. “Tria vorera o t’atropellen”, es deia a qui se sentia així. Gairebé dues dècades després, aquella lletra marginada encapçala una tendència que no té res de silenciosa. És la que més creix entre les noves generacions. I són elles, les dones joves, les que lideren aquest canvi.
Allò que abans s’amagava ara s’explica, allò que abans era tabú avui s’explora
Ho apuntava el sociòleg Narciso Michavila en un reportatge que La Vanguardia va publicar dilluns: la generació Z s’identifica creixentment amb la bisexualitat, i ho fa amb una naturalitat que desarma. A Espanya, amb prou feines el 3,7% de la població adulta es reconeix com a bisexual. Tot i això, entre les menors de 24 anys, la xifra supera el 22%, segons dades del CIS. Què ha canviat? El context. Allò que abans s’amagava ara s’explica. Allò que abans era tabú avui s’explora. El desig no ha canviat; la llibertat per viure’l, sí. Si abans era una “fase” per la qual algú passava fins a triar vorera –per seguir amb el símil d’abans–, ara és una identitat que es reivindica.
Però aquesta revolució no és només sexual. També és política. Estudis recents revelen que les joves bisexuals tendeixen a alinear-se amb idees feministes, progressistes, antipatriarcals. Qüestionen els mandats heretats sobre l’amor, el gènere i el poder. Mentre elles eixamplen els marges, molts homes joves es tanquen en discursos neomasclistes i ultraconservadors. La bretxa ja no és només d’orientació, sinó de visió del món. En paraules de Narciso Michavila, la manera de pensar d’elles i d’ells es bifurca també en la ideologia.
La B incomoda perquè descol·loca. Perquè trenca els marcs binaris. Perquè diu: no s’ha d’elegir. Es pot desitjar en plural. I això xoca amb un sistema que només entén que tot és o blanc o negre.
Potser el lector es pregunta si aquesta atracció de les dones zetes per la bisexualitat no deu ser una moda, o potser una confusió adolescent. Els sociòlegs parlen de “revolució”. En tot cas, és una generació que ha deixat de tenir por, que ja no estableix la necessitat de justificar-se per qui estima. És així tot i que als que vam créixer en una altra època –heteronormatius de manual, com qui firma aquestes línies– encara ens costi una mica entendre-ho.
