L’inici del curs polític de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha estat accidentat. La líder comunitària, que ha començat el setembre duent a terme una gira entre els països europeus més propers a Rússia, va haver d’ endarrerir els seus plans aquest diumenge, després que el senyal GPS de l’avió privat en què anava de Polònia a Bulgària fos interferit i el pilot no tingués més remei que aterrar sense fer servir aquestes tecnologies, sinó només valent-se dels tradicionals mapes en paper.
El comandant de l’avió –la UE sol contractar avions xàrter per a aquesta mena de viatges, ja que no disposa d’aparells propis– va estar envoltant l’aeroport de Plovdiv, la segona ciutat del país, al centre de Bulgària, durant gairebé una hora, fins que va tirar la tovallola. El
GPS no funcionava i tocava tornar al mapa i la brúixola. L’avió va acabar aterrant sense més complicacions.
Totes les mirades van apuntar a l’uníson cap a una sola direcció: Moscou. Els últims anys, des de la invasió d’ Ucraïna, els països bàltics i de l’ Est d’Europa han denunciat un increment substantiu dels incidents de
bloqueig de GPS que han afectat les comunicacions tant marítimes com aèries. Sense anar
més enllà, Estònia considera que actualment el 85% dels vols al país pateixen algun tipus
d’interferència.
Bulgària, que està investigant l’incident, assenyala Rússia com el principal sospitós. El bloqueig del GPS no només va afectar l’avió de la comitiva europea, sinó que va deixar sense accés a aquesta tecnologia tot l’aeroport de la ciutat de Plovdiv, cosa que, per als funcionaris búlgars, representa una interferència “innegable” per part de Rússia.
Les agències de Control de Trànsit Aeri i de Seguretat Nacional estan analitzant els indicis d’un atac deliberat per part dels serveis secrets russos,
una cosa que creuen molt més probable que una simple avaria tècnica.
“Podem confirmar que hi va haver interferències en el GPS, però l’avió va aterrar sense incidents”, va assegurar la portaveu de la Comissió Europea, Arianna Podesta, quan se li va preguntar pel cas en la roda de premsa diària de l’entitat. “Les autoritats búlgares ens han informat que sospiten que aquesta flagrant interferència va ser duta a terme per Rússia”, va continuar.
El pilot va fer voltes l’aeroport durantuna hora i va decidir aterrar amb mapes tradicionals
Quan se li va demanar si s’havia tractat d’un atac concret contra la líder alemanya, la portaveu va afirmar que “el millor és plantejar la pregunta als russos, si és que realment han estat ells que l’han dut a terme, i també preguntar-ho a les autoritats búlgares que estan investigant el cas”.
A la Comissió Europea defensen que són conscients que “les amenaces i la intimidació són un component habitual de les accions hostils de Rússia” i consideren que l’incident assenyala que el viatge de la presidenta és més rellevant a aquests Estats fronterers, “on ha pogut veure de primera mà les amenaces diàries de Rússia i els seus aliats”.
El comissari de Defensa, Andrius Kubilius, va avançar que
la Unió Europea augmentarà el nombre de satèl·lits en òrbita baixa per millorar la detecció d’interferències.
Von der Leyen volava de
Varsòvia a Plovdiv per reunir-
se amb el primer ministre del país, Rosen Zhelyazkov, enmig d’una gira pels Estats europeus més propers a Rússia per analitzar els progressos que hi ha
hagut des que Brussel·les va apostar per una inversió massiva en defensa. Des de Bulgària, la líder comunitària va advertir que el president rus, Vladímir Putin, “no ha canviat i no can-
viarà”, i el va definir com un
“depredador” que només pot ser frenat amb una forta dissuasió militar, un missatge que ressona després de la polèmica reunió entre el màxim mandatari rus i el president dels EUA, Donald Trump, a l’agost a Alaska.
El periple de Von der Leyen va continuar ahir a Lituània i a Romania, on la líder comunitària va discutir també la dissuasió europea sobre les amenaces marines i híbrides de Moscou. El bloqueig dels sistemes de GPS és només un dels múltiples atacs híbrids de la Rússia de Putin, acusat per Brussel·les des de fer servir els migrants a les fronteres de Bielorússia per desestabilitzar el bloc fins a dur a terme ciberatacs o sabotatges als cables de telecomunicacions submarins al mar Bàltic. Al juny,
els ministres de Transport de 17 països europeus van enviar una carta a la Comissió per reclamar mesures immediates en resposta a les interferències en els sistemes globals de navegació per satèl·lit procedents de Rússia i Bielorússia.
A més, Von der Leyen ha visitat aquests dies Estònia, Letònia, Finlàndia i Polònia. Totes aquestes nacions estan inquietes per les converses de pau iniciades per Trump sobre Ucraïna i apressen Europa a no dilatar els plans de rearmament. Von der Leyen, de moment, s’ha compromès a presentar durant la cimera informal de caps d’Estat i de Govern de principis d’octubre a Copenhaguen un full de ruta detallat per a aquest rearmament.
Fins ara, ja són 19 els estats membres que han sol·licitat formar part del mecanisme de 150.000 milions d’euros en préstecs per a compres conjuntes d’armes. Aquest mes de setembre Von der Leyen vol també veure aprovat un nou paquet de sancions contra Rússia, que seria el dinovè des del començament de la invasió el febrer del 2022.
Tot passa amb prou feines uns dies després que un dur atac
rus a Kíiv causés 21 morts i
destruís part de la seu de la UE
a la capital ucraïnesa. L’ofensiva, amb més de 600 drons i
míssils, va ser una de les pitjors en el transcurs de la guerra.
Dos dels míssils van impactar a escassos metres de la seu de la UE a Kíiv, malgrat que tot el personal va aconseguir mantenir-se sa i estalvi.
