El somriure de Narendra Modi no és el de la Gioconda, i molt menys a Tianjin, la ciutat del nord de la Xina. Durant la cimera euroasiàtica que es va acabar dilluns, la franca camaraderia del primer ministre indi amb el president rus, Vladímir Putin, –dins i fora de la limusina d’aquest últim– o les seves afectuoses encaixades, que va prodigar fins i tot a l’esfinx Xi Jinping, tenen un motiu tan clar com el seu destinatari. Aquest no és cap altre que els EUA, pel tracte humiliant a què Donald Trump està sotmetent l’ Índia de Modi, amb aranzels del 50% a alguns dels seus productes.
El receptor del missatge del president xinès va ser també, sense esmentar-lo, el president dels Estats Units. Xi va llançar un al·legat contra “les ingerència estrangeres” que es duen a terme “sota el pretext de protegir els drets humans”, contra “les sacsejades al comerç internacional” i contra “les temptacions hegemòniques”.
L’ Organització de Cooperació de Shanghai ( OCS) assenyalava en el seu comunicat que “l’economia mundial, en particular el comerç internacional i els mercats financers, han patit greus commocions”, en una referència indirecta a la guerra comercial desencadenada per Trump, amb qui alguns dels països de l’organització mantenen diverses disputes.
Per això advoquen per “construir un món multipolar més
representatiu, democràtic i just”, i destaquen el “paper central
de coordinació” de les Nacions Unides.
Xi Jinping va saber condensar el missatge de la cimera: la Xina
es compromet a defensar un món multipolar en contrast amb els Estats Units, i considera que
cal reformar la governança mundial, encara en mans d’uns quants països.
La diplomàcia xinesa, que va voler amansir la relació entre l’ Iran i l’ Aràbia Saudita, també ha aconseguit treure ferro a l’animositat entre el Pakistan i l’ Índia, tots dos membres de l’ OCS. Tant és així que han signat una condemna conjunta del terrorisme amb una menció explícita a l’assassinat de desenes d’hindús a Pahalgam ( Caixmir) la primavera passada.
Un Putin cada vegada menys aïllat agraeix les mostres de solidaritat dels assistents
La Xina ja ho va intentar a la cimera de ministres de Defensa de l’ OCS, fa poc més de dos mesos, però llavors l’ Índia no va voler signar una condemna dels bombardejos dels Estats Units sobre l’ Iran. Ahir, tot i això, l’ Índia es va afegir a la condemna explícita contra “l’agressió d’Israel i els Estats Units” com “una violació del dret internacional”.
El que ha passat en aquests dos mesos és que els EUA han passat a tractar l’ Índia –el país més poblat del món– com un contrincant i no com un soci. La declaració del grup de Tianjin també critica “el doble criteri” i demana una solució “justa” al problema d’Israel i Palestina. L’organització, que l’any vinent celebrarà la cimera
al Kirguizistan, va anunciar l’ingrés de Laos com a soci de diàleg, el quinzè.
Paranys com el dispensat a la Casa Blanca al president de Sud-àfrica –un altre soci del grup dels Brics– en què es va tergiversar el racisme realment existent, regiren la consciència històrica de l’ Índia. També ha indignat l’ Índia els dos avions militars dels Estats Units carregats d’immigrants irregulars indis, emmanillats i encadenats. Sobretot venint del país que més es beneficia de la fuga de cervells indis.
L’altra figura victoriosa de la
cimera va ser Vladímir Putin,
que en la seva intervenció va acusar Occident de provocar el conflicte a Ucraïna. Per qui pensés que el president rus estava aïllat per les sancions occidentals, la reunió de Tianjin va ser una refutació i una demostració de les seves amistats.
Durant la seva intervenció en la reunió amb la resta de líders de països membres de dilluns, Putin va agrair els esforços de països com l’ Índia i la Xina per aconseguir la pau en aquest conflicte
i va parlar dels “intents d’ Occident d’incorporar Ucraïna a l’OTAN” com una de les causes del conflicte.
L’expansió de l’ OCS, en què
Pequín porta la veu cantant, provoca aprensió al Japó, sobretot quan, com ha passat aquest any, la cimera serveix de prolegomen a la desfilada militar més gran de la dècada a la plaça de Tiananmen, a Pequín, amb “el 80è aniversari de la derrota aliada del feixisme com a tema”.
La Xina s’erigeix en garant del multilateralisme en contrast amb els EUA de Trump
Entre diumenge i dilluns van passar per Tianjin els caps d’Estat o de Govern de quatre dels
nou països en possessió d’armes nuclears. Un cinquè, Corea del Nord, serà representat demà dimecres a Pequín pel dictador Kim Jong-un.
L’ OCS, que no disposa de clàusules de defensa mútua, a diferència de l’OTAN, té entre els seus membres la Xina, Rússia, l’Índia, el Pakistan, l’Iran, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan i l’ Uzbekistan, que en conjunt apleguen al voltant del 40% de la població mundial, a més de països observadors i socis de diàleg com ara Egipte, Turquia, Birmània o l’ Azerbaidjan.
