Barcelona viu des de fa anys un particular boom de noves barberies. Algunes evoquen l’estil clàssic d’altres temps, però a la barberia Jaume no li ha fet falta recrear les tradicionals butaques ni un altre mobiliari d’època. Al número 160 del carrer Aribau del barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample, aquest negoci celebra un aniversari molt especial aquest any fent un segle de vida. El seu responsable, Jaume Palós, és la tercera generació al capdavant d’aquest establiment que ha conservat el llegat dels predecessors i l’amor per l’ofici. Accedir a aquesta barberia és com fer un viatge al passat. A més dels enormes miralls, hi destaquen dues butaques dels anys cinquanta Triumph amb respatllers de reixeta i una trona original per als clients infantils que encara es fa servir.
El seu pare va ser barber i també es va dir Jaume. Recorda que li explicava que el primer barber, Eladio Arias, va començar a treballar-hi el 1925 amb un altre soci, tot i que alguns veïns que van viure aquí deien que n’hi podria haver un d’anterior, amb el sobrenom de Gallo , un extrem que en Jaume no ha pogut confirmar.
El local conserva butaques dels anys cinquanta i una trona dels inicis del negoci per a clients infantils
El pare del propietari actual, nascut a Roses, va començar
a exercir aquesta professió amb 13 anys i als anys quaranta es va traslladar a Barcelona,
on va estar en una barberia a Sants. El 1952 va entrar a la barberia del carrer Aribau, ja que coneixia en Pepe, un nebot de l’ Eladio. Anys més tard, el 1966, es va fer càrrec del negoci, moment en què l’actual responsable va venir a viure aquí amb tres anys, atès que
es va destinar a habitatge els darreres del local.
Després d’acabar l’institut, el seu pare li va suggerir que, com que havia de fer el servei militar, aprengués a tallar els cabells. Així ho va fer i quan va començar aquest ofici li va agradar tant que va decidir continuar fins avui. Quatre dècades després, en Jaume cuida amb cura cada detall i dedica a cada servei com a mínim mitja hora, amb un tracte personalitzat i una relació única amb cada client. “Això és un confessionari. Aquí es guarden molts secrets”, assegura.
A més de la satisfacció per la feina ben feta, també li agrada que cada dia aprèn alguna cosa dels clients, ja sigui d’un catedràtic o un metge. “És un aprenentatge continu si hi fas atenció. És una autèntica universitat”, comenta.
Aquest barber té clients de tota de la vida del barri, però també de fora de la ciutat, com de Sant Carles de la Ràpita. Fins i tot alguns d’ells són de diverses generacions, i ha tallat els cabells des de l’avi fins al besnet. De clients il·lustres a ell li van explicar que al seu dia van passar per aquí el mític
exporter de l’Espanyol i del Barça Ricardo Zamora, o el
dibuixant Joaquim Muntañola, autor d’historietes al cèlebre TBO , entre altres publicacions.
A la façana del negoci hi ha pintats els tradicionals colors associats amb la barberia: blanc, vermell i blau. En Jaume recorda que una de les teories sobre la seva procedència seria la bandera tricolor de la Revolució Francesa. Llavors els barbers la penjaven als establiments perquè no fossin víctimes de la guillotina. Ell no dona credibilitat a aquesta versió i es decanta més per una altra, la de quan els barbers no disposaven de local propi i anaven als pobles oferint els seus serveis de barberia, dentista i metge. En aquella època hi havia sagnies i el blanc correspondria als draps blancs per als embenats, el vermell a la sang i el blau a les venes.
Sobre la situació actual del sector, aquest barber lamenta que ha perdut els seus grans referents, com Vidal Sassoon, Pascual Iranzo o Lluís Llongueras. Pel que fa al futur del negoci, en Jaume, de 62 anys, continuarà treballant fins que es jubili, tot i que no té relleu, ja que el seu fill s’ha dedicat professionalment a les arts gràfiques. Un consell que donaria a les noves generacions de barbers i que va aprendre del seu pare: “Si no t’estimes l’ofici, no t’hi dediquis”.
