Els narcos mexicans es reconverteixen en exèrcits

A diferència dels negocis centenaris i honestos en què les noves generacions es neguen a seguir el llegat dels avis i pares, els càrtels de la droga mexicans sempre troben hereus.

És igual la mala vida que els esperi, sigui per assassinat o per empresonament, no falten mai candidats a la successió.

Va caure Joaquín Guzmán Loera, el mediàtic Chapo . Després un dels seus fills, un dels chapitos , va trair el seu soci, l’esquiu Ismael el Mayo Zambada, a qui va lliurar amb safata de plata a les autoritats dels Estats Units.

El Mayo i el Chapo , els dos fundadors del càrtel de Sinaloa, una de les organitzacions criminals més sagnants que existeixen, compleixen cadenes perpètues als EUA.

Els seus continuadors a Sinaloa, així com en altres càrtels, també escapçats recentment per la pressió policial i l’amenaça de l’extradició a l’ogre del nord, no només no han deixat de traficar amb la droga, sinó que han continuat matant, fins i tot d’una manera més sistemàtica i massiva.

Davant el desplegament militar del Pentàgon a la frontera sud, i l’amenaça d’actuar més enllà dels seus límits territorials, en aquest altre capítol de la guerra contra les drogues ordenat pel president Trump, i atesa la cada vegada més estreta col·laboració de la seva homòloga mexicana, Claudia Sheinbaum, els càrtels han escalat en l’ús d’armes bèl·liques fent servir drons per bombardejar com si l’estat de Michoacán fos l’ Orient Mitjà o Ucraïna. També estan desplegant sistemes de detecció i anul·lació d’aparells no tripulats que busquen neutralitzar les seves operacions.

Les organitzacions del narcotràfic responen militarment a una àmplia amenaça. S’enfronten a aquesta aliança entre els governs dels dos països i també lluiten pel seu propi
territori i els recursos, cosa que ha fet que els últims mesos es registri una creixent quantitat de morts entre els seus membres i els civils atrapats en el foc creuat.

La competència entre els càrtels pel domini del territori també influeix en la seva militarització

Més enllà dels sicaris omnipresents al seu historial, analistes de seguretat consultats per The New York Times afirmen que els càrtels estan acumulant armes cada vegada més potents i sofisticades, amb la qual cosa alguns d’aquests grups s’estan transformant en veritables forces paramilitars.

Ja no es tracta de rifles automàtics i pistoles. Ara compten amb mines antipersona direccionals, granades propulsades per coets, morters construïts a partir de tanquetes de gas o camions blindats muntats amb metralladores pesants. A més a més, transformen drons comprats per internet per dotar-los de productes químics tòxics o explosius.

Canvien de tàctiques: són capaços d’enterrar dispositius explosius improvisats, com si això fos l’ Afganistan.

“No podem continuar tractant aquests tipus com si fossin bandes de carrer locals”, va dir Marco Rubio, secretari d’Estat, en una entrevista amb l’ EWTN, cadena de televisió catòlica. “ Compten amb un armament que els fa semblar terroristes, en alguns casos exèrcits”, va insistir en el seu comentari.

El govern i els líders mexicans, malgrat la seva col·laboració, es mostren indignats pel desplegament militar per la “invasió” que els Estats Units estan desplegant contra els narcos.

Els mexicans raonen que el que passa és com el peix que es mossega la cua. El Pentàgon entra en joc mentre els càrtels aconsegueixen armes de guerra que adquireixen al país veí del nord. I utilitzen les impressores 3D per crear peces amb què diversificar el seu potent arsenal.

Tot això es reflecteix en el fet que diversos territoris mexicans s’han convertit en escenaris bèl·lics, en una lluita de grups pel control de zones que ha portat a uns enfrontaments d’una brutalitat no vista.

A l’arsenal hi ha drons, armes químiques, mines antipersona direccionals o llançagranades

En estats com Michoacán se succeeixen les explosions i la presència de drons, mentre que a les carreteres patrullen els soldats del narcotràfic.