Vuitanta mil coloms de la pau van sobrevolar dimecres la plaça de Tiananmen, al tancament de la desfilada de commemoració dels 80 anys de la “ Victòria de la Xina sobre el feixisme”. Per sobre, les últimes incorporacions a la força aèria de l’ Exèrcit Popular d’ Alliberament. Però els ulls del món eren més arran de terra, on el president Xi Jinping compartia tribuna amb els seus homòlegs Vladímir Putin i Kim Jong-un, de Rússia i de la República Democràtica Popular de Corea. Una imatge per a la història, sense
parió des de la trobada del
1959, també a Pequín, de Mao Zedong, Nikita Khrustxov i Kim
Il-sung, avi de l’actual president nord-coreà.
Vint-i-quatre caps d’estat o de govern més van compartir la celebració amb Xi Jinping, dos dies després de la clausura de la cimera de l’ Organització de Cooperació de Shanghai ( OCS).
A Pequín, el president Xi va passar revista a les seves tropes en una limusina d’època, enfundat en un uniforme gris de l’era Mao, com el que vestia el seu pare, en homenatge a la generació, va lluitar contra la invasió japonesa. Només la Unió Soviètica va sacrificar més vides que la Xina a la Segona Guerra Mundial. Xi Jinping, enfilat a la condició de corresponsable del destí d’ Àsia i del món, no podia fer un discurs de circumstàncies: “Avui la humanitat torna a haver de triar entre pau i guerra, diàleg i confrontació, benefici mutu o suma zero”.
Xi Jinping va cridar a prevenir una repetició “de les tragèdies de la història”, constatant que “el poble xinès va ser i és al costat correcte”. Amb un puny de ferro embolicat en un guant de seda, Xi va concloure que “el renaixement de la nació xinesa és imparable i la noble causa de la pau i del desenvolupament triomfarà amb certesa”. Malgrat la seva advertència sobre la gravetat de la situació global, Xi va evitar explicitar els motius de discòrdia, com la invasió d’ Ucraïna i Palestina, la guerra aranzelària de Donald Trump o la tensió a l’estret de Taiwan i al mar de la Xina Meridional.
“El renaixement de la Xina és imparable i la noble causa de la pau i del desenvolupament triomfarà”
Entre la cohort d’assistents a la desfilada militar hi havia, per sorpresa, el president d’ Indonèsia, exgeneral Prabowo Subianto, que va renunciar a anar a Tianjin per una onada de protestes que ha deixat diversos morts al seu país. Altres mandataris presents van ser Anwar Ibrahim, de Malàisia; Shehbaz Sharif, del Pakistan; Ilham Alíhev, de l’ Azerbaidjan; Luong Cuong, del Vietnam; Thongloun Sisoulith, de Laos; o el rei de Cambodja, a més d’ Àsia Central gairebé en ple, del president del Congo (país del cobalt), Denis Sassou, i dels de Cuba, l’ Iran i Birmània, respectivament, Miguel Díaz-Canel, Massud Pezeixkian i el general Min Aung Hlaing. Per part europea, només els mandataris de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko; Sèrbia, Alexander Vucic; i Eslovàquia, Robert Fico.
Abans de l’acte, el dirigent de Corea del Nord va estrènyer la mà de Woo Won Shik, president de l’ Assemblea Nacional de Corea del Sud. Les dues meitats de Corea comparteixen l’animositat cap al Japó per les dècades d’ocupació. La presència d’aquest polític, així com la d’alguns dirigents, unida a la de l’exministre d’ Exteriors d’ Austràlia, Bob Carr (laborista), impedeix de reduir l’assistència a “un club d’autòcrates”. Uns i altres van poder sentir a Tiananmen un cert vertigen històric contemplant la successió compassada de més de deu mil soldats, tancs d’última generació, drons intel·ligents i míssils hipersònics, al seu pas per l’avinguda de la Pau Eterna.
Durant una hora i mitja, l’ Exèrcit Popular d’ Alliberament va exhibir l’arsenal més modern, mostrant un notable augment de capacitats des de l’anterior parada, que va celebrar el 2019 amb motiu dels 70 anys de la proclamació de la República Popular de la Xina. Van destacar drons de combat dotats d’intel·ligència artificial capaços d’operar amb caces tripulats, nous míssils hipersònics antivaixell, com l’ YJ-20 i l’ YJ-21, i l’intercontinental amb capacitat nuclear DF-61.
També es van presentar sistemes de defensa antiaèria i antimíssils com l’ HQ-29 i l’ HQ-20, així com el KJ-600, el primer avió xinès d’alerta primerenca per a portaavions.
Durant una hora i mitja de desfilada, l’Exèrcit Popular d’Alliberament va mostrar l’arsenal més modern
La desfilada va incloure així mateix el tanc Type 99B, amb protecció contra drons, i el llançacoets PHL-16. Per primera vegada van desfilar també les unitats centrades en l’espai, el ciberespai i la guerra de la informació. El Govern de Pequín tendeix a creure que la transparència sobre el seu múscul militar és la millor garantia de dissuasió. Tot i això, alguns dels seus artefactes més capdavanters finalment no han estat revelats. Per exemple, els seus dos caces bombarders furtius de sisena generació J-36 i J-50, encara en fase de proves. Fins i tot sense aquests aparells, la desfilada va evidenciar la creixent autosuficiència de l’ Exèrcit Popular d’Alliberament sota Xi Jinping, que n’és també el cap suprem. Si abans importava fins a un 30% del seu arsenal (sobretot de Rússia), ara n’importa menys del 10%. La veritable basa de la Xina, tan a la vista que sovint s’oblida, és la seva aclaparadora base industrial, en gran manera reconvertible en indústria de guerra en cas de conflicte armat.
No es van veure a Pequín algunes de les seves noves joguines bèl·liques, com vehicles espacials militaritzats, portaavions, submarins o satèl·lits. Tampoc no podia marxar al compàs més que una ínfima part dels seus dos milions de soldats en actiu, l’exèrcit més gran del món en efectius.
