Un de cada tres alumnes catalans necessita una atenció especial educativa. Dit d’una altra manera, en una aula de 25 estudiants, uns vuit tindrien un pla individual d’aprenentatge. Sigui perquè la situació familiar (econòmica, cultural, d’origen) el situa en un punt de partida per sota de la resta, sigui perquè té dificultats per aprendre a causa de discapacitats físiques o psíquiques, trastorns de llenguatge, trastorns d’aprenentatge, autisme... “Tenim aules amb menys alumnes però més complexes”, va admetre la consellera d’ Educació, Esther Niubó, ahir a l’hora de presentar les dades del curs 2025-2026, que comença el dilluns 8 de setembre. Efectivament, ha tornat a baixar el nombre d’estudiants (1,6 milions, amb una minva de 2.247 alumnes) i el 34% del total tenen dificultats.
Tot i que Niubó no va donar xifres d’alumnes amb necessitats educatives per a aquest curs, sí que es va referir a les del curs 2024-2025, en què hi va haver un total de 335.746 alumnes que requerien atenció d’algun tipus, des d’I3 fins a 4t de l’ESO. El curs anterior hi havia gairebé 9.000 alumnes menys. I si ens remuntem al curs 2020-2021, el col·lectiu amb necessitats ascendia un 17%, la meitat de l’actual. És cert que llavors la detecció era inferior i hi havia més alumnes en l’educació especial i ara són a les escoles ordinàries. Però també és veritat que hi podria haver més alumnes amb dificultats i que el flux migratori era inferior.
“Professors, famílies i personal educatiu ens diuen el mateix: necessitem més recursos”, diu Niubó
La majoria dels alumnes, vuit de cada deu, tenen el que s’anomenen necessitats específiques de suport educatiu ( NESE B) a causa dels entorns precaris de nivell sociocultural baix. No tots procedeixen de la immigració, però una bona part, sí. Aquesta última ha crescut els últims temps i demogràficament ja són el 25% dels centres educatius.
A l’escola, la diversitat a les aules és un clam. “ Direccions de centres, famílies i personal educatiu ens diuen el mateix: necessitem més recursos per afrontar aquesta situació”, va indicar Niubó. Davant aquest panorama, la responsable d’ Educació va avançar ahir les estratègies del departament, que, sense comptar amb nou pressupost, estan limitades.
Les millores estructurals passen per més professors i menys alumnes a l’aula. El professorat augmentarà 1.672 mestres i professors, cosa que eleva la plantilla a 83.949 professors. Aquests últims aniran a treballar a centres amb més complexitat.
Més de 654 professionals de personal educatiu (no són docents, són administratius o d’atenció a l’aula). També augmenten un 17% les hores de monitors de suport a l’escola (“ Vetlladores”). El pressupost aprovat pel Govern ha passat de 29 a 37 milions.
Per la seva banda, les ràtios continuen baixant, en part, gràcies a la baixada de la natalitat. En tot cas, això ajuda a gestionar millor l’aula i a donar
una atenció individualitzada.
El 95% d’I3 surt aquest curs amb menys de 20 alumnes per docent, i a l’ESO, el 85% de 1r de l’ESO, amb menys de 30.
Pel que fa a actuacions específiques per atendre la diversitat a l’aula, la consellera no va descriure un pla específic per sacsejar el sistema, sinó una línia de continuïtat respecte a les ja marcades. Amb un cert
cop de timó en la formació i la inspecció.
Per a alumnes immigrants, augmenten les aules d’acollida. N’hi haurà 1.363 en total, entre les quals, les 19 del pla pilot d’aules d’acceleració, on el nen que arriba d’un altre país rep classes de llengua i cultura de manera intensiva durant els mesos d’aterratge. Aquest pla, de gran èxit, no s’amplia de partida, però Niubó va deixar oberta aquesta possibilitat.
Quant a l’escola inclusiva, el programa estrella de detecció precoç que Educació va anunciar el curs passat per detectar tots els problemes que comprometen l’aprenentatge de la lectura, un cribratge que faria emergir dèficits d’atenció, dislèxies, autismes i d’altres en edats primerenques, ha quedat en una actuació “voluntària” per part dels docents. Aquests últims rebran una guia de bones pràctiques amb proves de detecció per passar als alumnes de 1r i 3r de primària. És a dir, no serà un professional especialitzat (psicòleg o neuròleg) qui diagnosticarà, sinó que el mestre, si fa les proves, els derivarà als psicòlegs escolars ( equips d’assessorament psicopedagògic). Per cert, aquests equips hauran de seguir un únic criteri d’actuació davant determinades situacions, segons una instrucció nova d’ahir, de manera que l’autisme no es tractarà en funció de la línia escollida pels psicopedagogs del territori, com passava fins ara.
A més, el departament reforçarà l’atenció als centres amb un psicòleg referent en salut mental per cada servei territorial. I hi haurà nous assistents personals destinats a nens i adolescents amb autisme, de 15 a 65, que podran rebre de 20 a 140 hores de suport.
Finalment, es posa en marxa un pla pilot a Manresa i a Sabadell per analitzar com l’Administració pot abordar millor els processos d’atenció dels trastorns. Aquest pilot és conjunt amb Salut i Benestar Social.
