Les delicades relacions aranzelàries amb els Estats Units obliguen Europa a apuntalar altres relacions comercials importants. Començant per Amèrica Llatina. Brussel·les creu que l’acord històric amb el bloc de països del Mercosur, aconseguit l’any passat després de molts anys de negociacions, ha d’entrar en vigor com més aviat millor. També la modernització del tractat comercial amb Mèxic. Amb aquesta visió, la Comissió Europea va llançar ahir el procés de ratificació dels dos acords comercials, que els han d’aprovar els 27 països comunitaris en un moment de gran inquietud pel comerç mundial.
Els càlculs de la UE són que el pacte del Mercosur –que implica un mercat de més de 700 milions de consumidors– augmentarà les exportacions un 39%, uns 49.000 milions. Amb l’adopció d’ahir al Col·legi de Comissaris, el procés comença ara la fase final. Suposa el primer pas abans que el validin tant els estats membres al
Consell Europeu com els eurodiputats al Parlament Europeu els pròxims mesos. Cap dels dos moviments no està garantit, ni per una majoria sòlida a
l’ Eurocambra ni una majoria qualificada dels estats membres de la UE. La Comissió
necessita l’aval d’almenys
15 dels estats membres, que representin el 65% de la població comunitària.
La intenció és obtenir llum verda abans de final d’any, quan Lula deixi de presidir el bloc sud-americà
Els últims mesos França, Polònia i Itàlia amenaçaven d’unir forces i bloquejar l’adopció del pacte del Mercosur per la por que pugui ser perjudicial per als interessos dels agricultors. Tot i això, la principal resistència a l’acord amb el bloc sud-americà –format per l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai– era França, i de mica en mica el mur d’ Emmanuel Macron es comença a esquerdar. El Govern francès va celebrar ahir mateix que “la UE hagi escoltat les reserves [franceses] i hagi decidit activar les clàusules de salvaguarda”, segons el seu portaveu. Malgrat que no promet donar-hi el vistiplau, sí que s’obre a estudiar la versió final dels textos.
Les principals reclamacions de França i els altres països reticents eren mesures d’acompanyament per a l’agricultura europea i més garanties que les importacions que arribin d’aquests països de Sud-amèrica se sotmetran als mateixos estàndards fitosanitaris, mediambientals i laborals que els que s’imposen als europeus. A Brussel·les creuen que tots els dubtes haurien d’estar dissipats. El que ha acabat de convèncer França és la introducció d’unes salvaguardes bilaterals que, segons fonts comunitàries, es podrien activar en el cas d’un augment significatiu de productes agroalimentaris de la
regió. És a dir, que hi hagués una allau que, com temen aquests països, pogués perjudicar els interessos dels productors europeus.
Polònia i Itàlia també assumeixen que no podran bloquejar l’acord amb els països sud-americans
“És un dels acords més ambiciosos a l’hora de protegir els productes alimentaris europeus. Sabem que hi ha preocupacions, especialment dels agricultors, i vull assegurar a tothom que els hem escoltat”, va prometre el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, quan va presentar l’adopció. La UE també ha promès mesures extres per protegir les indicacions geogràfiques comunitàries.
Els temps són justos, perquè, malgrat que no hi ha un límit establert, l’ Executiu comunitari pretén tancar el procés abans que s’acabi l’any, quan el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva deixarà la presidència del Mercosur. Els textos legals ja estaven a punt perquè fossin ratificats al juliol, però llavors la Comissió Europea estava més concentrada a posar fi a la guerra comercial desfermada per Donald Trump.
La Comissió Europea també llança el tractat per ratificar la modernització de l’acord amb Mèxic
Per agilitar el procés, Brussel·les el divideix en dues fases. En una primera entraran en vigor els acords comercials de manera provisional una vegada els aprovin el Parlament i el Consell Europeu. Després encara quedaria una ratificació en cadascun dels estats membres perquè l’acord global s’implementi de manera completa, una cosa que es podria allargar encara més.
Aquest procés formal no arriba en hores fàcils per a Emmanuel Macron, que ha estat pressionat per tothom per cedir. També pel canceller alemany, Friedrich Merz, a l’última reunió. Mentrestant, el Govern del primer ministre francès, François Bayrou, penja d’un fil: se sotmetrà a una moció de confiança davant l’ Assemblea Nacional dilluns, amb serioses possibilitats que el tombin.
Polònia i Itàlia també han expressat resistències. Però la italiana Giorgia Meloni ja va comunicar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que pujaria al vaixell si podia tenir garanties que no es penalitzarien els seus productors. Ahir el primer ministre polonès, Donald Tusk, va reconèixer que no tenen prou força per frenar-ne l’adopció, de manera han de treballar per contrarestar-ne els potencials efectes adversos.
