Lenin va morir el 1924 amb la voluntat expressa de rebre sepultura. Però el fred del gener, que va endarrerir la seva descomposició, va donar temps al Partit per improvisar un experiment, convertit en programa polític: en lloc d’enterrar l’home, inaugurarien la immortalitat. Vorobiov i Zbarski, mèdic i bioquímic, van transformar el seu cadàver en un laboratori d’eternitat política. Se li van extirpar els òrgans, es va laminar el cervell per estudiar-lo, i la resta, sotmesa a cicles regulars de banys sintètics, es va impregnar de solucions artificials secretes. Lenin va deixar de ser un mort per convertir-se en un híbrid químic, exposat com a relíquia a la plaça Roja.
La troballa es va exportar com si es tractés d’una patent. Dimitrov a Bulgària, Ho Chi Minh al Vietnam i la nissaga nord-coreana: Kim Il-sung i Kim Jong-il, relíquies d’ Estat que vigilen el poble des de les seves vitrines refrigerades. A Pyongyang la immortalitat va esdevenir categoria administrativa: el President és Etern per decret, mentre la seva pell rep cures cosmètiques d’especialistes russos. La Xina també va voler el seu cadàver exquisit. Però, el 1976, quan va morir Mao, Moscou es va negar a compartir la recepta del formol miraculós: la ruptura sino-soviètica es va traslladar al més enllà. Els tècnics xinesos van fer el que van poder, però el rostre va quedar inflat, el tors voluminós, va caldre afluixar-li el vestit perquè les costures no rebentessin.
Xi i Putin, dos xavals septuagenaris fantasiejant sobre com evitar l’inevitable
Constatem que aquella obsessió per la perpetuïtat continua fresca com una rosa. Durant la desfilada militar a Pequín, en commemoració del final de la Segona Guerra Mundial al Pacífic, un micròfon indiscret ha caçat Xi i Putin fantasiejant amb trasplantaments d’ òrgans i una longevitat de segle i mig. Dos xavals septuagenaris, agafats al poder com a un sèrum intravenós, conversant, entre míssils hipersònics i canons làser, sobre com evitar l’inevitable. La genealogia seria impecable: del formol al trasplantament regeneratiu, del mausoleu de granit al somni biotecnològic. Problema de successió tancat. La mateixa aspiració per aturar la mort, però ara transmesa en directe, sense vitrines ni sarcòfags.
Lee tambiénL’incendi permanent
La immortalitat no va ser mai un dret humà, sinó un luxe d’autòcrates, membres vitalicis de la germandat transfunerària. L’eternitat comunista evoluciona: dels mausoleus a l’spa genètic.