Costava ahir de reconèixer en el garbuix de ferros que reposaven sobre un dels revolts del costerut pendent de la Calçada da Glória de Lisboa una de les dues cabines de l’històric funicular que des del 24 d’octubre del 1885 connecta la cèntrica plaça dels Restauradors amb l’emblemàtic Barri Alt i que acaba el recorregut al costat del famós mirador de São Pedro de Alcântara. Un trajecte de 275 metres i un pendent del 18% que es fa gairebé a càmera lenta, en tot just tres minuts, i que dimecres a la tarda es va truncar dramàticament amb el descarrilament d’una de les cabines, la mort de
16 persones i 9 de ferides, 6 de gravetat.
La policia judicial portuguesa, a les ordres de la Fiscalia, va treballar durant el dia d’ahir en l’escenari d’una tragèdia que ha sacsejat tot un país, orgullós dels seus funiculars, reconeguts oficialment el 2002 monument nacional i emblemes d’una capital que confia en el turisme estranger com una de les principals fonts d’ingressos. Per això totes les autoritats es van comprometre a col·laborar sense fissures en una investigació que ha de determinar què va passar, i no generar desconfiança entre els futurs visitants. No serà fàcil després de saber-se que unes hores abans del sinistre, el funicular va ser inspeccionat i no es van detectar avaries.
Els responsables de la investigació no s’atreveixen a concretar quan es retiraran les restes que durant el dia d’ahir van ser visitades per centenars de lisboetes i turistes, que es van acostar fins a la distància que els va permetre la línia policial per veure amb els seus propis ulls les empremtes del desastre. A molts els costava de creure que el funicular, tantes vegades utilitzat, es podia trencar d’aquesta manera.
El responsable de l’empresa municipal de transports defensa les tasques de manteniment
A l’elevador no només hi pujaven els visitants, que s’immortalitzaven al costat de les característiques vagonetes grogues i blanques. Molts portuguesos el feien servir, quan les cues dels visitants ho permetien, per estalviar-se la costeruda costa que condueix al Barri Alt. Entre d’altres, els funcionaris i diplomàtics de l’ambaixada espanyola, ubicada a pocs metres, i que ahir mateix recordaven les innombrables vegades que pugen, pagant amb el bitllet unificat dels transports públics, per arribar fins a la part alta.
Per això, malgrat la prudència amb què les autoritats gestionaven la llista dels morts, des del migdia es va confirmar que entre les víctimes mortals hi havia treballadors de la Santa Casa de la Misericórdia, una històrica institució benèfica, amb la seu principal al Barri Alt. La cadena de notícies SIC va confirmar que almenys dos dels morts pertanyien a la institució. No eren les úniques víctimes nacionals. Ahir a la nit els forenses van identificar vuit dels morts: cinc portuguesos, entre ells també el guardafrens del funicular, André Jorge Gonçalves Marques, amb quinze anys d’experiència a l’elevador, i un àrbitre de voleibol retirat. A la llista s’hi afegien tres turistes, dos coreans i un suís. I, amb tota probabilitat, dos alemanys, pares d’un menor de tres anys ferit, dos canadencs, un nord-americà i un ucraïnès.
Hi va haver durant el dia d’ahir un sentiment generalitzat als grupets que treien el cap entre la multitud d’haver-se salvat gràcies a la sort o el destí. Una altra de les dones advertia a un grup de periodistes que just enmig de la calçada, tallada fins a nou avís, hi ha una escola bressol encara tancada per vacances. “Les criatures surten a les sis de la tarda i molts pares fan servir el funicular. Encara bo que no era oberta”.
Una turista espanyola relata que va esperar el següent comboi perquè el sinistrat anava ple de gent
De vegades, les cues i la gent que s’amuntegava a les cabines dissuadia els viatgers. Va ser el cas de l’espanyola Mabel, que dijous als micròfons de la Ser va explicar encara emocionada que va estar a punt de pujar al comboi sinistrat, però que va ser la seva filla la que va preferir esperar el següent perquè els tocava estar a peu dret.
“Érem a la parada quan vam veure que el primer tramvia se’n va anar cap enrere un parell de metres. La gent va començar a saltar per les finestres i, de sobte, vam sentir un xerric”, va relatar. “El que no esperàvem és el que venia per dalt. Vam veure l’altre vagó anar cap a nosaltres a una velocitat impressionant... Va descarrilar al revolt, va xocar contra l’edifici i es va parar en sec. Si no, hauria estat catastròfic, perquè hauria arribat fins al final i hauria envestit la gent”.
Després d’uns segons d’un silenci tràgic, va emergir una pols i una fumarada blanquinosa que va deixar veure al seu pas un garbuix de ferros dels quals van sortir els primers crits i laments. Els que van poder, van arrencar a córrer cap a baix. “La gent ens empenyia”, va afegir la Mabel.
Els funcionaris de l’ambaixada espanyola també eren usuaris assidus de l’històric elevador lisboeta
L’ Elevador da Glória funciona com un tramvia funicular, un sistema híbrid que aprofita un cable de tracció soterrani per pujar i baixar un carrer amb un pendent pronunciat. Sota la via hi ha un cable continu en moviment que s’acciona per un motor elèctric. Les dues vagonetes estan unides per un mateix cable, de manera que quan una puja, l’altra baixa. Així s’equilibren els pesos. I és precisament aquest cable el que van assenyalar alguns mitjans com el que es va trencar, cosa que va desequilibrar el sistema i va provocar el descens descontrolat del comboi que era a la part superior, fins a descarrilar en un revolt, sortir del raïl i col·lidir contra una de les parets de l’hotel Turim.
Els mitjans de comunicació a Portugal es van bolcar en la tragèdia, amb programes especials que debatien sobre el sinistre.
Si bé és cert que la primera hipòtesi assenyalava el trencament del cable de seguretat, els responsables de l’empresa de transport van demanar prudència. En un comunicat van provar de respondre a les crítiques que des del primer moment van monopolitzar els sindicats, que van denunciar l’externalització del manteniment dels funiculars amb un contracte que va quedar extingit a l’agost.
Pedro de Brito Bogas, president de l’empresa municipal Carris, que gestiona tant els autobusos com els tramvies i els funiculars, va anunciar l’obertura d’una investigació profunda i va defensar la feina de manteniment que es fa en aquest elevador i a la resta dels històrics que funcionen a Lisboa i que des d’ahir estan tancats. Unes inspeccions diàries, setmanals i mensuals que no van alertar de cap deficiència. El mateix dia l’accident es va fer la inspecció ordinària, després de la qual es va donar el vistiplau a la instal·lació i l’ Elevador da Glória va iniciar la jornada.
