Havia pintat un Franco (...) que rebia les bombes que des dels núvols li lliuraven Hitler i Mussolini, i les llançava a sobre de la població civil de les ciutats”. L’artista català Antoni Clavé (Barcelona, 1913-Saint-Tropez, 2005) explicava a les seves memòries, publicades poc després de morir, que no va tenir més remei que exiliar-se a França poc abans que s’acabés la Guerra Civil. A aquella obra la va anomenar L’enviat dels déus , un títol prou burleta per decidir deixar Catalunya. Va ser un motiu més. Clavé es va oposar sempre sense embuts al bàndol nacional.
Clavé va fugir a París, la “meca de tot artista”, com explica ell mateix. Allà va desenvolupar el gruix de la seva carrera professional. No va tornar a Catalunya fins molts anys després. L’exili no va fer que entrés en l’oblit. Al contrari, se’l va reconèixer en vida. Després de la mort, han estat figues d’un altre paner.
La mostra estarà oberta a partir d’avui fins al 16 de novembre al Palau Martorell i el Reial Cercle Artístic
Ara, tot i això, la iniciativa privada de la galeria Joan Gaspar i de l’Archive Clavé ha estat fonamental perquè se li reti homenatge, quan fa vint anys de la seva mort, amb una exposició a Barcelona de les seves obres. És la primera mostra d’aquesta magnitud que s’organitza sobre la seva trajectòria des del 1996. Massa anys. “Hi ha hagut una mica d’injustícia, però esperem que després d’aquesta iniciativa s’obri la porta en el futur que la iniciativa sigui pública”, va recalcar ahir en la presentació de l’exposició José Félix Bentz, cofundador del Palau Martorell i president del Reial Cercle Artístic.
La mostra, Clavé amb majúscules , la formen 85 peces –algunes de les quals es podran observar per primera vegada– que es podran contemplar a Barcelona del 5 de setembre al 16 de novembre a dues seus: el Palau Martorell i el Reial Cercle Artístic. La procedència de totes és una amalgama entre col·leccionistes privats, administracions públiques com la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona i entitats de diversa índole, com el FC Barcelona o el Macba.
Cal afegir una tercera localització que forma part de l’exposició, el Palau de la Generalitat, que conté algunes obres més de Clavé, per la qual cosa són un centenar les que seran accessibles al públic pagant un sol tiquet.
Va ser un artista multidisciplinari. Va treballar, entre altres modalitats, l’escenografia, el gravat, els cartells i l’escultura, i la pintura va ser el seu àmbit principal. Com a pintor, el Palau Martorell allotjarà part de les seves creacions en cinc seccions temàtiques.
Va començar com a cartellista a Barcelona, per promocionar pel·lícules en façanes i vestíbuls de cinema. La seva destresa li va aportar bagatge per a l’etapa parisenca. A París, amb 26 anys, Clavé va conèixer Picasso, amb qui va forjar una gran amistat, tal com van explicar els comissaris de l’exposició José Félix Bentz i l’Aude Hendgen, responsable de l’ Archive Antoni Clavé. Va ser Picasso qui li va donar “l’impuls necessari per convertir-se en l’artista que és avui”. A finals dels anys setanta i vuitanta va tornar a Barcelona i se’n va anar al Japó i Nova York.
La mostra inclou homenatges de Clavé al Greco, Gaudí, Picasso i Miró. També hi ha Tríptic per l’Ajuntament , obra creada el 1992 per commemorar el 1.100è aniversari de Barcelona. És la segona vegada que aquesta peça surt del Consistori barceloní.
L’espai reservat al Reial Cercle Artístic complementa l’exposició. Aquí es recrea la seva diversitat creativa i s’uneixen escultures i gravats. És també on el visitant podrà contemplar el seu domini de l’ assemblage .
