No ha acabat de rodar la temporada 16 de La que s'acosta, mentre firma tres nous contractes –dues pel·lícules i una sèrie en les quals ara se submergeix– i prova de donar-li descans a la seva orella dreta, enganxada al mòbil durant massa hores. Macarena Gómez (Còrdova, 1978) és actriu però també productora. I tant interpreta una expolicia heterodoxa en un thriller com s'enreda amb la parella de la seva amiga en una comèdia que posa diners i cor en el projecte que ara ens ocupa: Jo, Capa, un home sota la influència des del 13 de setembre als Teatres Luchana de Madrid, amb Dámaso Conde, Jorge Monge i la direcció de Manuel M. Velasco.
Un productor pot treballar o amb el cor o amb el cap i jo treballo amb el cor
Compta l'actriu i productora que Nina Capote va ser molt lluny de ser una mare afectuosa.
“El meu somni és ser una productora d'èxit. Un productor pot treballar o amb el cor o amb el cap i jo tendeixo a produir amb el cor, com gairebé tot el que faig en la meva vida. Així, he acabat produint a tots els meus amics sempre (rialles)”. Dámaso, íntim seu i autor del llibret, li va proposar la direcció de Velasco i la incorporació de Monge. Ell es converteix en Truman Capote en l'última nit de la seva vida i ella s'incorpora com Nina, la seva mare: “Sempre va estar influït per la seva mare: drogoaddicta, alcohòlica, absent, promíscua… Ell acaba sent també alcohòlic en part per la seva culpa, d'allà el subtítol de l'obra”. Dámaso parlarà (virtualment) amb Nina, amb les quatre “cignes” –amigues de la jet novaiorquesa a qui va trair– i amb Perry Smith, un dels assassins de la seva novel·la A sang freda. “Per cert, així que es posa la perruca, Dámaso és Capote”, recalca Macarena admirada.
Des del 13 de setembre als Teatres Luchana de Madrid, amb Dámaso Conde, Jorge Monge i la direcció de Manuel M. Velasco.
El director, Manuel M. Velasco
Porta el teatre a la sang
Li traslladem a Manuel una cosa que ell no sap: que tant la productora com els dos actors coincideixen que és el director ideal per tenir les idees molt clares. “És com com a alemany, ja m'entens”, apuntava Macarena. “Camina, ja que mira, m'alegro molt perquè jo estic encantat de treballar amb els tres, honrat d'hagin volgut que capitanegi aquest vaixell. I la metàfora crec que està ben elegida, de vegades és simplement ordenar i equilibrar text, interpretació, llum, so, música, harmonitzar-lo d'alguna manera”. Explica Velasco que es va preparar rellegint A sang freda, tornant a veure Esmorzar amb diamants així com desenes d'entrevistes en televisió i premsa al mateix Truman Capote… “i crec que no arribaré mai a un coneixement tan extens com el de Dámaso, l'autor, a més de protagonista. I és que en teatre he estat en tots els llocs: dirigint textos meus, textos d'altres, he escrit textos que després han dirigit d'altres, he escoltat com el director proposava sempre per millorar… M'adapto a la qual cosa sigui”, diu amb un somriure.
Velasco, enamorat de les arts escèniques –fill de Concha Velasco, no podia ser de cap altra manera– presenta un programa de cinema en Ona Madrid, és al capdavant de Fashion Films i, a més de Jo, Capote, ha trobat buit per dirigir els clips d'un actor “molt conegut” a la coneguda obra Sofocos. “Els que ens dediquem a aquest negoci sabem que avui estem escrivint un text, demà posant una cortina o arreglant una persiana; on ens truquin i sempre amb tot l'amor i respecte al públic”.
Manuel és fill de la immortal Closca Velasco.
Carlos [Bardem] és amic meu; li diria ‘pesao, calla ja’ en actitud conya
Macarena combina producció, premsa i la seva presència imaginària en Mi, Capa amb el rodatge de dues pel·lícules i una sèrie. Aquest any estrenarà el thriller d'acció Hora i 20, les comèdies El fantasma de la meva dona i Com hem arribat a això? i dues de produïdes a més per ella: Polar i Taula rasa, amb Amaia Salamanca i Carlos Bardem. “Que pesat ets”, li va dir a Instagram després d'una al·locució de Bardem contra el genocidi de Gaza. Aquí ens explica una controvèrsia que no va ser tal: “però si és amic meu; li diria ‘pesao, calla ja’ en actitud conya. De fet, estic intentant moure una pel·li amb Cecilia, la seva parella. Quan em diuen coses a les xarxes socials jo passo de contestar, no perdo el meu temps donant explicaciones”.
I per això, les conseqüències de xipollejar a certs bassals, llegeixi's la seva desconfiança del MeToo o la defensa de Karla Sofía Gascón, només l'afecten en un sentit: “Personalment, m'entra per una orella i em surt per l'altre. És la meva manera de ser. Em molesta més quan pateix la gent del meu al voltant, els meus pares, els meus amics… Jo els recomano que passin de tot”.
Quan em diuen coses a les xarxes socials jo passo de contestar, no perdo el meu temps donant explicacions
Un escriptor torturat i un assassí
Les últimes hores de Truman Capote
“El millor de tenir una amiga com Macarena no és que produeixi una obra teva sinó tenir-la en la teva vida. Ens coneixem fa més de 20 anys i hem fet de germans, d'amics i faltava que ella fos la meva mare (rialles)”. Compte Dámaso Conde, autor d'alguns contes abans de llançar-se a la dramatúrgia, que va conèixer la biografia de Capote durant uns estudis d'interpretació a Nova York i el va fascinar aquella “vida tan curta com ben aprofitada”. Així, després de llegir tot, veure-ho tot i sentir tot sobre Capote se li va ocórrer escriure aquesta obra basada en les últimes hores del genial periodista i escriptor, mort per una sobredosi de drogues i alcohol. “Va estar delirant quatre hores. Quatre hores. Allà em cabia un imaginari fort: vaig pensar en l'assassí i reu A sang freda perquè van estar sis anys, el va veure morir a la forca… El va impactar molt. Expliquem l'epíleg d'un home brillant, que el va aconseguir tot molt ràpid però que es va aferrar al seu propi personatge creat per als mitjans”.
Dámaso Conde porta el pes de l'obra amb llargs monòlegs i reflexions sagnants però aquella nit fatídica sembla imprescindible la intervenció de Perry Smith, un dels dos assassins que recull l'obra A sang freda. “A diferència de Richard Hickock, el seu còmplice, Smith va captivar l'atenció de Capote perquè tenia certa sensibilitat artística. Traslladat a l'obra, ajuda a crear un joc teatral meravellós”, explica l'actor que li dona vida, Jorge Monge.
Parlo molt bé anglès perquè vaig estudiar Art Dramàtic a Anglaterra. Això no ho sap gairebé ningú
Macarena creua els dits perquè Álex de la Iglesia pugui rodar la tercera i última temporada de 30 monedes. “m'encantava el meu personatge i al treballar amb Paul Giamatti, que la gent sabés que sé parlar anglès molt bé: i és que vaig estudiar Art Dramàtic a Anglaterra. Això no ho sap gairebé ningú. També he rodat en català: a Killder, de Bruna Cantueso, he deixat anar monologazos en català i crec que la vegada que més nerviosa em posat en la vida. Però aquesta és una de les raons per les quals vaig fer la pel·lícula; a més que el thriller m'encanta, que hagués de parlar en català per a mi era meravellós. Perquè era un repte”.
