Vinga, amunt!”. La veu rugosa, enèrgica, apassionada, familiar, que dona la benvinguda i anima els aficionats al temple del motorsport de Montmeló és la mateixa des de fa ja 34 anys. La veu delCircuit és el timbre, la intensitat i el to característics de Cesc Vila (Manresa, 1964), el Constantino Romero del motor. Ha relatat centenars de curses pels altaveus del Circuit, ha vist “de tot” des de la seva oficina de speaker i encara li queda molt per narrar. “Fins que em deixin...”.
Vila és un speaker peculiar, amb elevades dosis de showman , de comunicador d’emocions , d’animador que gaudeix aixecant el públic dels seients. Com peculiar va ser el seu origen com a speaker . El seu germà Pep Vila, expilot del ral·li Dakar en motos i amb camió, organitzava amb la seva empresa Promotor un supermotard a can Padró, a Sant Vicenç de Castellet, a finals dels vuitanta. “En Pep em va dir: ‘Tu t’hauries de posar allà amb el micro, ja que estàs tot el dia amb ximpleries’. Vaig fer de speaker de la cursa i va anar bé. I després en van venir d’altres”. Va ser el 1990. Fins a aquell moment, el Cesc de 26 anys “feia de tot, no tenia un ofici fix”, tant tocava la bateria en grups de Manresa com ajudava el germà en les curses. Les seves habilitats com a speaker sospita que li venen d’haver fet de locutor d’un programa musical a Ràdio Sant Joan de Vilatorrada. “Era la meva única experiència. Però em considero un alumne de Josep Lluís Merlos, el meu mestre”.
Amb el llavors periodista de TV3 i veu referencial del motor a Catalunya, Vila va iniciar la seva etapa en el Circuit el 1991. “Érem una parella complementària:
ell, com a persona coneguda,
posava la veu en l’F-1 i les motos, i jo vaig començar sent-ne l’ajudant. Després vam fer bolos
junts, érem com els pallassos, ell era el de blanc, seriós, i jo el bufó,
el que feia les onades, entrevista-
va els pilots... Sempre he estat
l’enredaire”.
No n’hi ha prou amb la gràcia, cal documentar-se; la gent no perdona si t’equivoques”
I així, enredant-la, Vila va acabar heretant el micro de primer narrador del Circuit (de totes les curses que es disputen), però també de speaker de MotoGP a Jerez, València i Alcanyís (i abans a Estoril), en curses d’enduro, en ral·lis, en trials, supercros i freestyle indoor, en tornejos de futbol platja, en windsurf indoor al Sant Jordi, a la Pirena, els Dragons, en concentracions de motos, en lliuraments de premis, gales i celebracions de títols (les dels Márquez, Crivillé, Elias, Checa, Pedrosa, Bautista i Sainz).
La seva veu rugosa però càlida, la seva narració amb ritme i emoció, però sense crits, amb enginy però sense ser gracioset, i, sobretot, ben informada, amb dades fidedignes, s’ha guanyat la confiança i estima de l’aficionat. “Em faig unes xuletes de por”, diu fent broma, ensenyant el munt de papers sobre la taula a l’oficina de l’ speaker que hi ha darrere del podi al Circuit. “Per fer això no hi ha prou amb tenir gràcia, cal documentar-se. No soc el rei de la improvisació. Darrere hi ha molta feina de preparació de dades. La gent no perdona si t’equivoques”.
El seu referent ha estat Merlos, “per la manera de parlar i de ser”, però sobretot es considera un speaker que ha creat el seu estil propi. “Jo he estat una mica més animalot, he buscat l’entreteniment, crear emoció, que l’afició s’aixequi del seient...”. És el que més satisfacció li fa, “la connexió amb la gent; és el poder del micro: dius alguna cosa i la gent respon”. Encara que en ocasions l’ha molestat que l’utilitzin com a bufó.
“Sempre he estat l’enredaire, he volgut entretenir, crear emoció, aixecar l’afició”
En tants anys amb el micro, les anècdotes s’emmagatzemen en la memòria. “He viscut coses que no es poden explicar”. D’altres sí, com haver tret al podi a ballar Senna. O haver vist en primer pla la baralla entre Rossi i Biaggi. O els episodis singulars del rei emèrit cada vegada que assistia a l’F-1.
Però el que més l’emociona és haver narrat moments històrics, com el títol de Jorge Martín l’any passat, tots els que s’han decidit a València, la victòria de Crivillé a Montmeló el 1999, o la de Rossi davant Lorenzo en l’últim revolt. Història de viva veu del Circuit.
