L’altre dia vaig comptar que de coll en amunt tinc quatre goteres, entre les quals es troba un implant dental que no acaba d’ajustar, i que, en conseqüència, em dificulta la ingesta d’aliments sòlids, i un ull amb la vista minvada. Tampoc no és una tragèdia, cal prendre-s’ho per la part positiva: tens un altre ull, i un queixal juganer és el millor mètode d’aprimament, per bé que obligat. I després hi ha la capacitat per meravellar-te de com els dentistes burxen en un espai tan petit com l’interior de la boca per alleujar aquest tipus de molèsties, tant com amb la destresa dels oftalmòlegs per corregir dificultats en la visió.
L’edat té aquestes coses, com et descuidis, comença a fallar el mecanisme i et trobes fent una ruta per especialistes i, alhora, donant les gràcies de no patir malalties invalidants més enllà de problemes per mastegar o dificultats per llegir la lletra petita.
Ara és el moment de la salut, la tercera de les tres coses que hi ha en la vida, com diu la cançó
Haver superat unes dècades de vida sense problemes de salut és una gran sort, sobretot quan has passat aquella primera etapa en què l’important era l’amor, i una segona en la qual el que comptava eren els diners. Ara és el moment de la salut, la tercera de les tres coses que hi ha en la vida, com diu la cançó.
Lee tambiénGuardar l’ordre
No és que no importin els afectes, però sens dubte no et condicionen la vida si, més o menys, tens una xarxa de família o amics d’aquests que si estàs uns dies sense donar senyals de vida es preocuparien per tu. Aquesta és una de les qüestions bàsiques que has de tenir resolta, no sigui que algun dia rellisquis a la dutxa i ningú no et trobi a faltar. Tinc una amiga que em truca totes les nits no sé si per donar fe de la seva existència o certificar la meva, però és un alleujament que li agraeixo enormement.
També és bàsic haver tingut la sort d’haver generat uns ingressos que, en aquests moments de la pel·lícula, et permeten tenir cobertes les necessitats bàsiques per no patir, no ja a finals de mes, sinó fins i tot a mitjans.
Com que això de la salut segur que anirà a pitjor i, pel que veig en persones que van néixer abans que jo, l’important és que entre les malalties de coll en amunt no es trobin les del cap, em meravellen els octogenaris i fins i tot els nonagenaris que, sobretot, mantenen la ment activa. L’altre dia, una persona d’edat provecta em va dir que el més important era redirigir els pensaments negatius. De manera que deixo de pensar en el queixal i l’ull esquerre per no continuar donant-los la tabarra.