La companyia Delta Airlines planteja fer servir la intel·ligència artificial per personalitzar el preu dels bitllets: la idea és cobrar a cada client a partir de les dades que proporciona el seu rastre digital. Per exemple, si acabes de publicar a Instagram que s’ha mort la teva germana al Canadà, quan vulguis comprar un vol a Mont-real per anar al funeral, serà més car. No cal que tenguis xarxes socials; la IA ja n’alteraria el preu des del moment que rebessis un correu electrònic de la empresa funerària amb els serveis disponibles. L’objectiu és aconseguir que cada persona pagui el màxim segons les circumstàncies.
De moment, la companyia ha retirat la iniciativa per les crítiques rebudes. Però tard o d’hora normalitzarem aquesta pràctica igual que acceptam l’oscil·lació de preus depenent de la demanda, de si volem triar seient, viatjar amb maleta o de si hem fet moltes consultes des del mateix dispositiu o la mateixa IP (el que indica un interès per aquell bitllet, que serà més car al final que en començar la recerca).
Com més informació obté la IA de cadascú, més controlable esdevé l’individu
Que el preu d’un servei sigui més elevat per a qui més el necessita és habitual a les assegurances, els VTC i allà on no estigui regulat; coses d’un món a l’arbitri del mercat. L’ús dels algorismes tampoc és nou. El que alarma és la dimensió de tot plegat: la IA processa les bases de dades comprades a empreses que compilen el rastre digital dels usuaris i n’elabora perfils i models de comportament que responen i s’anticipen a les demandes. Com més informació obté de cadascú, més controlable i manipulable esdevé l’individu.
Lee tambiénCiutat hotel boutique
El pretext comercial monetitza tot el que té a veure, no només amb la privadesa, també amb la intimitat, aquell espai de llibertat únic tan menyspreat. Les desposseeix d’humanitat i les converteix en producte. Adquireix els teus contactes, la teva veu, la teva imatge, informació sobre els teus gustos, despeses, ingressos, opinions, trucades i missatges, on vius, on ets, en què fas feina, què veus, què escoltes, què et preocupa, a què jugues.
Ha arribat un punt en què això ja no és regulable, perquè no hi ha restricció ni sanció que pugui aturar-ho. Tot el que fem a través d’una pantalla és informació registrada que se’ns pot girar en contra. I tant és si no tenim res a amagar. Hem deixat de ser amos de les nostres dades.