No es creuin vostès que no valoro i molt les festes assenyalades de les comunitats autònomes quan llegeixin aquest article. Les valoro i com em sento en l'obligació moral de valorar-les totes per igual sense diferenciar la seva importància per als seus conciutadans, espero que no sembli que relativitzo aquesta importància si els dic també, que em sembla molt malament la instrumentalització que ha fet Junts per Catalunya del seu imprescindible vot per aprovar segons quines lleis o decrets forçant el Govern de l'Estat a demanar la suspensió del ple del Congrés l' 11 de setembre, la Diada.
Amb la suspensió del ple el Govern volia evitar una derrota en la votació en cas que els diputats de Junts repetissin la seva maniobra de l'any passat quan, enmig de la sessió plenària, van marxar del Congrés absentant-se de les votacions programades per a aquell dia.
Vagi per davant que estic totalment a favor de fer tot el que es pugui per a l'aprovació, en el seu cas, del decret que amplia el permís per naixement i cura de fills que estava previst votar-se aquest 11 de setembre i que, per tant, crec que el Govern ha fet bé modificant calendaris per poder aprovar un decret que beneficiarà, si finalment és aprovat, totes les famílies espanyoles.
Ara bé, si algú entén com a raonable la demanda que ha fet el partit secessionista i la posterior proposta del PSOE a la taula del Congrés perquè se suspengui l'activitat legislativa del Congrés l'11 de setembre, hauríem d'estar també tots d'acord en què per exemple el 28 de febrer (Dia d'Andalusia), el 17 de maig (Dia Das Letras Galegas), el 9 d'octubre (Dia de la Comunitat Valenciana), l'1 de març (Dia de Balears), el 31 de maig (Dia de Castella- La Manxa) o el 8 de setembre (Dia d'Extremadura), per posar alguns exemples, se suspenguin també l'activitat i votacions del Congrés per deferència i atenció a les sensibilitats dels diputats que han estat elegits per aquella comunitat autònoma.
Quan un diputat assumeix l'acta que l'avala com a tal adquireix els drets i deures propis de la funció que exercirà durant la legislatura i es compromet ( mal que els pesi a alguns ) davant la Constitució exercint les seves responsabilitats com a legislador o legisladora i acceptant el mandat dels ciutadans. Assumeix també la disposició per actuar en el seu nom en l'àmbit legislatiu, garantint els seus drets i interessos i a partir d'aquell moment, el nou o nova diputada ha de contribuir plenament (important aquest “plenament”) en les feines del Congrés, presentant propostes, legislant, i vigilant l'acció del Govern. És a dir la persona en qüestió s'integra formalment a la cambra, participant en les sessions (important aquest “participant”) programades, en les diverses activitats que permeten al poder legislatiu complir les seves funcions i cobrant per tota aquesta feina el sou ( gens menor) que li correspon.
La meva sorpresa aquí no és que el PSOE demani que se suspengui el ple i avançar votacions per assegurar-se el suport de Junts per Catalunya per aprovar qüestions tan transcendents per a la millora de la vida dels ciutadans com el decret de família. No. La meva sorpresa, diguin-me ingènua, és que de nou el partit independentista prescindeix de la responsabilitat política i empatia necessària per consolidar drets de la ciutadania ( també la catalana) i donava per feta la seva no assistència al Ple del Congrés un 11 de setembre ( si no s'hagués modificat el calendari), prioritzant i anteposant de nou uns interessos partidistes i folklòrics amputats de sensibilitats de solidaritat i millora.
Potser hauríem de recordar per evitar miratges de polítiques per al bé comú de catalans, extremenys, de Salamanca o d'on siguin, que la diputada Miriam Nogueras ens va advertir que les seves ànsies polítiques res tenen que veure amb la millora de la qualitat de vida i les prestacions socials de tots, que farien més fàcil la vida també a pares i mares catalans.