El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat el País Basc aquest divendres i ha defensat “una Espanya plural i diversa” davant “l'Espanya que només pensa a Madrid DF, a baixar impostos que més guanyen i que veu provincians el català i l'eusquera”. El líder català, a més, ha fet una clara defensa del reconeixement del català, l'eusquera i el gallec a la Unió Europea, un objectiu que “s'hauria aconseguit si no fos pel PP”.
La visita del líder català ha començat amb una visita a l'alcaldessa de Vitòria-Gasteiz, la socialista Maider Etxebarria, per continuar després amb un esmorzar informatiu, una visita a la Coorporación Mondragón o una reunió amb el lehendakari, Imanol Pradales, a Ajuria Enea.
El president ha reservat les seves intervencions per a l'esmorzar informatiu, organitzat pel Grup Notícies i Premsa Ibèrica. En el mateix ha explicat quin és el seu model econòmic i social per a Catalunya, mentre ha explicat quin ha de ser, segons la seva opinió, l'encaix del territori català a Espanya i a Europa. “Crec en una Espanya federal dins d'una Europa federal”, ha indicat.
Les llengües cooficials
En aquesta línia, Salvador Illa ha buscat traçar alguns paral·lelismes entre Catalunya i Euskadi. “Compartim una mateixa voluntat de ser i de conviure, defensant una història, cultura i llengua pròpies”, ha assenyalat.
El president ha subratllat “la importància de l'estatus de llengües oficials a Europa, perquè és també un missatge a la societat catalana, basca i gallega” de dir-los que els “reconeixen” i també “la riquesa i l'aportació que fan aquestes llengües”. “Aquells que diuen que aquestes són llengües provincianes no entenen res, viuen en un altre món, en un món petit i tancat”, ha assenyalat.
En relació amb l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec a la UE ha indicat que el “sentiment general” en la Unió “no és de dubte”, sinó que “és favorable” al reconeixement d'aquestes llengües, encara que ha admès “les reticències en alguns països, especialment a Alemanya”.
El paper del PP
En tot cas, el president ha subratllat que el paper del PP va ser clau perquè no fossin reconegudes a nivell europeu. “No s'ha de ser mai rancorós, però no s'ha d'oblidar mai el que ha passat. Si això no està ja solucionat a Europa, és perquè el PP ha fet cridades”, ha indicat.
En aquest punt, Illa s'ha aturat per qüestionar la visió d'Espanya dels populars. “No tenia que amb fer cap trucada, n'hi havia prou que no aixequessin el telèfon. I l'han aixecat per dir 'no ho facin'. I després ens donem cops al pit a favor d'Espanya. De quina Espanya?, de l'Espanya en què el català i l'eusquera són provincians?, de l'Espanya que només pensa a Madrid DF?, és una Espanya que, quan una altra part del teu país, les Canàries, té un problema amb éssers humans, diu 'aquí no en ve cap'?, d'una Espanya que només pensa a baixar impostos que més tenen?”, s'ha preguntat.
En tot cas, Illa s'ha mostrat “plenament convençut” que, si es manté “la unitat d'acció entre governs” en l'Estat, “més tard o més d'hora”, s'aconseguirà el reconeixement del català, l'eusquera i el gallec a la UE.
El president, d'altra banda, ha recordat que “la potència del castellà és tanta”, que s'han d'impulsar “polítiques actives de protecció del català, d'eusquera, del gallec, que són una riquesa col·lectiva”, perquè, altrament, “corren risc de veure's disminuïdes en el seu ús”.
“Jo voldria, i no és així gaires vegades, que les persones de la resta de territoris d'Espanya, que viuen a territoris on no és oficial el català, el gallec o l'eusquera, veiessin aquestes llengües com una riquesa també d'ells, com una invitació, com una porta oberta a una manera diferent de mirar el món, i les sentissin també, en cert sentit, com a pròpies”, ha afegit, mentre s'ha congratulat per la “sort” que suposa per a ell dominar el castellà.
“Catalunya és una nació”
Entorn de la plurinacionalitat de l'Estat, el president de la Generalitat ha considerat que el debat sobre el reconeixement de la nacionalitat històrica de Catalunya “està superat”. “Catalunya és una nació, sí, i no passa res”, ha subratllat.
És en aquest punt on ha defensat la seva visió federal per a Espanya i Europa, “l'espai públic compartit de referència en els propers anys”.
“Per a mi, és l'únic camí possible per mantenir el nostre sistema de vida, de generació de prosperitat, amb economies de mercat regulades en règims democràtics, i amb un estat de benestar que és el distintiu d'Europa, amb una sanitat pública, amb unes pensions públiques i amb una educació pública. Ben plantat per reconèixer les diferents identitats, integrar-les de forma inclusiva, i mitjançant la tècnica del federalisme, configurar aquests espais públics amplis”, ha remarcat.
Lee tambiénLa defensa del catalán une a partidos y entidades en una Diada marcada por la lluvia en Barcelona
Finalment, sobre el finançament singular de Catalunya, ha indicat que no busquen copiar un sistema com el basc i ha apostat per un sistema adequat a les “singularitats” de Catalunya.
“Està en joc l'estat del benestar, perquè el finançament autonòmic és, simplificant molt, el finançament de la sanitat i de l'educació. I el que fem nosaltres és fer una aportació que es concretarà en els propers dies, que no perjudica a ningú i que atén les singularitats de Catalunya”, ha asseverat.
