Si una cosa previsible hi ha en Donald Trump és la imprevisibilitat.
Un cas paradigmàtic és la seva gestió de la guerra d’ Ucraïna. El president dels Estats Units va fer dimarts un gir inesperat en aquest afer després de dir que Kíiv hauria de recuperar “tot” el territori arrabassat per Rússia, país que va definir com un “tigre de paper”.
“Amb temps, paciència i el suport financer d’Europa, i en particular de l’OTAN, les fronteres originals des d’on va començar aquesta guerra són una opció viable”, va afirmar el mandatari a la seva xarxa social després de reunir-se amb el seu homòleg ucraïnès, Vlodímir Zelenski, a Nova York, en el marc de l’Assemblea General de l’ONU. “Putin i Rússia estan en greus problemes econòmics, i aquest és el moment que Ucraïna actuï”, va afegir el republicà, que també va assegurar que la població russa està patint els efectes econòmics d’una guerra “sense rumb”, que una “autèntica potència militar hauria d’haver guanyat en menys d’una setmana”.
“Les fronteres originals des d’on va començar aquesta guerra són una opció viable” per a Ucraïna
Fins ara, Trump sempre havia dit que Kíiv hauria de renunciar a part del seu territori per aconseguir la pau, que Moscou tenia tots els trumfos, de manera que aquestes declaracions suposen tota una novetat –i un afront per al Kremlin, que ahir va replicar a través del seu portaveu que Rússia és “un ós” i té la guerra al seu favor–. Tot i això, la consistència no ha definit precisament la posició del magnat davant el conflicte d’ Ucraïna. Els últims mesos, els cop de volant –sobretot retòrics– s’han succeït.
Trump va tornar a la Casa Blanca al gener amb la promesa de posar fi a la guerra en 24 hores, i des del començament la seva estratègia va ser la de complaure el president rus, Vladímir Putin: a ell va ser a qui va trucar primer per iniciar les negociacions de pau, a les quals el republicà va intentar donar un impuls mitjançant una reunió diplomàtica d’alt nivell a l’ Aràbia Saudita en la qual Ucraïna no va ser present.
L’alineament del president dels Estats Units amb el Kremlin es va visualitzar de la manera més crua en el cèlebre esbronc a Zelenski al despatx oval, a finals de febrer. “No ets en una bona posició ara mateix”, va dir Trump al líder ucraïnès, a qui va acusar d’estar “jugant amb la Tercera Guerra Mundial”. Després d’aquella reprimenda, Washington va suspendre l’ajuda militar i d’intel·ligència a Kíiv durant uns dies.
Una “autèntica potència militar hauria d’haver guanyat en menys d’una setmana”, diu de Rússia
Esbombades les seves diferències amb Zelenski, Trump va continuar contemporitzant amb el Kremlin, oferint-li tractes comercials a gran escala si decidia posar fi al conflicte. Però al maig, l’atac aeri rus més gran sobre Ucraïna des de l’inici de la invasió el va obligar a endurir el discurs: va afirmar llavors que Putin s’havia tornat “absolutament boig” i que estava “jugant amb foc”.
La frustració de Trump va créixer amb el pas dels mesos: era evident que a Moscou no li interessava aturar l’ofensiva; ni tan sols de manera temporal, com li proposaven els EUA i Ucraïna. “Estic molt decebut amb el president Putin”, va dir el magnat al juliol, quan va amenaçar Rússia d’imposar-li aranzels del 100% si no hi havia un acord de pau al cap de 50 dies. Aquell canvi de posició va elevar la tensió amb Moscou fins a cotes inaudites: a inicis d’agost, uns comentaris provocadors de l’expresident rus Dmitri Medvédev sobre l’ultimàtum de la Casa Blanca van portar Trump a ordenar el desplegament de dos submarins nuclears.
Però el fantasma d’una nova guerra freda es va evaporar de seguida. Poc després de coquetejar amb l’escalada atòmica, Trump va anunciar que es reuniria amb Putin a Alaska. Un altre cop, plegar-se als desitjos del Kremlin, per a terror d’ Ucraïna i els seus aliats europeus.
L’únic compromís amb Kíiv seria continuar “subministrant armes a l’OTAN perquè en faci el que vulgui”
La trobada va ser dissenyada per afalagar a l’autòcrata rus: catifa vermella, aplaudiments i una roda de premsa sense preguntes. Després de la cimera, Trump va rebutjar el pla d’alto el foc que havia defensat els últims mesos: ara apostava per un acord de pau general, en línia amb els desitjos de Rússia. Fins i tot va anunciar la posada en marxa d’un grup de treball amb els seus aliats europeus per dissenyar les garanties de seguretat per a Ucraïna a l’escenari postbèl·lic, i va dir que esperava fer aviat una nova reunió amb Putin a què també estaria convidat Zelenski.
De la promesa cimera trilateral encara no hi ha notícies. El Kremlin no deixa de donar allargs. És més, ara, a més dels atacs massius sobre Ucraïna, Trump veu com se succeeixen les provocacions russes en territori de l’OTAN, amb incursions de drons i caces al cel de Polònia i Estònia. Així, no és estrany que el president dels Estats Units hagi decidit alinear-se ara de manera inequívoca amb Ucraïna. Tot i que, per a alguns analistes, aquest gir, més que a un desengany, pot obeir a raons estratègiques: dient que Kíiv està en posició de recuperar el seu territori, el republicà pot desentendre’s del tot de la guerra, que sempre ha considerat un tema estrictament europeu.
El mateix Trump va explicitar aquesta idea en el seu missatge de dimarts, quan va indicar que l’únic compromís dels EUA amb Ucraïna seria continuar “subministrant armes a l’OTAN perquè l’OTAN en faci el que vulgui”. Un subministrament que, esclar, suposa un sucós negoci per a la indústria militar dels Estats Units: per cada bateria de míssils Patriot, per exemple, el Govern ucraïnès i els socis de l’ Aliança Atlàntica han de desemborsar prop de 1.000 milions de dòlars.
Marco Rubio s’afanya a diluir el missatge de Trump assegurant que la guerra “no pot acabar militarment”
Sigui com sigui, tractant-se de Trump, si alguna cosa queda clara és que no poden descartar-se nous girs de guió. De fet, el secretari d’Estat Marco Rubio –que ahir es va reunir amb el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, a Nova York– es va afanyar a diluir el missatge del president assegurant que la guerra “no pot acabar militarment”.
