El corredor d’hidrogen H2Med, planificat per produir i transportar aquesta energia des de Portugal i Espanya cap a França i Alemanya, en el qual participen cinc operadors gasistes, s’amplia amb la incorporació de 40 noves empreses del sector energètic i tecnològic de la cadena de valor d’hidrogen. En un acte ahir a Berlín, els cinc promotors de l’aliança –l’espanyol Enagás, el portuguès REN, els francesos NaTran i Teréga, i l’alemany OGE– van defensar l’acceleració que suposa l’arribada de nous membres per a un projecte que té el suport dels quatre governs corresponents i de la Comissió Europea.
“L’H2Med es convertirà en l’espina dorsal del sistema europeu de l’hidrogen verd”, va assegurar Arturo Gonzalo, conseller delegat d’ Enagás, que va subratllar l’aspiració de subministrar el 10% del consum d’hidrogen a Europa el 2030, raó última per la qual grans empreses dels quatre països s’hi han volgut involucrar.
Enagás subratlla “l’enorme potencial” de la península Ibèrica de produir hidrogen i enviar-lo a Europa
Entre aquestes entitats hi figuren Repsol i BP, i la incorporació eleva a 49 el total de participants. “Això envia dos missatges clars: hi ha indústria europea que necessita aquest corredor, i el sud-oest d’Europa té un enorme potencial de producció d’hidrogen per ser transportat a Centreeuropa”, va afirmar Gonzalo.
Els impulsors de l’H2Med preveuen de poder començar les obres de construcció el 2026 i posar la xarxa en marxa a partir del 2030 per transportar fins a dos milions de tones d’hidrogen a l’any. El corredor comptarà amb fons europeus per a dues infraestructures clau: la connexió terrestre entre la localitat portuguesa de Celorico da Beira i Zamora (CelZa) i la connexió marítima entre Barcelona i Marsella (BarMar). El CelZa, de 248 quilòmetres, tindrà una capacitat màxima de 0,75 milions de tones d’hidrogen renovable, mentre que el BarMar, un tub submarí de 455 quilòmetres, tindrà una capacitat màxima de dos milions de tones.
En la trobada a Berlín hi van participar, entre altres representants dels governs implicats: Manuel García Hernández, director de Política Energètica i Mines d’ Espanya; Stefan Rouenhoff, secretari d’Estat parlamentari d’ Economia i Energia d’ Alemanya; Paulo Carmona, director d’ Energia i Geologia de Portugal, i Laurent Kueny, director d’ Energia de França.
L’espanyol García Hernández va remarcar l’empremta d’energia renovable que Espanya defensa en aquest projecte d’hidrogen, mentre que l’alemany Rouenhoff i el portuguès Carmona, tot i coincidir en la idea verda, van apel·lar a ser “pragmàtics i realistes” sobre aquesta qüestió.
Rouenhoff va subratllar a més que l’H2Med “també és una qüestió de seguretat energètica” i va recordar que Alemanya es va obrir a la idea quan “la invasió russa d’ Ucraïna del 2022 va mostrar la nostra situació d’alta dependència del gas rus”. De fet, els promotors afirmen que l’H2Med és una infraestructura clau per als objectius del REPowerEU, el pla llançat el maig del 2022 per la Comissió Europea per respondre a les pertorbacions al mercat mundial de l’energia derivades de la invasió russa d’ Ucraïna. Aquest pla pretén estalviar energia, produir energia neta i diversificar l’ abastament.
A Berlín, Mechthild Wörsdörfer, directora adjunta d’ Energia de la Comissió Europea, va destacar el suport de Brussel·les. L’abril del 2024, la Comissió va declarar l’H2Med com a projecte d’ interès comú (PCI), cosa que implica opció a finançament de fins al 50% amb fons europeus.
