Amb el musical L’amor venia amb taxi, La Cubana torna a les arrels. Són unes arrels que no ha deixat mai, perquè la seva manera de fer és inconfusible, un segell tan potent, que qualsevol companyia internacional el voldria aconseguir per a la seva marca. Ara bé, on torna de debò és al primer teatre on van fer un espectacle a sala tancada: el Romea, ara del Grup Focus.
Era l’any 1986, i una companyia que s’havia donat a conèixer fent teatre de carrer i intervencions en tota mena d’actes, entrava per la porta gran al teatre del carrer Hospital. I no s’hi posaven per poc. L’obra triada era La tempestad, de Shakespeare, però, com en tot muntatge d’aquesta companyia imprevisible, els versos de Shakespeare van durar ben poc a l’escenari, perquè una tempesta de cal déu va començar a inundar el teatre. Impermeables per a tothom, tómbola per als damnificats de les inundacions, cançons per entretenir l’espera del rescat com ara La lluvia, Esta tarde vi llover...
Recuperem cançons emblemàtiques de l’època, quasi totes del musical català
L’amor venia amb taxi era una de les comèdies que més representaven les colles de teatre d’aficionats aquells anys, “i hi havia una companyia a cada poble”, recorda Jordi Milán. Ara bé, els diàlegs que va escriure Rafael Anglada d’aquesta obra que es va estrenar també al Romea el 1959 tampoc se sentiran gaire a l’escenari on torna La Cubana. “La família de l’autor ens ha posat totes les facilitats, però no, el públic no veurà aquesta obra”, revela el factòtum de la companyia, ideòleg d’aquest muntatge, i també guionista, amb Toni Sans i Rubèn Montañá.
Milán explica el perquè d’aquest títol: “Ja sabeu que La Cubana anuncia una cosa i en fa una altra. L’obra que fem està ambientada en aquells anys del franquisme, amb fets com el manifest de la revista Destino clamant pel teatre català de qualitat, Maria Callas actuant per primera vegada al Liceu, el cobriment de les vies del carrer Aragó, l’alcalde Porcioles... En aquella època, el Romea era l’únic lloc on es feia teatre en català: comèdies, coses costumistes, i el Capri”.
“Diem que és un musical tot i que no ens atrevim gaire a dir-ho –confessa Milán–, perquè el musical musical té unes característiques determinades, i nosaltres el fem a la nostra manera, per això diem ‘made in Cubana’. Nosaltres sempre hi posem cançons, i en aquesta ocasió, recuperem cançons emblemàtiques de l’època, quasi totes del musical català, i n’hi ha d’originals, que han compost Xavier Mestres i Joan Vives”.
Lee también
L’objectiu d’aquest muntatge és fer “un homenatge al teatre aficionat de Catalunya, amb un musical fet exprés per al Romea”, afirma Milán. “No es pot fer enlloc més. I no m’agrada dir amateur, perquè de vegades s’ha fet servir malament. Per això en diem aficionat, perquè no està en contraposició amb el professional. Tots nosaltres provenim del teatre d’aficionats, és un fenomen molt d’aquí. I tot això genera molt teatre a casa nostra”.
Els músics que intervenen en l’espectacle també fan d’actors, de manera que en total són 20 artistes a l’escenari. “Hi ha gent nova i hi ha gent que fa temps que va amb nosaltres. Per La Cubana hi han passat 160 persones, que entren i surten. I ara tornem a tenir Anna Barrachina”, afegeix Milán, una de les actrius històriques, amb papers com el d’Estrellita Verdiales.
En tot aquest desplegament, crida l’atenció el domini del color groc en el vestuari, relacionat tradicionalment amb la malastrugança al teatre. Però Milán li treu ferro: “El groc és perquè no tenim manies. A Cegada de amor també era tot groc i la vam fer cinc anys”.
Gràcies al fet que és un musical, sui generis o no, la producció s’ha pogut acollir a les ajudes al musical català de l’ICEC. És el segon que en surt, després d’ El dia de la marmota. La venda d’entrades funciona molt bé, per la qual cosa la data final no està fixada.
