El teatre Condal recupera Un sogre de lloguer, l’èxit de Joan Pera de la passada temporada. Segons els seus autors, Susana Garachana i Jaume Viñas, és “un vodevil sense portes”. El director Daniel Anglès en fa un resum: tenim una parella de dues classes socials diferents, en la qual la mare d’ella vol conèixer el futur gendre i el seu pare. El jove no vol que es pensin que és un caçafortunes i, perquè la seva sogra vegi que no ha estudiat per a gendre, lloga un actor, “guapo com George Clooney”, perquè li faci de pare, perquè amb el seu, que és un hippy, no s’hi entén.
Quan ja té l’apartament, que també ha llogat, a punt per convidar-hi l’Helena i la seva mare, el clon de Clooney es posa malalt i l’agència li envia a cuitacorrents un altre pare de lloguer. L’únic que troba a mà és un modest actor de doblatge que va fent com pot i que no és cap altre que Joan Pera.
Lee también
“Tots dos autors també són intèrprets i això fa que el text ja estigui dit abans d’assajar-lo”, declara Anglès. “Amb el títol ja comences a veure la funció amb un mig somriure, perquè ja t’imagines per on anirà la cosa”. I recorda com va anar quan la van muntar al Goya fa uns mesos: “No hem patit, llevat d’en Joan, que és patidor de mena, i hem rigut molt. Quan en Joan pateix a l’escenari és quan ens fa riure més”.
Joan Pera puntualitza: “No dius només el text, sinó el que vol dir. Però si hi ha un actor que espera el peu, llavors és un desastre”.
