En algun racó amagat de l’Òpera de París hi viu un personatge enigmàtic que esdevindrà, per obra i gràcia d’Andrew Lloyd Webber, un dels personatges més emblemàtics de la història del musical. Estrenat el 1986, El fantasma de la Ópera arriba ara a Barcelona amb un muntatge espectacular, que disposa de 14 intèrprets dalt de l’escenari, més 14 músics que formen una orquestra articulada a Barcelona per a l’ocasió, dirigida pel mestre sabadellenc Miquel Tejada.
Som davant d’un gran clàssic. El director musical apunta: “Fa gairebé quaranta anys que es va estrenar i continua triomfant. Ara estan preparant un nou muntatge a Broadway, que és interactiu. La clau és Andrew Lloyd Webber, perquè és un autor que és molt prolífic i ha compost més musicals icònics, com Jesus Christ Superstar, Evita, Cats. De cada musical, hi ha molta gent que es pensa que no el coneix, i en canvi sí que hi ha moltes cançons reconeixibles. La gent coneix la iconografia dels musicals d’aquest senyor”.
“Si aquest musical perdura, és perquè té màgia i perquè les melodies són increïbles”, declara Miquel Tejada
“Per mi, si El fantasma de la Ópera perdura –continua Tejada– és perquè té màgia i perquè les melodies són increïbles, perquè la gent les recorda i fins i tot transcendeixen al mitjà en el qual s’expressa”.
Al musical, el fantasma es manifesta a una jove i l’ensenya a cantar perquè li donin el paper protagonista. Amb ella, el fantasma fa una reivindicació de la música que prové de la foscor, que, segons ell, és tan necessària com la que ve de la llum, que és l’única música que s’està fent. També hi ha un boicot de l’obra que s’hi fa, i el mateix fantasma compon una òpera. Hi passen moltes coses, però és millor que els espectadors les descobreixin per ells mateixos.
Entre mític i emblemàtic, el musical El fantasma de la Ópera té els seus números icònics, que són molts i per cadascú són diferents. Tejada en diu els seus: “Un és l’obertura, amb totes les melodies que hi surten. Un altre és la cançó Think of me, que en castellà és Piensa en mí, que interpreta Ana San Martín. A les escoles de teatre musical, totes les noies volen cantar aquest número, que és preciós. També hi ha la cançó del fantasma, i passa el mateix, que tothom la vol cantar a l’escola. I per mi encara n’hi ha dos més: el duet del primer acte, All I ask of you, i Wishing”.
Sobre aquest musical circulen moltes llegendes, com ara
que Andrew Lloyd Webber el
va compondre per fer un homenatge a la seva dona d’aleshores, la cantant i actriu Sarah Brightman, que ha interpretat, entre altres peces, bandes sonores de Morricone; o que el mateix compositor es reflecteix en algun dels personatges... Però són llegendes, esclar.
Tejada també parla de la complexitat de la partitura: “No és un musical massa complicat a nivell instrumental, però, com diu un dels meus músics i amic, és com una gimcana: hi ha parades, ara hem d’anar ràpid, ara lent, ara ens hem d’esperar que l’intèrpret digui una frase... Però té l’efecte que, quan estàs assegut a la butaca, no ho sembla gens. Al contrari, és superplàcid, tot rutlla molt bé, però des de dins l’engranatge musical és realment molt complex”.
Tejada va treballar amb Julio Awad en les funcions d’aquest musical a Madrid, però ara ell agafa la batuta. Compositor de bandes sonores, té feina per parar un carro, però hi ha una raó de pes per ser ara aquí: “No em volia perdre per res del món estrenar a Barcelona, al Tívoli. És casa meva, jo em sento a casa, fa molts anys que visc a Madrid i enyoro moltíssim la meva terra, i vaig dir: jo vull fer Barcelona”.
