El governant Partido d'Acció i Solidaritat (PAS) proeuropeu liderava la nit d'aquest diumenge l'escrutini de les eleccions parlamentàries que s'han celebrat a Moldàvia amb un 42% dels vots quan s'havia assolit el 50% de l'escrutini davant l'oposició prorussa del Bloc Patriòtic (BCS), que se situava entorn del 30%.
Uns resultats provisionals que apuntaven a una victòria clara de la formació de la presidenta Maia Sandu, encara que insuficient per a las aspiraciones de l'Executiu d'unir-se a la Unió Europea al perdre la majoria absoluta. El PAS, de fet, perdería diez punts respecte a les anteriors eleccions, com a la coalició de les formacions de Igor Dodon i Vladimir Voronin, que compten amb el suport de Vladímir Putin, creixeria entorn de 3 punts.
Entrarien en el Parlament la coalició Alternativa (8%), el partit Democràcia en Casa (7%) i el Partit Nostre (6,4%), amb qui el PAS hauria de buscar aliances. La participació ha estat del 52%, la més alta de les últimes quatre eleccions parlamentàries.
Lee también
Després d'una tensa campanya esquitxada de denúncies d'ingerència russa a gran escala, les autoritats van informar de ciberatacs contra la infraestructura electoral i d'amenaces de bomba a diversos col·legis electorals a l'estranger, un d'ells a Alacant, que va obligar a evacuar temporalment el recinte. “Els intents de Rússia de soscavar el procés electoral van ser colossals”, va dir el president del Parlament i president del PAS, Ígor Grosu, que va parlar de “compra de vots, intents de desestabilització i falses amenaces de bomba”.
Funcionaris del Govern també van advertir sobre intents de pertorbar la votació, incloent ciberatacs a la infraestructura electoral i falses amenaces de bomba durant tot el dia en col·legis electorals de Moldàvia i a l'estranger. La nombrosa diàspora moldava, que tendeix a afavorir la integració europea, podria influir en el resultat de la votació.
Amb 2,5 milions d'habitants, Moldàvia s'ha convertit en un dels principals fronts de la confrontació entre la Unió Europea i Rússia des de la invasió d'Ucraïna el 2022. Després d'obtenir l'estatus de candidat a la UE aquell mateix any, el país ha patit una espiral de crisi: inflació persistent, augment del cost de vida i una societat dividida entre l'impuls reformista proeuropeu i els llaços històrics amb Moscou.
Moldàvia s'ha convertit en un dels principals fronts de la confrontació entre la Unió Europea i Rússia
“Rússia representa un perill per a les nostres democràcies –va declarar Sandu després de votar a Kixinov–. La nostra democràcia és jove i fràgil, però això no significa que els estats amb democràcies més antigues no estiguin en perill. Volem viure en una democràcia. Avui, al nostre país, la democràcia està en mans dels moldaus. Només ells poden salvar la República de Moldàvia”.
L'ombra russa s'ha intensificat en els últims dies. La policia moldava va revelar aquesta setmana proves d'una presumpta operació d'ingerència sense precedents, amb compra de vots, campanyes de desinformació i un pla per provocar disturbis violents, que hauria inclòs entrenament paramilitar a Sèrbia. S'han realitzat centenars de batudes i desenes de detencions, i les autoritats han exclòs de les paperetes dos partits prorussos per sospites de finançament il·legal.
L'oposició qualifica les acusacions d'ingerència russa d'“espectacle polític” i afirma que el Govern prepara el terreny per anul·lar les eleccions si el PAS perd la majoria. Aquest diumenge Dodon va cridar a manifestar-se dilluns davant el Parlament agitant una vegada més el fantasma de l'anul·lació.