La incompatibilitat entre els socis d'investidura de Pedro Sánchez no només es manifesta a les votacions del Congrés. La batalla ideològica s'entaula a les xarxes socials. A les files socialistes incomoden els insults creuats entre Podem i Junts per la negativa morada a la transferència de competències en immigració a Catalunya perquè una cosa és perdre votacions per diferències polítiques entre socis i una altra que s'escupin tuits a la cara i les hordes digitals de la ultradreta burxin la ferida. La majoria parlamentària està minvada, encara que no tingui alternativa viable que condueixi a un altre govern, i el PSOE ja no pot garantir la viabilitat dels pactes que assoleix si aquests depenen de votacions al Congrés.
La fragilitat parlamentària del Govern central va acompanyada de la vigilància a què sotmeten les seves activitats els socis i, tot i això, adversaris. L'objectiu no és cap altre que treure profit de cada gest. Si Junts és “racista”, “racista” i “racista” a ulls de Podem, la reunió de Pablo Iglesias, Irene Montero i Ione Belarra amb representants del Partit Comunista Xinès va facilitar l'encàrrec de tornada des del compte de Carles Puigdemont a X.
Belarra somreia a la foto i al text: “Una trobada fructífera i interessant amb els representants del Partit Comunista Xinès per compartir impressions sobre els canvis en la política internacional i el panorama mediàtic”. La satisfacció devia anar per dins perquè les rèpliques al missatge eren majoritàriament crítiques: “Heu parlat del canvi climàtic i el paper de la Xina com a país amb més emissions de CO₂ al món? El genocidi contra l'ètnia musulmana uigur? Les violacions sistemàtiques dels drets humans? O només del finançament del vostre partit?”, preguntava @FOLGORESI. “Et passes el dia cridant GENOCIDI per la guerra de Gaza i ara tens una “trobada fructífera i interessant” amb uns que estan cometent un autèntic genocidi planificat?”, insistia @ElRepliKant.
L'altra pregunta és en qualitat de què assisteix Pablo Iglesias a aquella reunió, però la rèplica visual arribava amb Puigdemont. L'expresident va rebre la setmana passada a Waterloo el nou president del Congrés Mundial Uigur, acompanyat de membres de la direcció i una mestra víctima dels camps d'internament que el règim xinès utilitza per “intimidar i reprimir tota dissidència sobre el poble uigur. Segur que els de Podem ho devien comentar a la seva reunió tan fructífera i interessant amb el Partit Comunista Xinès”.
La preocupació per la immigració augmenta perquè és aquí on la ultradreta ha posat el focus removent la insatisfacció ciutadana amb la política. Assenyalar l'enemic exterior i responsabilitzar els partits que governen o aspiren a governar és la solució fàcil que proposen Vox i Aliança Catalana i que alimenten a les xarxes. A l'altra banda, Podem s'ha erigit en dic electoral de contenció “racista” i demana la regularització del mig milió de sensepapers que actualment hi ha a Espanya.
La iniciativa legislativa popular per a aquesta regularització extraordinària, que va arribar al Congrés amb més de 800.000 firmes fa dos anys, està estancada en el tràmit parlamentari. El xoc entre Podem i Junts condemna la iniciativa. Mentre va ser viva la negociació, no es van sentir els crits que s'intercanvien avui en viu i a les xarxes.
No hi ha solució fàcil per a la integració de la immigració, les receptes d'un país no són necessàriament vàlides per al del costat i les propostes d'avui s'assemblen molt a les d'ahir, quan el volum d'immigrants i la dependència de les classes mitjanes i baixes al país de destinació tenien uns altres condicionants. Alberto Núñez Feijóo proposa un “visat per punts” per controlar la immigració. Els aspirants serien qualificats en funció del sector laboral i la seva capacitat d'integració, incloent-hi el coneixement de la llengua.
El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, al costat de la presidenta de la Comunitat de Madrid Isabel Díaz Ayuso durant la cloenda de la trobada dels barons del seu partit Murcia
A Espanya hi ha 920.693 immigrants d'origen marroquí, el 26% dels quals viuen a Catalunya. A la campanya del 2006, el candidat de CiU, Artur Mas, va proposar de premiar amb punts els immigrants que millor s'integressin. El “carnet”, sostenia, facilitaria els permisos de residència i els serveis a estrangers. Fins i tot va prometre una conselleria específica per a la immigració. No es van explicitar ni com aconseguir els punts ni els estímuls. La polèmica que va despertar aquell contracte per punts va perseguir Mas tota la campanya. Va guanyar les eleccions, però no va governar i la idea va caure en l'oblit.
Lee tambiénSi et dius Bryan, ets un vampir
La Comunitat de Madrid no ha reclamat la gestió de competències en immigració, però Isabel Díaz Ayuso ha proclamat el seu fet diferencial: “Un argentí o un veneçolà a Madrid no és un immigrant. Deu ser per una qüestió legal de papers, però no ho és, a cap efecte”. La legitimitat migratòria madrilenya depèn de l'origen de l'immigrant. Si ets llatinoamericà, ets benvingut, i si ets magribí? “Si governem, els immigrants hauran de portar a sobre un carnet que acrediti que són bons”, és el comentari sarcàstic del compte de la presidenta “cuqui”, fake?
