Si diem Pedro González i Vítor Machado gairebé ningú no pensa en una pilota. Però si se cita Pedri i Vitinha, llavors, esclar, no paren de ploure els elogis a dos jugadors que eleven el futbol i són els principals responsables (descomptant Flick i Luis Enrique) que el Barcelona, vencedor d’un triplet nacional, i el PSG, actual campió de la Champions i la Supercopa, triomfessin la temporada passada amb el millor futbol d’Europa. Cervells privilegiats i arquitectes incansables, són els eixos insubstituïbles sobre els quals gira el món blaugrana i parisenc. “Aquest és un dels millors partits, si no el millor, que es pot veure ara”, va resumir Pedri.
No són davanters omnipresents amb xifres estratosfèriques, com ho eren Messi i Cristiano. Ni extrems de desequilibri com Dembélé o Lamine, els dos més votats a l’última Pilota d’ Or. Ni tan sols finalitzadors com Håland o Mbappé. Ells seuen en una altra taula, pròpia i especial. Són els millors migcampistes del món després de la lesió de Rodri. Són els que paguen el banquet de la resta amb les seves passades i la seva creativitat. Representen el futbol solidari, l’estil col·lectiu i la filosofia de voler controlar els partits.
Aitana i Scholes figuren entre els admiradors del canari, mentre que el portuguès va ser tercer a la Pilota d’Or
Com la Rambla i els Camps Elisis, ells són les artèries que vehiculen els interessos dels seus equips com els més buscats i els que més influeixen en la possessió. Això sense ser els més veterans (22 anys el barcelonista, per 25 el del PSG) ni els més grans (1,72 metres fa el portuguès i dos centímetres més el de Tenerife). Però el seu autèntic valor és no equivocar-se gairebé mai.
Flick i Luis Enrique, que també van ser migcampistes, els tenen plena confiança fins al punt que l’han jugat tot d’inici en aquesta arrencada. Pedri encadena vuit titularitats, exactament igual que Vitinha. Quan dissabte contra l’Auxerre va demanar el canvi al cap de mitja hora es van encendre les alarmes. Finalment sí que va anar a Barcelona.
Contra la Reial Societat, l’ Olímpic Lluís Companys va corejar dues vegades Pedri. No és la primera vegada. El futbol del canari convenç tothom, també els que en saben més. Com Aitana Bonmatí. O com Paul Scholes, que després del triomf del Barça a Newcastle va assegurar que Pedri era el seu nou futbolista favorit. “Sempre és bonic que una llegenda t’elogiï. M’ho prenc com un compliment. Que et diguin que t’assembles a Xavi i Iniesta, amb el nivell que ells van tenir, és increïble”, va agrair el 8 del Barcelona.
Per això va estranyar tant que a les votacions de la recent Pilota d’ Or hi hagués deu futbolistes millors que ell, que amb prou feines va obtenir 124 punts. “Em sento valorat al club i a la selecció. Jo em quedo amb els ànims que em dona el públic cada dia”, va dir de l’ afecte de la gent, per sobre dels premis de les gales. Més just va semblar el tercer lloc de Vitinha, que a més va guanyar la Nations League amb Portugal, precisament contra Espanya als penals. El lusità va marcar a la tanda però el canari ja no era sobre la gespa, substituït per De la Fuente al 75.
A Montjuïc tornen a haver-se-les, com als quarts de final de la 2023-2024. Fins aquell doble enfrontament, Vitinha no havia marcat mai a la Champions. Va fer gol a l’anada (va guanyar el Barça 2-3) i a la tornada (va remuntar el PSG 1-4). En canvi, Pedri encadena gairebé cinc anys sense veure porteria en la màxima competició continental. I això que no va poder començar millor perquè va marcar en el seu debut en el torneig: al Camp Nou contra el Ferencváros. Era el 20 d’octubre del 2020 i Pedri va marcar el quart. L’assistència l’hi va donar... Dembélé. Des d’aleshores, no ha celebrat cap diana.
El mig de Tegueste és d’aquells que s’emporta deures a casa. “M’agrada mirar futbol al sofà amb la meva família”. I admet que el mig del camp del PSG amb Vitinha, João Neves i Fabián Ruiz és una referència. “Luis Enrique és un entrenador valent a qui li agrada tenir la pilota. La majoria del partit intenten tenir-la i no els fa falta tant la faceta defensiva”, analitza. “El mig del camp tindrà un paper fonamental i es pot decantar la balança”, avisa.
Perquè els dos equips busquen la possessió, dominar i ser ofensius. “A tots dos ens agrada tenir la pilota i no perseguir-la. Nosaltres sortirem com sempre, a controlar i pressionar amunt”, va assegurar amb ambició Pedri, fent cas d’un Flick que vol que sigui el líder. “El míster em demana que faci un pas més al vestidor. Vaig venir aquí sent un nen però m’hi vaig acostumant i vaig assumint aquest paper”. Tot i que el seu futbol parla per si sol. Dels vuit matxs, en tres ha superat les 100 passades bones: Llevant, Oviedo i Reial Societat.
“Jo vaig batejar Pedri com a Harry Potter. Espero que no porti la vareta. És un jugador increïble però intentarem que participi el mínim”, va recordar Luis Enrique, que va ser el seu seleccionador. “Jo era més jove i en Luis em deia que estigués tranquil i en gaudís, que com més pilotes toqués era millor per a l’equip. Són coses que et queden”, va agrair el canari amb afecte.
Hi haurà baixes de pes i hi faltaran Dembélé, Raphinha, Kvaratskhelia, Joan Garcia, Doué, Fermín, Marquinhos, Gavi... però el futbol és en lloc segur amb les botes i les idees de Pedri i Vitinha.
