Madrid guanya pes en l’economia en detriment de la resta de comunitats

Madrid

Catalunya incrementa lleugerament el percentatge però es distancia de la capital

14 / 01 /10 FOTO DANI DUCH. SKYLINE MADRID. RASCACIELOS ANTIGUO TERRENOS DEL REAL MADRID. CIUDAD FNANCIERA. TORRES DE NEGOCIOS

Districte financer de Madrid

Dani Duch

Any rere any, Madrid va esgarrapant dècimes a la resta de comunitats per consolidar-se com la primera economia d’ Espanya i la locomotora del país. Catalunya aguanta a la segona posició, però s’ha ampliat lleugerament la bretxa amb Madrid. La comunitat catalana va perdre el lideratge el 2017 coincidint amb la crisi independentista, si bé la tendència havia començat uns anys en­rere.

L’ INE va publicar ahir l’estadística sobre comptabilitat regional que tradicionalment sortia al mes de desembre. Segons aquelles dades, el 2024 Madrid va produir el 19,84% de tot el PIB d’ Espanya, i Ca­talunya el 18,94%. El 2023, i
segons les dades corregides
per l’ INE, Madrid concentrava el 19,77% i Catalunya el 18,90%.

Només tres de les 17 comunitats van augmentar el PIB per sobre de la mitjana del 2010-2024

On el lideratge també és incontestable és al PIB per habitant: 44.755 euros per persona en el cas de Madrid davant 37.426 euros de Catalunya. Malgrat que la bretxa continua sent significativa, el 2024 el creixement del PIB per càpita a Catalunya va ser superior (+5,2%) al de Madrid (+4,9%). El director del servei d’estudis de la Cambra de Barcelona, Joan Ramon Rovira, explica que aquest millor comportament es produeix perquè la població de Madrid ha crescut més que la de Catalunya. De fet, l’economia de les dues comunitats va créixer el mateix l’any passat, un 3,6%.

El PIB per càpita de Madrid va ser un 37,1% superior a la mitjana estatal el 2024. El del País Basc, un 25,7% més alt, i el de Navarra, un 19,7%. A l’extrem oposat, el PIB per càpita d’ Andalusia i Extremadura van ser un 24,7% i un 22,7% inferiors a la mitjana d’ Espanya, respectivament.

Les dades d’enfortiment de l’economia madrilenya i de manteniment de la catalana confirmen que Espanya avança cap a la configuració d’una regió central on s’ubica la capital de l’ Estat que atreu recursos i riquesa mentre altres zones del país es van buidant. Aquest procés es veu clarament en les dades sobre creixement anual del període 2010-2024. Només tres de les 17 comunitats autònomes van augmentar el PIB per sobre de la mitjana en el període (1,3%). Madrid va liderar el rànquing a molta distància, amb un 2%. Darrere seu es van situar Múrcia i les Balears. El PIB de Catalunya va avançar la mitjana del conjunt d’ Espanya, cosa que confirma l’estabilitat de la seva economia.

El 2024 les comunitats au­tònomes que van registrar
més increment del PIB en termes de volum van ser la Regió de Múrcia (4,5%), les Canàries (4,4%) i les illes Balears (4,2%).

Al contrari, les regions que van registrar menys augment real del PIB van ser Cantàbria (2,3%), el País Basc (2,8%) i Extremadura (3,0%).

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...