El PSOE guanyaria les eleccions generals si se celebressin ara, amb 129-130 escons, davant un PP que es quedaria en 111, per un context demoscòpic que apunta a un ascens meteòric de Vox, que arribaria als 74 diputats, segons l'enquesta de la consultora Opina360 per a Antena3. Amb aquests resultats, la dreta, que obtindria una còmoda majoria absoluta, es mantindria en els nivells observats l'últim any i mig en els sondejos, però amb diferent correlació de forces.
L'enquesta, amb un treball de camp de 1.203 entrevistes realitzades del 25 al 30 de setembre, situa com a quarta força del Congrés a una ERC que conserva els seus 7 diputats, els mateixos que obtindria un EH Bildu a l'alça. Els segueixen el PNB, Sumar i Junts, a la baixa, amb 5 escons cada un, Podemos (3), BNG (2), Aliança Catalana (0/1) i Coalició Canària, que manté el seu escó.
El PSOE assoliria els 129 escons però la suma de PP (111) i un Vox disparat (74) donaria majoria absoluta
Amb aquests resultats, el PSOE no podria governar malgrat obtenir una estimació de vot d'un 30,4%, només un punt per sota del resultat del 23-J. El PP, amb un 27,4%, es quedaria a gairebé sis punts de distància del resultat de fa dos anys, mentre que Vox assoliria un 20,6%, gairebé vuit punts més que el 2023. Però els principals perjudicats són Sumar (5,1%) i Podemos (3,8%), que van obtenir el 23-J un 12,3% i 33 diputats i es quedarien en 8.
El sondeig mostra que la fidelitat de vot al PP ha caigut notablement (70,3%), alhora que es dispara la transferència de vot a Vox (18,7%), que també es beneficia del sufragi dels joves que s'estrenen a les urnes i que en un 50,7% diuen que es decantarien pel partit de Santiago Abascal. En el cas del PSOE, la fidelitat de vot arriba al 79,5%, i es beneficia també d'un fort increment del transvasament de vots des de Sumar, que assoleix un 23%. La fidelitat de vot a Sumar es queda en un 38,3%. I els més disciplinats a l'hora de triar papereta són l'electorat de Vox, que en un 84,6% repetirien el seu vot.
Un 57% defensa que es convoquin eleccions si no hi ha pressupostos per al 2026
Respecte als pressupostos generals per al 2026 que el Govern prova de tirar endavant després de prorrogar fins a dues vegades els del 2023, més de la meitat dels espanyols (56,9%) advoca per la convocatòria electoral si no s'aconsegueix treure nous comptes. Només un 20,5% veu factible continuar amb la legislatura amb els pressupostos prorrogats.
L'enquesta pregunta també pel model d'Estat i una mica més de la meitat (51,8%) prefereixen mantenir la monarquia parlamentària, mentre que un 43,5% optaria per canviar una república.
En una part del sondeig a què ha tingut accés La Vanguardia, Pedro Sánchez (25,3%) és el líder preferit com a president del Govern, seguit d'Alberto Núñez Feijóo (19,2%), Santiago Abascal (15,6%) i Yolanda Díaz (12,1%).
Si Sánchez i Feijóo no es presentessin a les eleccions, els preferits per succeir-los com a candidats serien el president de la Generalitat, Salvador Illa, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, respectivament, segons les preferències dels seus votants.
Illa és el relleu de Sánchez preferit per a un de cada tres (37%) votants del PSOE, seguit a distància dels ministres Óscar Puente (12,1%) i Carlos Cuerpo (12,1%) i del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page. Per al total dels enquestats, el candidat socialista preferit és García-Page (24,3%), seguit d'Illa (18,5%).
Ayuso és la candidata favorita per a un de cada dos (54,4%) votants del PP, seguida del president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla (31,5%), i a més distància pels presidents d'Extremadura, María Guardiola (2,1%); Galícia, Alfonso Rueda (2%), i els de Múrcia, Fernando López Miras, i d'Aragó, Jorge Azcón, tots dos amb un 0,8%. Per al total dels enquestats, Ayuso és també la candidata preferida (28,8%), seguida de Morenor Bonilla (19,4%).
Un 52,6% dels espanyols i un 52,7% dels catalans creuen que no hi ha hagut retrobament social a Catalunya
L'enquesta pregunta també, vuit anys després del referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017, si hi ha hagut un retrobament social a Catalunya. A nivell d'Espanya, un 56,2% dels enquestats afirma que no n'hi ha hagut, una xifra que a Catalunya se situa en un 52,7%.
Entre els que opinen que sí que s'ha produït un retrobament social, l'amnistia és la causa que consideren que més ha contribuït. Així opinen un 16,7% dels enquestats a Espanya i un 18,4% dels de Catalunya. La segona causa és la presidència d'Illa: per a un 13,9% dels enquestats a Espanya i un 13,4% de Catalunya. Una altra de les opcions és la condemna judicial als líders del procés, que sol un 6,4% dels enquestats a Espanya i un 6,1% dels de Catalunya creu que ha contribuït al retrobament social.
La majoria dels enquestats en el total d'Espanya (62,3%) creu que Sánchez no s'hauria de reunir amb el líder de Junts, Carles Puigdemont, amb vista a la ronda de contactes per a l'aprovació dels pressupostos generals del 2026, davant un 34,1% que opina que sí. Entre els enquestats de Catalunya, hi ha divisió d'opinions: un 48,9% diu que sí que s'haurien de veure i un 46,8% creu que no.
