Aquest diari va embolicar la seva edició de l’Onze de Setembre amb el cartell oficial de la Diada, patrocinat per la Generalitat. Hi apareixia la senyera composta amb quatre barres de diverses faiçons, si bé totes del preceptiu color vermell sobre fons groc. La primera barra està dibuixada amb llapis de cera. La segona està integrada per, aproximadament, uns cent cors petitons. La tercera és de ganxet. La quarta està pintada amb aerosol. El cartell va ser presentat per la portaveu del Govern com a expressió de Catalunya, “país ric en la seva diversitat i pluralitat, igualitari, inclusiu, obert, ric culturalment i, per tant, obert al món”.
Per tant, vaig mirar les quatre barres amb atenció, per veure què em deien. En la primera vaig intuir-hi la mà d’un nen, però també traces d’Antoni Tàpies, cosa que podria al·ludir al futur o l’excel·lència artística. En la segona, hi vaig veure signes de festa, d’amor. En la tercera, tradició. En la quarta, el llenguatge de la protesta o del grafiti... En resum, una representació amb base real. Però inevitablement incompleta –no és fàcil sintetitzar en quatre barres tanta diversitat–, i potser més autoreferencial que integradora del forà.
L’obra de Partee contribueix a superar grafismes antiquats, confusos o batalladors
Un medi digital independentista va publicar una peça titulada “ Crítiques massives al cartell institucional de la Diada”, recollint comentaris a X que volien ser de la broma o eren intransigents. El qualificatiu massives resultava, en tot cas, hiperbòlic, com ho hagués estat massiva aplicat a la manifestació de l’última Diada.
Lee tambiénParaules i trets
El cartell de l’Onze de Setembre, com tot, es pot millorar. Però el del 2025 és potent i ha tingut bona base: es tria per concurs, en col·laboració amb ADG-FAD, l’associació més acreditada en matèria de disseny gràfic, i reflecteix la vitalitat del sector professional, aquest any encarnat per Partee, l’equip guanyador, amb base a Vic, web en anglès i bona cartera de clients catalans. I encara li veig un altre avantatge: supera de llarg cartells com el del 2020, gràficament antiquat; el 2021, amb confuses al·lusions a Pau Casals, o el 2022, amb un lema batallador, molt patrimonialista i gens inclusiu, sintetitzat en versos d’una poeta centenària: “ Trepitja ferm, que el lloc és teu”.