L’abril del 2023, Charlie Kirk va dir en un acte públic: “Penso que val la pena admetre el cost d’algunes morts per arma de foc, que desgraciadament es produeixen cada any, per tal de protegir la segona esmena (...). És un cost assumible. És racional”. El passat dia 10, aquest propagandista de la ultradreta dels Estats Units, cristià evangèlic, racista, antifeminista, homòfob, xenòfob i negacionista, va morir a causa d’un tret de fusell al coll mentre debatia a l’aire lliure amb alumnes d’una universitat de Utah. Tenia 31 anys.
Els EUA pateixen per les armes de foc i per les morts que provoquen, ja sigui en tirotejos massius i indiscriminats o en d’altres amb víctima preseleccionada. Al país hi ha 340 milions d’habitants i uns 500 milions d’armes de foc en mans privades. El 2023 van morir a trets unes 47.000 persones, de les quals més de la meitat eren suïcides. Abunden els tirotejos en escoles, universitats, esglésies, centres comercials, etcètera. Només el 2023, el Gun Violence Archive va registrar 689 tirotejos massius (en els quals es va disparar almenys a quatre persones). A aquests tirotejos els succeeixen telenotícies on ploren, inconsolables, els parents dels morts. Però la següent matança no triga gaire a arribar, i el record de la prèvia sol ser breu per a qui no hi va perdre un ésser estimat.
Les armes a mans privades atempten als EUA contra la vida, la llibertat i la felicitat
Més preocupació està causant la violència de signe polític. Per dur que resulti dir-ho, una matança d’escolars innocents té sovint, d’una banda, causes relacionades amb la rancúnia particular d’un boig que esdevé assassí i, d’una altra, uns efectes horrorosos. Però un assassinat polític revela un país polaritzat, de retòrica incendiària, gallet fàcil i futur tempestuós.
La llista recent d’agressions a polítics fa feredat. El marit de Nancy Pelosi, presidenta demòcrata de la Cambra de Representants, va ser atacat a cops de martell el 2022 al seu domicili de San Francisco. L’abril de l’any en curs, la casa del governador demòcrata de Pennsylvania, Josh Shapiro, va ser incendiada mentre dormia amb la seva família. Una legisladora de Minnesota, també demòcrata, i el seu marit van ser assassinats al juny. El mateix president Trump, republicà, va patir dos intents d’assassinat el 2024...
Els EUA celebraran el 4 de juliol del 2026 el 250è aniversari de la seva Declaració d’ Independència. Al web America250.org, on se n’expliquen els preparatius, llegim: “El camí cap a aquesta històrica efemèride és una oportunitat per aturar-se, reflexionar sobre el passat de la nostra nació (...) i mirar cap al futur que volem crear per als nostres descendents”. Boniques paraules... sobre les quals retrunyen trets mortals.
Lee tambiénAlcalá, Badia, Sotelo, Macià
Paraules i trets: dues maneres d’expressar-se diferents, tot i que no ben bé del tot. Després de l’assassinat de Kirk, hi va haver bastant consens entre rivals polítics sobre el fet que la violència no és el camí. Però uns van exhibir més tremp que d’altres. Al president Trump, que va fer posar les banderes a mig pal per Kirk, li va faltar temps per atribuir el clima violent a l’esquerra radical, ometent qualsevol referència a la seva condició de polaritzador màxim. O als excessos d’altres, com ara Elon Musk –“l’esquerra és el partit de l’assassinat”– o de les xarxes que van vomitar “és la guerra”.
El futur desitjat pels EUA passa per anar a la guerra civil i matar els rivals? Si es tracta de reflexionar sobre el passat, rellegim la segona –i més famosa– frase de la Declaració d’ Independència: els homes són creats iguals i amb drets inalienables com “la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat”. La qual cosa perilla, esclar, quan esclata la guerra.
I si revisem el que diu la segona esmena de la Constitució, a l’altar de la qual Kirk ha estat sacrificat, veurem que és obsoleta: “Sent necessària per a la seguretat d’un Estat lliure una milícia ben organitzada, no s’haurà de coartar el dret del poble a posseir i portar armes”. Avui ja hi ha professionals que guarden la seguretat de l’Estat. Mentrestant, les armes privades causen crims atroços i incompatibles amb la vida, la llibertat i la felicitat.