Sempre diuen que cal llegir molt. I és veritat. Però compte, també és important encertar el que es llegeix. Passar-se la vida llegint els textos equivocats pot tenir conseqüències nefastes. Si les lectures es limiten a tota mena de xamans, il·luminats i xarlatans, llavors és millor dedicar els caps de setmana al bricolatge o a sortir amb la bici amb els col·legues. Alguns diran que no, home, que no, que cal respectar totes les opinions i que totes les tries són igual de bones. Doncs no: hi ha idees millors que d'altres, en el sentit que algunes tenen fonament i d'altres són simples ocurrències estrafolàries. I posar-les al mateix nivell és, simplement, perillós. Saben qui llegia molt? Exacte.
El correctiu a Llorente va ser memorable: “Sonat d'època”, “cabra històrica” o muntatges amb barret de paper d'alumini
No se sap si Marcos Llorente, futbolista de l'Atlètic de Madrid i de la selecció espanyola de 30 anys, llegeix molt o poc. El que sí que se sap és que té moltes idees, com a mínim extravagants, sobre la seva cura personal i sobre què hi passa al cel. Les seves declaracions van dominar amb mà de ferro la conversa extuitaire la setmana passada, aprofitant que l'aturada de seleccions brinda la possibilitat d'arrencar titulars als jugadors, tot el contrari del que passa en fases de rutina de lliga.
El cas és que Llorente va parlar amb els mitjans i va explicar els seus poc convencionals hàbits. És a dir, dieta paleo, passejar sense samarreta a 0 graus, àpats amb llum natural, ulleres de sol grogues en interiors, encendre llum vermella a la nit i prendre el sol sense protecció. A més també es va abonar a la teoria conspiradora dels chemtrails, les cues que deixen anar els avions al cel, i que no són cap altra cosa que condensació de vapor d'aigua. No va dir explícitament que “ens fumiguen” amb químics, però va subratllar que quan mira al cel, no li sembla “normal” i que “algú ho hauria d'explicar”. Ja ho han explicat, Marcos. Però com deia Diego Soto (@DSotoOrtiz), “s'ha d'estar boig per creure que tot el que ens diuen és veritat, però s'ha d'estar molt més boig encara per creure que tot el que ens diuen és mentida”.
El migcampista de l'Atlètic de Madrid, Marcos Llorente, durant una roda de premsa
“Sonat d'època”, “cabra històrica” o imatges del protagonista amb un barret de paper d'alumini. El correctiu que es va endur el futbolista aquests dies a les xarxes va ser memorable. Va destacar el compte paròdia de l'inventat Institut Nacional Espanyol de Geoenginyeria (@INEGI_chemtrail), que fins i tot li va lliurar un premi “al millor divulgador”. Un percentatge alt de comentaris simplement es dedicava a ridiculitzar la ridiculesa, encara que també hi va haver moments de reflexió lúcida. I com que la guerra cultural es lliura fins i tot quan estàs del costat de l'estupidesa, també hi va haver una minoria que tímidament va treure la poteta per defensar el susdit. L'únic argument era que Llorente està en forma i que per això té raó. Fal·làcia post hoc ergo propter hoc de manual.
Van coincidir les paraules de Llorente amb els Nobel i molts, com a crítica al de la Pau que va rebre l'opositora veneçolana María Corina Machado, van donar suport irònicament a la candidatura del jugador al de Física o al de Medicina. Sense anar més lluny, Rufián. D'altres van reivindicar el company de selecció Borja Iglesias, sempre pròxim a posicions d'esquerres i que va tornar a donar suport a la causa palestina. “Em sembla increïble que s'estiguin criticant més les declaracions de Borja Iglesias que les del tarat de Marcos Llorente”, apuntava un usuari. Ja en cap de setmana, alguns van aprofitar el dia de la Hispanitat per burlar-se del jugador atlètic a partir de les cues que deixen els avions de combat durant la desfilada de cada any. Ens han fumigat en rojo y gualda?
Els més desperts, malgrat tot, van fugir de la simple mofa i van apuntar a causes de fons i al nostre paper com a mitjans. Perquè no tot és responsabilitat de les xarxes. “Algú li ha preguntat a Marcos Llorente què n'opina de la cirurgia robòtica emergent i com ha transformat el camp de l'oncologia? Posats a preguntar-li per coses de les quals no té ni p. idea...”, assenyalava @SiberetSiberet. És interessant: d'una banda, no volem que el futbolista es fiqui en política perquè “no s'ha de barrejar...” però, de l'altra, quan intuïm que és carn de viral, llavors sí que ens interessa la seva opinió i ja s'ha guanyat una inusitada autoritat.
Ho expressava així l'escriptor Alberto García-Salido (@Nopanaden): “Us diré un secret: a Marcos Llorente li és igual el que argumenteu. No canviarà d'opinió. Hi ha negoci, fa diners. (...) I els mitjans de comunicació que li pregunten o l'entrevisten, al seu torn, l'utilitzen per obtenir visibilitat. És un joc”. Doncs, si té raó, flac favor ens fa alimentar aquest cercle. Es tractava d'informar o de desinformar? A X ho saben bé: és el lloc on conviuen, com a iguals, els arguments fonamentats amb tota mena de bestieses. I és allà on conspiranoics i ultres es mouen amb facilitat. Després no ens queixem que la gent no llegeix. O que llegeix malament.
