Ja se sap que tot és una qüestió de percepció, posi's com a exemple la manifestació que dimecres per la tarde va posar el fermall d'or a la jornada de lluita, atur i cruixir de dents i contenidors per Palestina: 15.000 manifestants segons la Guàrdia Urbana de Barcelona, més de 50.000 segons els organitzadors, i “dos milions de persones segons el CIS de Tezanos” (@Beni019670).
Les xarxes han recorregut a l'ironia a l'hora de qualificar/quantificar una vaga, amb la seva consegüent manifestació, convocada abans de la firma de l'acord de pau entre Israel i Palestina, sense que ningú tingués el bon sentit de preguntar-se després si calia mantenir-la. I que va tenir el resultat, que no èxit, que va tenir: una s'atreveix a dir que va perdre unes quantes simpaties, la causa, però també sindicats i altres coadjutors.
Com va succeir amb la Flotilla, que els seus promotors no havien enviat a lluitar contra els elements en forma d'avaries, tempestes i israelians amb mala bava, a més del fet geogràfic que pel mig es trobessin Menorca o les grates illes gregues, diem que la jornada de vaga també va coincidir amb un altre element, l'anunci de la pujada de les quotes dels autònoms. A molts no els va fer gens de gràcia.
Una manifestant a Murcia
“Toca una vaga general per una Espanya sense xistorres, per un bon ensenyament, per una sanitat eficient i per uns autònoms que puguin obrir els seus negocis sense ser desvalisats...” (@JuanCar49040757). L'hem editat perquè el tuitaire està molt però que molt enfadat.
“Els autònoms han d'organitzar-se i anar a la lluita, res de deixar de pagar un mes, res d'un dia de vaga. Se surt al carrer i no es torna a entrar fins que no hàgim de pagar per treballar” (@SonjasR3D). Efectivament, a molts no els hi ha fet gràcia.
Molt enfadats també els que van arribar tard a treballar o no van arribar i van acabar dels nervis en una jornada el seguiment de la qual va ser mínim -l'1,83 per cent de la plantilla d'Educació, per exemple- malgrat comptar entre altres felicitacions amb les de CC.OO., UGT, CGT, CUP, Comuns, ERC i l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que llueix la kufiya amb la mateixa excel·lència que la seva antecessora Ada Colau, però a terra ferma.
“Un paio amb una feina precària i mileurista malvivint de lloguer. Una 'estudiant' de 35 anys que viu amb els seus pares esperant heretar, però la vaga, per Medi Orient”, diu un tuiter
L' (falta d') assistència de la que havia de ser una vaga general va tenir una víctima col·lateral en el ministre de Transports, Óscar Puente, que fa uns dies va ficar la pota al publicar un tuit sobre els problemes del metro de Madrid amb una foto del de París, això sí, abarrotao. Convertit en mem, triomfa una fotografia d'una manifestació a Londres, atapeïda també, el Big Ben de fons i la següent llegenda: “Foto d'Óscar Puente retuitejant l'èxit a Madrid de la vaga general propalestina” (@Ceslombroso).
És que les xarxes tenen molt perill fins i tot per a qui les utilitza, no només per als qui les patim. La mateixa Greta Thunberg hi va ficar la grapa, o ella o els community managers, quan recentment va publicar un post sobre les condicions “inhumanes” que segons l'activista pateixen els presoners palestins, només que de les tres fotos que l'il·lustraven una corresponia a l'hostatge israelià Evyatar David, a qui Hamàs va obligar a cavar la seva pròpia tomba. Ningú de la Global Sumud no se'n va adonar fins que la germana de l'ostatge es va enfurismar. El dit, abans de publicar, revisar dues vegades.
Lee tambiénAda Colau? Greta Thunberg? No, 'Barbie Gaza'
El cor de l'assumpte: “Un paio amb una feina precària i mileurista malvivint de lloguer. Una 'estudiant' de 35 anys que viu amb els seus pares esperant heretar i un magma de futurs aturats sense cap projecte vital, de fons. Doncs bé, la vaga, per no se sap quina cosa de Medi Orient”. (@PhilAMellows).
Dues qüestions s'ajunten aquí, l'oportunitat, o no, de convocar una vaga general quan les parts implicades, Israel i Palestina ja estan negociant, i l'oportunitat, o no, de convocar la primera vaga en deu anys per una qüestió aliena a les condicions de vida dels treballadors, salaris, habitatge i altres dolorosos etcèteres que se suposa són la raó de ser dels sindicats. O que ho han sigut fins ara.
“Guanyes 1200 euros, vius en una habitació, portes un Dàcia Sandero del 2009, ja veurem si el sistema de pensions no se n'anirà en orris, la cita al centre de salut per a dues setmanes, els trens a rebentar per anar a currar... I faràs vaga per Palestina...” (@noaylucky).
Tot això és a l'antiga Twitter. Si se'n van a Bluesky trobaran la versió Tezanos, carrers atapeïts de manifestants, però amb poques fotos, es veu que han après la lliçó d'Óscar Puente, i molts cartells.
Tornem a X: “Repetiu amb mi: fer una vaga general per Palestina no us impedeix de fer el mateix pel vostre sou, per l'habitatge, l'educació o la sanitat pública” (@Carrington_BIO). Caldrà preguntar-ho als sindicats, la CUP, els Comuns, ERC. Fins i tot a Collboni.
