La mort de Peset

NOVEL·LA

Martí Domínguez reviu els darrers moments de la vida de Joan B. Peset, rector de la Universitat de València i candidat del Front Popular afusellat a Paterna, el 1941

En castellano

Martí Dominguez, escritor presenta

Martí Domínguez 

ANA JIMÉNEZ

La Diada del 1976, a Arbúcies, Jaume Soler Pastells va llegir el poema “Assumiràs de la veu d’un poble” del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés. Més o menys en el mateix moment em van regalar A Alcoi, el disc d’Ovidi Montllor on hi ha el poema “Els amants”. Em va agafar la ceba i, durant uns quants anys, vaig llegir tot el trobava d’Estellés. Quan el 1979 va sortir Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941 , el vaig comprar de seguida. 

L’any 1976 una professora d’arts plàstiques ens va portar a Girona a veure l’exposició d’homenatge a Carles Rahola, un altre home bo afusellat, organitzada per l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona amb obres de tots els artistes que comptaven. I encara hi va haver –en clau valenciana– Sumaríssim d’urgència (1979) de Gonçal Castelló que explicava la seva experiència personal a Paterna. 

Calia trencar el silenci, prendre consciència del que havia passat. Si m’haguessin dit que quaranta-sis anys després encara es publicarien llibres sobre els afusellats de la Guerra Civil no n’hauria fet cabal. Quan tens disset anys no fas cabal de res. Et semblava –i en aquell moment excepcional, més– que un cop denunciada la vergonya del franquisme, ja podíem seguir endavant, fent cadascú la seva.

Que encara se’n parli tant vol dir que han esdevingut un tema literari més o menys còmode i que, en no anar acompanyats de cap mesura política concreta, el llibre d’Estellés i l’exposició de Girona no van tenir l’efecte reparador que s’esperava. Ingrata pàtria de Martí Domínguez (Madrid, 1966) és un llibre molt elaborat. Reconstrueix les darreres hores de vida de Joan B. Peset (1886-1941), rector de la Universitat de València en l’època republicana i candidat del Front Popular a València, el 1936. Domínguez reviu el món al voltant de Peset, començant pel tinent metge que ha de certificar-ne la defunció i que n’havia estat alumne.

I seguint pels altres tres republicans –l’alcalde de Sagunt, Antoni Agustí Gil, Casaca, Jacint i Leopoldo– que fan el paper de Gestes i Dimes en aquest drama. Domínguez hi fa parlar i pensar tot un estol de personatges entre els quals hi ha el director de la presó Model, l’enterrador, les monges que atenen els presos i fins i tot la dona de Peset que no compartia les idees del marit i que no el va votar quan es va presentar de candidat. 

Mitjançant aquests testimonis, que Domínguez ha pogut construir literàriament després d’un intens treball de recerca, surten a la llum les contradiccions del cas, simptomàtiques de la complexitat del moment. Començant pel fet que anarquistes i comunistes no veuen Peset com un dels seus: els sembla un senyoret. Per als manaies de la presó és inconcebible que un home de ciència, rector de la Universitat, s’hagi barrejat amb la púrria. Don José li retreu que si va poder salvar burgesos i notaris no salvés més monges i capellans. 

Ingrata pàtria és més a prop de L’Àngel de la Segona Mort de Julià de Jòdar que de l’ Ofici Permanen t d’Estellés: és una obra contemporània, prismàtica, que per una banda connecta amb La sega (2016) la novel·la de Martí Domínguez sobre el maquis, i per l’altra amb L’esperit del temps (2019), el llibre sobre les relacions de Konrad Lorenz amb el nazisme. Política i país, ciència i política. 

Hauria anat bé per a la intensitat de la trama que els qui van denunciar Peset hi tinguessin més paper. De les moltes històries i detalls de la novel·la vull destacar-ne dos. Ja he explicat que Domínguez pren distància d’Estellés, fins al punt de no esmentar-lo. Però al començament hi ha una frase estellesiana emocionant. Peset és al despatx de la Model: “El director m’ho ha comunicat fent una cara de poca substància, com les que acostumen a fer els revisors dels tramvies”.

La història dels dibuixants de la revista satírica La Traca m’ha semblat molt nova i interessant. Ingrata pàtria és un bon llibre que, més enllà de denunciar la crueltat del franquisme, explica el país fotut, la pàtria desguitarrada, la responsabilitat compartida d’un crim d’estat.

Martí Domínguez Ingrata pàtria / Ingrata patria mía Proa / Destino 280/ 297 páginas 21,90 euros

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...