Una triple aliança que ha arrelat durant disset llargs mesos contra l'opa del BBVA sobre el Sabadell ha vençut al poder financer i explica el seu contundent fracàs final. La convergència del rebuig entre l'aguerrida cúpula directiva del banc català, dirigida pel seu president, Josep Oliu; la mobilització inesperada de l'empresariat, encapçalada per la implacable i dura posició de Josep Sánchez Llibre, president de la gran patronal Foment, i en què rau la clau del fracàs: el rebuig absoluto dels clients/accionistes a l'assalt del banc vasellano ; i el suport a aquella oposició d'un bloc polític format sobretot pel Govern de Pedro Sánchez i el Junts de Carles Puigdemont, radicalment contraris a la desaparició del Sabadell. Un avís a navegants del primer als qui el volen veure sempre en estat de màxima debilitat; també del segon, el més seriós aspirant a recuperar l'enyorat paper del pujolisme en la política espanyola.
És cert que una part del fracàs s'explica també pels mateixos errors de càlcul del banc que presideix Carlos Torres. Centrat en l'anàlisi financera de l'operació, no va calibrar l'entorn sociopolític. Va infravalorar la fermesa de la convicció d'Oliu i el seu conseller delegat, César González-Bueno, que podia resistir una oferta que no valorava el progrés del Sabadell durant els últims tres anys. El BBVA esperava menjar-se un caramel a molt baix preu. Càlcul que no li va permetre advertir la importància per al petit accionista del banc del fet que en plena batalla, les accions havien recuperat els seus màxims històrics, una compensació moral després d'anys de malhumorada resignació amb el valor per terra. Ara, les seves expectatives s'havien disparat.
També, el menyspreu a la política, la importància de la qual no va advertir, probablement enlluernat pel miratge que un gran banc que cotitza als mercats mundials i opera com una gran multinacional ja no està sotmès als serveis que imposa la política d'un Estat. Però ha resultat que sí. I per partida doble. Primer per no atendre el protocol de relació amb el govern central, que el banquer va decidir informar dels fets consumats, que el president del govern va encaixar malament i va covar una resposta freda, ajornada. Segon, pel paper dels independentistes de Junts, vitals per a la supervivència de Pedro Sánchez i aliats estratègics d'un sector de la burgesia catalana del qual Oliu és una de les figures destacades. L'expresident de la Generalitat ha vinculat en bona mesura la seva futura supervivència política i això explica les seves pressions reiterades sobre el govern espanyol perquè imposés límits exigents a l'anhelada fusió dels dos bancs que pretenia el BBVA. Oliu i el seus són personatges pròxims a la política catalana, mentre Torres només s'ha deixat veure entre els locals per promoure la seva campanya proopa.
Oficines del Banc Sabadell
Sense aquelles coordenades era fàcil xocar amb l'obstacle polític que es travessava al camí cap a la presa per assalt del Sabadell. La prova, ja esmentada fins a l'avorriment, la data de presentació de l'oferta no sol·licitada, a tres dies d'unes eleccions catalanes crítiques per a Catalunya, per a Sánchez, per al PSOE i per a l'evolució futura de la qual durant més d'una dècada ha estat la crisi política més greu de la història recent espanyola.
I finalment, la sorprenent mobilització de l'empresariat català. No de la gran burgesia, instal·lada en el còmode càlcul dels efectes de l'opa en la composició de la seva cartera d'inversions, escorada cap a l'immobiliari i sempre molt diversificada. Es tracta de l'empresariat mitjà i petit, sempre sensible al fantasma d'un omnipotent i abusiu poder financer que els imposa les seves condicions sense pietat. Missatge que, més enllà dels directament afectats, ha pres cos en la societat catalana i espanyola en forma d'al·legat a favor de la competència, contra els monopolis.
Aquell empresariat ha protagonitzat durant l'opa una activació que no vivia, salvant distàncies i dramatisme, des de l'històric “tancament de caixes”, a començaments del segle XX, o la defensa del proteccionisme contra les polítiques de lliure comerç. S'han constituït en una força social que a compte de la batalla per la supervivència del Sabadell ha generat un cos social que caldrà veure quines noves inquietuds acabarà expressant.
