No era a la llotja Alan Pace i res no ha fet encara l'americà per poder donar mèrit a la seva gestió, però els vents de canvi en l'institucional escauen d'allò més a aquest Espanyol que, sense ostentacions però amb solvència, va domar l'Oviedo en el Carlos Tartiere per continuar enfilat a llocs europeus. La imatge del partit, tot i això, va ser una altra, ja que com a protesta per la trobada que jugaran a Miami el Barça i el Vila-real, i a petició de l'AFE, els dos equips van parar el joc durant els primers 15 segons.
Malgrat els esforços de Manolo González per dissimular-ho, l'absència de Puado va retrunyir amb sonoritat en el joc del seu equip. Kike García va substituir el capità per compartir la davantera amb Roberto. Molta pólvora a la recerca del gol que li havia faltat a l'equip en partits anteriors, però una aposta arriscada que va provocar certs desajustos en defensa i un dèficit evident a la producció de futbol.
El joc de l'equip va ser com la seva indumentària, extravagant i inèdita. Per evitar similituds amb l'Oviedo, l'Espanyol va vestir amb la samarreta blanca del tercer equipament, els pantalons blaus de la primera i les mitjanes roses de la segona. Una barreja exòtica. Al contrari que l'aposta de Manolo González: futbol directe i previsible.
Luis Carrión va redebutar ahir a la banqueta de l'Oviedo entre xiulets de la seva pròpia afició, però el seu equip va saber trobar en l'inici la superioritat al medi que va condemnar a l'Espanyol a haver de replegar-se. En els pitjors moments va emergir de nou la figura de Dmitrovic. El serbi va frenar a Ilic en un mà a mà. També Riedel, assentat ja l'onze, va aparèixer amb cobertures providencials.
No va ser fins que va créixer en el partit Edu Expósito, futbolista en plena maduresa que aporta criteri i talent, que l'Espanyol es va instal·lar en camp rival. Sempre amb centres laterals, fidels al pla de González, els pericos van fer protagonista Aarón Escandell, porter carbayón. Primer amb una rematada de Kike García amb el pit que el porter va rebutjar en la línia de gol. Després, després de la millor jugada perica, en la qual García va assistir de cap a Roberto, aquest va desviar la pilota cap a la porteria davant un rival. Escandell va tornar a aparèixer de forma miraculosa per al seu equip. Abans del descans, Pere Milla ho va intentar amb un cop franc que va acabar amb una d'estirada molt plàstica del porter local.
Aquell últim tram va convèncer González de mantenir el seu pla. Això sí, en la represa es va emportar un ensurt important. Regna, acabat d'ingressar, va disparar a la base del pal i la pilota es va passejar per tota la línia de gol abans de sortir desviada. Va respondre l'Espanyol, que ja havia trobat el to que necessitava la trobada. Kike García va disposar d'una altra ocasió que el futbol modern adjectiva com de valor gol. Un tret sense oposició en el punt de penal, però molt centrat. Una altra vegada el porter d'Oviedo al rescat.
L'Espanyol es reconeixia superior, però les ocasions fallades li passaven factura. Tot es va desembussar amb una pujada de Carlos Romero per l'esquerra, el seu passi enrere el va desviar un defensa i Kike García va rematar a prop de la línia de gol. L'àrbitre no va arribar a veure que la pilota havia entrat completament abans que Aaron rebutgés la pilota. El VAR el va fer parar el joc i després de tres minuts de revisió, finalment el gol va pujar al marcador.
El rampell de l'Oviedo el va condemnar definitivament. Doncs en un contraatac, Pere Milla va resoldre el partit marcant (és el seu quart gol de la temporada) després d'un centre de Roca des de la dreta. Va tenir el tercer Romero, però el centre de Roberto li va caure a la cama dreta i la rematada se'n va anar alt.
De cop, l'Espanyol va recuperar el gol, i de quina manera, va sumar la quarta victòria del curs, que li torna a Europa momentàniament i li dona a Alan Pace la primera alegria com a president blanc-i-blau.
