El pensament màgic que afirma que es poden tenir hospitals, carreteres o escoles sense pagar impostos fa estralls entre la generació de la democràcia (els nascuts a partir del 1977). Fins a un 42% consideren que els impostos “són una obligació imposada per l’ Estat sense saber ben bé per què”. De fet, la xifra total de ciutadans que comparteixen aquest negacionisme tributari ha crescut més de deu punts des del 2023, fins a vorejar el 31% ara (les dades són del CIS).
Hi ha excepcions, per descomptat. A la franja d’edat compresa entre els 18 i els 24 anys, el nihilisme fiscal se situa a la mitjana. I a partir dels 65 es redueix visiblement la xifra de ciutadans que rebutgen les seves obligacions tributàries (fins al 17% entre els més grans de 74 anys). Tot i això, el conjunt d’indicadors de l’enquesta anual del CIS sobre política fiscal revela una tendència sostinguda cap a un rebuig més gran de la pressió fiscal a
Espanya. Per exemple, els últims cinc anys ha caigut deu punts la xifra de ciutadans que consideren “necessaris” els tributs perquè l’ Estat pugui prestar serveis. I alhora ha crescut fins a suposar gairebé la meitat dels consultats (el 48%) la xifra d’espanyols que creuen que a Espanya es paguen molts impostos. El 2023 ho pensaven un 38% dels ciutadans, encara que fa una dècada aquest percentatge suposava 20 punts més que ara (i vorejava el 70%).
Quatre de cada deu membres de la ‘generació de la democràcia’ rebutgen que es paguin impostos
Ara bé, alguna cosa no s’està fent bé en la gestió pública (o en la comunicació política) perquè torna a imposar-se entre la ciutadania la sensació que la societat no es beneficia de tot el que es paga en impostos o que a Espanya se’n paguen més que a la resta d’Europa (una cosa que desmenteixen els indicadors de França, Àustria, Itàlia, Alemanya o, fins i tot, Portugal i Grècia). Però, tot i així, prop del 40% dels ciutadans (gairebé nou punts més que el 2023) comparteixen la percepció que la pressió fiscal és més gran a Espanya. De fet, els dos últims anys ha caigut fins al 40% (més de nou punts) el percentatge d’espanyols que consideren que la societat “es beneficia molt o bastant” del pagament d’impostos i cotitzacions.
Certament, la filiació partidista té força a veure amb les percepcions individuals. Per exemple, mentre que gairebé el 60% dels votants del PP (i prop del 80% dels de Vox) pensen que a Espanya es paguen més impostos que a Europa, aquest percentatge cau per sota del 20% entre els seguidors del PSOE (i del 15% entre els de l’esquerra alternativa). Però el biaix partidista no ho explica tot, i és possible que els casos de corrupció tinguin a veure amb el creixement del recel fiscal.
El 20% dels espanyols i un 15% dels votants d’esquerres opten per menys tributs, tot i que suposi pitjors serveis
En aquest sentit, els partidaris de pagar més impostos per millorar els serveis públics han caigut nou punts des del 2023. Però aquest descens no es deu només a una reacció antifiscalitat dels votants conservadors, sinó també a un canvi d’actituds entre els electors d’esquerres. Els defensors de millorar les prestacions públiques encara que calgui incrementar la pressió fiscal han caigut 11 punts entre els votants del PSOE els dos últims anys i vuit entre els de Sumar.
Això sí, l’ombra d’una certa ingenuïtat fiscal es projecta en les exigències que els ciutadans en conjunt formulen a l’ Estat mentre, simultàniament, es queixen de la pressió fiscal (una paradoxa que es condensa en la generació de la democràcia ). Per descomptat, en tots els sondejos anuals del CIS la impressió dominant és que, des de les administracions, no es destinen prou recursos a les diferents partides de l’Estat de benestar (ensenyament, sanitat, habitatge o seguretat). La paradoxa aquesta vegada és que aquesta percepció no només es manté elevada, sinó que ha crescut en altres capítols.
Paradoxa: creix la xifra de partidaris de gastar més en sanitat, seguretat, habitatge, transports o defensa
En definitiva, augmenta entorn de cinc punts l’exigència de més recursos per a les polítiques d’habitatge (fins a prop del 85%), però també en obres públiques o, fins i tot, en defensa, mentre que aquest mandat creix més de nou punts al capítol de comunicacions: fins al 45%. Finalment, la segona xifra més elevada de consultats que exigeixen més recursos en un determinat àmbit (el 80%) correspon al capítol d’investigació. Una sorpresa positiva. És bo saber que, malgrat els insults a la intel·ligència que inunden les xarxes socials, els espanyols han desterrat el letal aforisme del “que inventin ells”.