Argentona té un nou museu i alhora no el té, i no és el del càntir. Als afores, al Mas Cabanyes, s’hi han instal·lat els nou contenidors de Portàtil que recullen una part de l’obra de Carlos Pazos (Barcelona, 1949), que fins fa poc eren al recinte de la fàbrica Zedis de Lliçà d’Amunt. És la seu mòbil de la Fundació PazosCuchillo, que l’artista anomena “carromatos, perquè es poden desplaçar per recórrer el món com caravanes del circ”.
No esperen una allau de visites, que s’han de concertar al web de la fundació, però sí fer-la accessible en un entorn natural que contrasta amb la naturalesa de l’obra, amb els contenidors mimetitzats pintats de color verd. La carrera artística de Pazos s’ha construït des del contrast, jugant i transcendint el pop i el que alguns han qualificat de kitsch característic que, com ha explicat aquest dimecres Manuel Borja-Villel en un acte de presentació, és “alhora una crítica al mite i a la idea romàntica de l’artista que ens parla de la nostra història col·lectiva a partir de la seva història personal, perquè la separació entre vida i obra és una construcció intel·lectual, i la seva crítica crea un espai de fissura contundent”. Una reflexió sobre el pas del temps i la identitat, també.
Lee también
L’Ajuntament per ara no tracta la instal·lació com a obra artística, sinó com un problema urbanístic en una finca rural
La idea original segueix l’orientació de No em diguis res, l’exposició que Borja-Villel va comissariar al Macba i al Reina Sofia el 2007, una barreja entre els àmbits cronològics i temàtics, amb cada cubicle com una sala amb un color diferent predominant. Un de rosa –que va ser una època el seu color fetitxe– amb obres de joventut, un de vermell dedicat al sexe i el desig, un de daurat dedicat al rock i a Elvis –“Jo en realitat volia ser una estrella del rock, però per això cal talent”, diu de broma l’artista–, un de groc i vermell amb part de la col·lecció dedicada a Mickey Mouse –dibuixos, figures de plàstic, peluixos–, o un de blanc dedicat al seu discurs sobre l’art –amb un retrat dual de Dalí-Duchamp, l’obra Un altre, Ricard? amb Richard Hamilton o els seus Mondadientes para dinosaurios –, entre d’altres, fins a arribar a l’últim, on treballa dos emblemes de Catalunya com són la Moreneta i en Floquet de Neu.
Carlos Pazos al contenidor dedicat al rock
Pazos assegura que en realitat els contenidors estan a disposició de qui els demani, “igual que per una festa major es contracta una orquestra, s’hi podria posar l’art com a atracció”, perquè també reconeix que “aquest no és un lloc de fàcil accés, però s’hi pot venir”. Borja-Villel recorda que “tot el que fa Pazos és obra artística, i aquest museu ambulant és una metàfora del món d’avui”, amb la seva passió per les col·leccions, que converteix en art treballant amb materials que ja existeixen, en què “cada peça es construeix com a escenografia en una col·lecció que mai no es tanca”.
La sala dedicada a Mickey Mouse
Continua l’aventura de Pazos amb Josep Lluís Hernández Palay, excompany del batxillerat i amb qui fa anys que col·labora: havien d’ampliar la fàbrica Zedis, què podien fer? Doncs dur la Portàtil a la finca que pertany al seu fill, Albert Hernández Lorente. De moment, però, hi ha un obstacle: l’Ajuntament no tracta la instal·lació com a obra artística, sinó com un problema urbanístic en una finca rural. Però és un museu mòbil amb vocació de permanència.
