Francisca Masip, asseguda a la cadira de rodes, s’acomoda a primera fila del grup d’antics alumnes de l’ escola Montsant d’Ulldemolins (Priorat) per ser immortalitzada en una fotografia històrica. Junt amb la Francisca, de 97 anys, la més veterana, hi ha Lluïsa Toldrà, de 91; Ramon Dalmau, que al novembre en farà 85; Caritat Ferré i Roser Abella, totes dues de 86, i molts més. La crida feta per l’Ajuntament per reunir dissabte els homes i dones que van estudiar en aquesta escola rural durant les seves primeres dues dècades d’existència va aplegar una trentena de persones de més de 80 anys.
A començaments del segle passat, Ulldemolins superava els 1.400 habitants; el 2000 vorejava els 500 i actualment té 414 empadronats. En un context de crisi del món rural, l’escola exerceix un paper determinant per plantar cara al despoblament, tal com comenta l’alcalde, Sergi Méndez. Precisament, la família de Méndez, amb dues filles, va decidir el 2012 deixar la ciutat per instal·lar-se en un poble petit i en l’elecció d’Ulldemolins hi va tenir un pes important l’oferta educativa. Ara al mateix edifici centenari també hi ha una llar d’infants. Entre els més petits i els que cursen primària la Montsant rep cada dia tretze nens.
“Aquí vaig aprendre de tot: a comptar, a llegir, a fer redaccions...”, recorda Francisca Masip, de 97 anys
Francisca Masip atresora als 97 anys una memòria prodigiosa, recorda amb detall els dies a les aules. “Vaig començar les classes el 1934, però quan va esclatar la Guerra Civil l’edifici es va destinar a hospital militar i l’escola es va traslladar temporalment a una altra casa. Aquí vaig aprendre de tot, a comptar, a llegir, a fer redaccions..., en aquella època estudiàvem amb una enciclopèdia. Recordo molt bé les mestres, la Consol, l’ Elisa, la Pilar i, sobretot, Maria Mas, ella em va ensenyar moltes coses”, comenta entre foto i foto. Als 14 anys ja treballava al camp, a la vinya i a les oliveres, i també ajudant els seus pares, que portaven el bar del centre cívic.
Ramon Dalmau, un dels més joves del grup, recorre les aules amb curiositat. “A la meva època érem molts, hi havia quatre classes, dues de nenes i dues de nens, penso que érem més de vuitanta”, calcula. En Ramon sempre ha viscut a Ulldemolins. “Soc pagès de tota vida”, proclama. Amb ell es fotografia Lluïsa Toldrà, de 91 anys, que també rememora amb afecte l’etapa en aquesta petita escola rural i els durs temps que van viure durant la guerra. “Una bomba ens va caure a casa, per sort aleshores érem en un altre lloc”, explica la Lluïsa, que quan es va casar va deixar Ulldemolins i es va instal·lar a Bell-lloc d’Urgell, però continua mantenint el contacte amb el seu poble.
Fills, nets i besnets dels alumnes que van continuar a Ulldemolins també han passat per aquesta escola, que ha aconseguit mantenir l’activitat al llarg d’un segle.
Caritat Ferré i Roser Abella, totes dues de 86 anys, van anar dissabte il·lusionades a les celebracions. “ Recordo la senyoreta Ramona, va venir de Barcelona, era molt maca, em dedicava molt de temps perquè a mi em costava estudiar”, diu la Roser, mentre que la Caritat confessa que ella era “més entremaliada”.
L’acte de dissabte també va servir per homenatjar els professors que han passat pel centre durant aquest segle.
