El mestre d’obres Josep Fontserè va guanyar el concurs i va rebre tot seguit, el 1872, l’encàrrec de remodelar la Ciutadella.
Com que el palau reial havia quedat destruït per un incendi, Fontserè va presentar un projecte per rehabilitar l’arsenal com a residència règia. Per
raons que no venen al cas, les obres no van aconseguir començar fins al 1889.
De vell arsenal a palau reial, Museu d’Arts Decoratives i, finalment, Parlament de Catalunya
Va aixecar tres balcons a l’altura del primer pis. Va decorar amb esgrafiats tota la façana per cobrir completament l’obra original de rajola vermella a fi d’atorgar rellevància i estil a un edifici històric sense categoria.
Va alçar el bloc central per aparentar un segon pis i encaixar al centre l’escut triomfal de Felip V, el que Verboom havia situat a la porta de Socors, que ja havia estat enderrocada.
El restaurat edifici original abans de l’ampliació projectada perFalqués
El palau reial va quedar inacabat el 1900 i sense destí. Per això més endavant es va decidir convertir-lo en museu municipal, malgrat la divergència d’opinions.
A fi de projectar aquella rehabilitació, va ser contractat l’arquitecte Josep Falqués. Ell va proposar la considerable ampliació, que va ser criticada per l’influent Josep Pijoan, atesa la seva condició de membre de la Junta de Museus. Va afegir un parell d’ales simètriques als extrems, que va ornamentar amb retrats escultòrics en fornícules de figures relacionades amb l’art català i cisellats pels artistes més destacats, com Vallmitjana, els Oslé, Fuxà o Gargallo.
A l’interior hi va crear la solemne escala d’honor de marbre i va rematar l’espai amb una claraboia de ferro forjat i gran vidriera policroma que aportava una necessària i agraïda llum natural. Va programar amb generositat una molt treballada i opulenta ornamentació que revestia aquells murs gruixuts i freds, sense oblidar, per descomptat, els inhòspits sostres.
Pijoan va relatar amb detall tot aquell procés a Josep
Pla, que, a través de pàgines senceres posades entre cometes, va passar a ser el seu “ Homenot”. I va afirmar, per exemple: “Voltes entapissades per uns mosaics de marbre de Tortosa que imiten el rajol. Imiten rajol!”.
L’arsenal transformat en Museu d’Arts Decoratives es va obrir al públic el 1915. Faltava un nou canvi més transcendent i, sobretot, més apropiat i reivindicatiu: el 14 d’octubre del 1932 va ser solemnement inaugurat com a seu del Parlament de Catalunya.