La mort de tres persones a Galícia a l’octubre per reacció al·lèrgica greu després de rebre picades de vespes de l’espècie Vespa velutina ha reactivat l’atenció pública sobre l’expansió d’una espècie exòtica que ja sembla imparable en comunitats com Catalunya, Navarra, Euskadi, La Rioja, Astúries o Cantàbria, a més de la mateixa Galícia. La plaga europea d’aquesta espècie d’origen asiàtic es va iniciar amb la detecció dels primers exemplars a França (2005) i ara també és present a Espanya, Portugal, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i Holanda.
Els principals danys produïts per la velutina a Europa se centren en el seu impacte sobre la biodiversitat (perjudica altres insectes autòctons) i, en especial, en la depredació de l’abella europea o mel·lífera ( Apis mellifera ), que és la seva presa i font d’alimentació preferida. A les zones en què és present, les pèrdues causades en les explotacions apícoles són molt importants i posen en perill el manteniment de l’activitat.
S’estima que el 3% de la població és al·lèrgica a picades d’aquests insectes himenòpters
Les velutines no són especialment agressives amb els humans i les seves picades només són lleugerament més doloroses que les de vespes autòctones (són més grosses i poden inocular més substància tòxica). La presència d’una gran quantitat de nius en zones freqüentades per humans, però, augmenta el risc de picades i, amb això, el de reaccions al·lèrgiques en persones sensibilitzades, segons coincideixen a advertir els experts consultats per Guayana Guardian . En alguns casos, la reacció al·lèrgica pot arribar a ser mortal.
La doctora María del Carmen Vidal Pan, cap del servei d’al·lergologia de l’hospital Clínic de Santiago de Compostel·la i responsable de diversos estudis sobre la vespa velutina, recorda que “el fet que un pacient pugui morir després de la picada d’un himenòpter no és cap novetat. És ben sabut que el verí dels himenòpters pot provocar reaccions mortals per xoc anafilàctic”. Aquest xoc es pot produir per una al·lèrgia del pacient a algun dels components del verí o per una reacció tòxica en cas de picades múltiples, diu Vidal.
Respecte a les causes específiques de la mort de tres persones en un sol mes a Galícia, “probablement respon a un problema d’exposició; si a Galícia hi ha moltes velutines, és més fàcil topar-hi, ser picat i fer-se al·lèrgic”, indica aquesta experta en al·lèrgies.
Xesús Feás, membre de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Galícia i investigador científic especialitzat en la vespa velutina des de fa més de dues dècades, considera que l’acumulació de casos greus aquest octubre a Galícia “no sembla que sigui únicament casualitat”. “La presència cada vegada més gran de nius de velutines i una interacció humana creixent per exemple en entorns urbans, periurbans, agrícoles, de lleure i fins i tot apícoles incrementen la probabilitat d’incidents greus”, adverteix aquest expert.
Aquest fenomen no només es produeix a Galícia. Joan Pino, director del Creaf i coordinador de la plataforma Exocat (xarxa de seguiment d’espècies exòtiques i invasores a Catalunya), explica que “la velutina ha consolidat a Catalunya la colonització a les zones humides i de temperatures més suaus, que són les òptimes per a aquesta espècie, i ara també s’està expandint en àrees com les comarques de Tarragona, que fins ara es consideraven poc favorables per a aquest tipus de vespes”. “L’expansió ara pot ser una mica més lenta, però hem d’estar molt atents perquè sembla que l’espècie està evolucionant i ara s’adapta al clima mediterrani i terrenys més secs que crèiem que no podia colonitzar”, adverteix Pino.
L’expansió de la vespa velutina semblava dependre fins ara de condicions favorables com la presència constant d’aigua i humitat i temperatures mínimes relativament altes. A més, els experts consideraven que només creava nius a la part alta d’arbres o edificis; i que el seu cicle vital es paralitzava amb l’arribada de la tardor. La realitat, però, és que en molts casos les velutines observades actualment sembla que evolucionen molt ràpidament, reitera Joan Pino.
Una altra adaptació observada es deu a l’augment del nombre de dies amb temperatures suaus en èpoques com la tardor i als hiverns més suaus i amb menys gelades, associats al canvi climàtic. En aquestes noves condicions, la vespa velutina “podria estar ampliant les finestres de reproducció, alimentació i colonització, la qual cosa contribueix al seu èxit com a invasora”, assenyala Feás. Les velutines, com la majoria de vespes, només piquen les persones quan hi ha trobades inesperades o situacions en les quals se senten amenaçades. En cas de picada, la persona afectada presenta generalment una inflamació cutània inferior als 10 centímetres, picor, dolor i enrogiment. La recomanació és aplicar-hi fred local i, si és una reacció molt molesta, corticoides en crema. Si la inflamació és superior als 10 centímetres, els experts aconsellen aplicar-hi corticoides en crema i antihistamínics i, si és necessari, corticoides orals. La situació pot ser més greu si la persona afectada rep unes quantes picades de manera simultània.
S’estima que el 3% de la població és al·lèrgica a picades d’himenòpters com les velutines, però la proporció de persones diagnosticades d’aquest tipus d’al·lèrgies és molt baixa. La doctora Vidal Pan explica que “el verí de cada espècie d’himenòpter té proteïnes comunes i d’altres d’específiques”. “És per això que és fonamental un estudi alergol·lògic realitzat per un especialista per poder identificar-ho i valorar els riscos”, recorda Vidal.