David Albet, professor a l’Esmuc, va retrobar a la biblioteca d’un amic Concierto barroco, la novel·la que Alejo Carpentier havia publicat el 1975 sobre la creació de l’òpera Motezuma de Vivaldi, i va trobar que seria un bon punt de partida per a una proposta del cicle Escenes de L’Auditori. Va trucar a Pol Roig per si li podia interessar fer-ne la part escènica i dramatúrgica, i resulta que Roig era a Venècia, on passa la novel·la, i així es va adonar que només podia dir que sí a participar en un projecte que es presentarà divendres i dissabte de la setmana que ve, sota la direcció musical de Dani Espasa, que exercirà de mestre, sí, però no només musical: per als alumnes de l’Esmuc Ensemble que hi participen és assignatura, i així serà avaluada.
Per la cap de programació i producció artística de L’Auditori, Verònica Rodríguez, aquest nou Concierto barroco és “un artefacte escènic musical” per “fer renéixer la música antiga” inspirat en l’obra de Carpentier, que com Albet va recordar és realment un llibre barroc, que surt de la música antiga però també ens porta a Wagner, Stravinsky o Louis Armstrong, i que en la seva reinterpretació arriba fins al segle XXI. Espasa, de fet, assegura que musicalment arrenca amb Händel, Scarlatti i Vivaldi als carnavals de Venècia, i la relectura hi afegirà, a partir de la visita de dos viatgers mexicans a la ciutat i els seus salts temporals, citacions de textos més variats i molta música que “vol obrir una finestra al món barroc”, amb músiques d’època però moltes d’inspirades en improvisacions a partir d’estructures repetitives com passacaglies o xacones, que arriben a la música actual, però interpretades amb instruments barrocs i d’ara. “És un procés molt ric en què tots experimentem, un divertiment continu en què alguns músics també canten o ballen, els actors canten...”, insisteix.
Lee también
Roig va definir la posada en escena “a partir de les Wunderkammer, els gabinets de curiositats del segle XVII, com un arxiu teatralitzat, desordenat i saturat, que travessa totes les formes amb la saturació d’imatges i estils que defineix l’actualitat, perquè vivim en un barroc perpetu”, adoptant la mirada de Carpentier i com ell barrejant història real i ficcionada: “La novel·la és un detonant, i nosaltres juguem a crear situacions, més que escenes”.
L’equip artístic també comptarà amb la soprano Montserrat Seró, els actors Mamadou Diallo i Rubén Jimenez, i la direcció de moviment d’Ester Guntín, i el vestuari anirà a càrrec d’Alejandro Gómez Palomo (Palomo Spain), en la que serà la seva primera participació escènica aquí, després d’haver treballat amb el New York City Ballet i l’Opéra Garnier de París.
