El ple de l'Ajuntament de Barcelona va aprovar el setembre del 2018 una mesura destinada a generar cada any 330 habitatges protegits a la capital catalana. Es tractava que el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions de més de 600 metres quadrats es destinés a pisos a preu assequible. La mesura, va dir llavors l'alcaldessa Ada Colau, suposaria “un punt d'inflexió” i “un canvi de paradigma” destinat a introduir el concepte de corresponsabilitat “perquè l'habitatge sigui un dret i no una mercaderia”.
Vuit anys després, la ciutat hauria de brandar prop de 2.000 pisos d'acord amb aquella normativa. La realitat, tot i això, és molt menys xiroia: s'han construït, fins a l'agost del 2025, un total de 31, i uns altres 123 tenen la llicència concedida. La regla, reclamada per les entitats en defensa d'un habitatge digne, no va ser un caprici de BComú: es va aprovar gairebé per unanimitat (amb el vot contrari del PP), però el resultat, fins ara, deixa clar que alguna cosa està fallant.
Lee tambiénJoan Ràfols: “Estoy de acuerdo con los 200.000 pisos de Illa, pero el inversor necesita confianza”
Sis són les promocions acabades que incorporen aquests habitatges assequibles. Dos estan a Sant Martí i la resta, en l'Eixample, Ciutat Vella, Sant Andreu i Horta-Guinardó. Que consti, sol en dues d'elles, als barris del Congrés i els Indians i a Horta, ja viu gent. En qualsevol cas, si la idea era que gairebé cada dia veiés la llum una nova llar protegida, l'enllumenament d'aquell pis s'està registrant cada tres mesos. Un part massa llarg, coincideixen tots els experts, per a una situació creixent de demanda i emergència habitacional.
L'edifici rehabilitat complint amb el 30% fa cantonada al carrer Consell de Cent amb el passatge Valeri Serra
Detectada la distància entre la previsió i el món real, ja fa temps que es va començar a parlar sobre la modificació del reglament. Era una qüestió de lògica aritmètica política, ja que només una joint venture entre PSC i Junts, que havien compartit el seu desig de canviar les normes de joc durant la campanya electoral, podia canviar la reserva del 30%. Han anats sent passats els mesos, fins i tot els anys (els comicis es van celebrar el maig del 2023) i no hi ha hagut manera de segellar un pacte. Al febrer, els postconvergents van compartir la seva llista de reivindicacions, però al considerar que no han estat ateses, han trencat la negociació en diverses ocasions. Fins al punt que l'alcalde Jaume Collboni va dir al juliol –una mesura de pressió, més que una altra cosa– que el millor seria arxivar la discussió fins al pròxim mandat.
“Més enllà del que s'està desenvolupant en la Sagrera, Glòries o els barris de la Marina, la gent ha marxat de Barcelona”
Als dubtes sobre l'esdevenir del 30% se li uneix una onada de canvis –o de possibles canvis– que també tenen a veure amb l'habitatge: límit del lloguer en zones tensades, promesa d'eliminar els pisos turístics el 2028, les recents paraules del president Salvador Illa sobre la possibilitat de posar límit a la “compra especulativa” de pisos o el debat sobre l'increment d'impostos a l'inversor estranger. Un brou que ha impactat sobre la línia de flotació del mercat.
Lee también
Guim Costa, degà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), avisa, en conversa amb La Vanguardia, d'una crisi de fe: “L'excés de regulació i la falta d'estabilitat normativa han generat incertesa. Les regles del joc canvien massa sovint i això frena la iniciativa, tant pública com privada”. La seva recepta: “Fa falta un marc clar, estable i de llarg termini que permeti planificar amb confiança”. Comparteix la “bona intenció” del 30%, però admet que l'impacte “ha estat molt limitat”. “És necessari revisar-la per fer-la més efectiva, potser combinant-la amb altres instruments, com la compra pública de terra, la col·laboració amb cooperatives o models de cessió d'ús”.
Construcció de pisos, en la Marina del Prat Vermell
Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors de Catalunya, compta fins a 100 abans de cada resposta a aquest diari. “Més enllà del que s'està desenvolupant en la Sagrera, Glòries o els barris de la Marina, la gent ha marxat de Barcelona. No hi ha ni construcció ni rehabilitació, i l'Administració només va posant trossos sense traçar una estratègia global per l'habitatge”. La mesura, explica, ha foragitat als fons estrangers, “però també als promotors locals, que, a més del 30%, no s'atreveixen a iniciar projectes per la falta de seguretat jurídica”. Sobre PSC i Junts, manté la mà estesa per dialogar i confia que al gener, quan els socialistes hagin tancat la negociació sobre els pressupostos del 2026 amb els Comuns (sigui o no favorablement) i els postconvergents tinguin candidat per a les municipals del 2027, “tot sigui més fàcil”.
Està clar que tal com està concebuda no ha funcionat, ara només falta trobar els mecanismes que millorin la normativa”
Basa el seu escepticisme en dades recollides per la seva pròpia organització sobre l'evolució del sector. La producció d'habitatges iniciats –públiques i privades– el 2024 toco fons amb un total de 1.151, la xifra més baixa des del 2014. Però el més greu, a la seva manera de veure, és que traient les citades zones en les quals hi ha molta promoció municipal en marxa o ja acabada, la xifra total es queda en poc més de 350. Amb les ja acabades (1.884) la comparació global amb els anys anteriors no és tan sagnant però, segons la seva opinió, també està molt marcada pels projectes de Glòries, Sagrera i els barris que franquegen el passeig de la Zona Franca, promocions que concentren més de mil pisos acabats.
Jordi Gálvez, president de la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya, comparteix “l'objectiu de la mesura del 30% de generar més habitatge protegit”, però, en vista dels resultats, també combrega amb la idea que és necessari “reformar-la perquè sigui de veritat efectiva”. “Està clar que tal com està concebuda no ha funcionat, ara només falta trobar els mecanismes que millorin la normativa”.
Abans de trobar les manetes de canvi falta algú que de veritat vulgui empènyer-les.
“Desincentivar l'especulació”
Comuns i activistes demanen inspeccions
BComú no combrega amb la idea de modificar el 30%, ja que tem que els canvis que es puguin introduir acabaran per suavitzar en excés la mesura. En el passat es va parlar d'augmentar la superfície mínima prevista en la reglamentació (600 metres quadrats), de concentrar els pisos socials en un sol edifici o de permutar la reserva d'habitatges per uns diners equivalents perquè l'Ajuntament el faci servir en la seva pròpia política de pisos públics.
Entitats com el Sindicat de Llogateres o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca recorden que el 30% té també per objectiu “desincentivar operacions especulatives agressives que suposin l'expulsió de veïns i veïnes”. Comuns i activistes coincideixen a reclamar més inspeccions per controlar el compliment de la mesura aprovada el 2018.