La rondalla arcàdica i política d’Amal El-Mohtar
42 Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona
L’escriptora libanocanadenca imagina a ‘El riu té arrels’ una màgia gramatical
Amal El-Mohtar a la Fabra i Coats durant el 42 Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona
Amal El-Mohtar (Ottawa, 1984) és canadenca, educada en el sistema francòfon del seu país, però l’origen familiar libanès s’infiltra en la seva literatura, com en el seu darrer llibre i la primera novel·la curta, El riu té arrels (Mai Més, Obscura en castellà), una faula situada a la frontera del país de les fades, aquí Arcàdia, en la qual dues germanes tenen com a feina cantar cançons a dos salzes, els Professors, d’on emana una màgia que funciona, explícitament, com una gramàtica.
De visita a Barcelona per participar en el festival 42, l’escriptora recorda l’origen del llibre, que té a veure amb una murder ballad, cançó tradicional d’assassinats, Les dues germanes, que Loreena McKennitt va convertir en The Bonnie Swans: “Simplement volia agafar els elements de la balada i jugar-hi, però la idea de matar la meva germana per un home és la cosa més irritant i estúpida que em podria imaginar. Per què l’home mai és el dolent de la balada, si festeja dues germanes? A més, quan hi ha germanes a la televisió, al cinema o en molts llibres, sovint hi ha rivalitats, estan geloses o no s’avenen, però jo estimo la meva germana i ja està. És la cosa més simple i fàcil del món, tot i que hi ajuda que la meva germana sigui la millor persona del món, ha, ha, ha”.
El llibre fa servir un grapat de cançons tradicionals –que a l’audiollibre, a més, canten l’autora, que toca l’arpa, i la seva germana Dounya, que a més toca la flau-ta–, però la que és per als Professors és especial: “Quan al llibre hi ha una descripció de com canta la germana, només descric com em sento quan canto amb la meva germana, però la dels Professors la vaig basar en una cançó popular palestina que demana al vent del nord que porti un missatge a l’estimat, i fa servir una tècnica sil·làbica per codificar missatges. Quan la cantàvem amb ma germana, va ser com si s’obrís una porta entre nosaltres i el passat que podíem mantenir oberta si la cantàvem. Hi ha connexions entre el país de les fades i Palestina, sí, perquè tots dos són o lluny en el temps però que pots tocar, o lluny en l’espai però en el teu temps”, explica, conscient que moltes d’aquestes idees són al llibre tan implícites que molts lectors no les hi veuran, perquè “tampoc no és cap al·legoria”.
A més, fent un doctorat al Regne Unit sobre representacions literàries de fades a l’època romàntica, va descobrir que “molts britànics consideraven que les fades provenien de l’Orient Mitjà, i fins i tot Shakespeare fa venir Titània, la seva reina de les fades, de l’Índia. I vaig pensar que havien de tenir la seva pròpia geopolítica i una lògica interna”.
Amal El-Mohtar, al festival 42
L’autora reformula una ‘murder ballad’ tradicional: “Per què l’home mai és el dolent, si festeja dues germanes?”
Com se li va acudir que la màgia fos la gramàtica mateixa? Per començar hi ha una màgia evident: “Quan llegeixes un llibre, has permès que un autor entri al teu cap i reorganitzi els mobles”, però també perquè li encanta jugar amb les paraules, conscient, però: “Parlo anglès, francès i àrab, que era la meva primera llengua, però ara és amb la que tinc menys fluïdesa, perquè he estat colonitzada dues vegades, al Líban per França i al Canadà pels britànics”. “Al llibre hi ha gramàtica, que és màgia, però no és única, perquè hauríem de reconèixer que en qualsevol parla, en qualsevol idioma, la gramàtica d’una balada és diferent de la d’una novel·la, d’un llibre escolar, i totes són mètodes per comunicar-se”, afegeix, per versionar “una citació preciosa de T.S. Eliot que sempre canvio, que diu que la poesia trenca o disloca, si cal, el llenguatge en el seu significat, és a dir, que pots dir coses que són més certes amb coses inventades”. La màgia literària és de veritat.
El 42 tanca amb més de 8.500 assistents
El 42 Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona, organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), va tancar ahir la cinquena edició amb més de 8.500 assistents. El certamen de literatura va tenir lloc de dimecres a diumenge a la Fabra i Coats i la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona, i entre els eixos temàtics d’aquesta edició s’han reunit la mitologia catalana, la figura del monstre, la ficció climàtica i la diversitat LGTBIQ+ i feminista en els gèneres fantàstics. “Tenim una comunitat que durant cinc dies batega i respira gèneres fantàstics, i això és un símptoma que aquest tipus de literatura està tan normalitzada com es van normalitzar la novel·la negra o altres gèneres”, va dir Ricard Ruiz, comissari del festival.