Per què no hi ha un dia internacional del mentider?

En l'era de les fake news, el dia internacional del mentider no existeix. És un estrany buit en un calendari farcit de celebracions oficials i iniciatives privades. L'ONU estableix 189 dies internacionals, però les commemoracions “rares” es  disparen fins a 1.098 a proposta d'organitzacions o entitats. A instàncies de les Nacions Unides se celebren aquest mes el dia del vàter, de la filosofia, de la televisió o dels bessons units. Avui és el dia del solter, així que a ningú no el sorprendria un dia més que oficial de la mentida.

Sense oficialitat, però amb molts seguidors, apareix en la meva llista de tendències el terme mentider i en obrir la porta l'elenc d'artistes convidats és d'allò més variat: Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, Carlos Mazón, Miguel Ángel Rodríguez, Vito Quiles, Javier Milei, Gustavo Petro i fins i tot el cantant Víctor Manuel. En un vídeo de TikTok, Feijóo diu mentider al president del Govern espanyol 18 vegades en un minut…

El dia del mentider és cada dia a les xarxes i el de les bones intencions fora d'elles per lluitar contra les mentides analògiques i digitals. Una batalla que sembla perduda quan referents històrics de la independència periodística com la BBC acaben sucumbint a les males arts i alimentant el relat dels creadors dels fets alternatius com l'Administració Trump.

La cadena britànica viu una de les seves pitjors crisis per la dimissió del director general, Tim Davie, i de la directora executiva d'informatius, Deborah Turness. L'origen de la crisi és un episodi del programa Panorama sota el títol Trump: Una segona oportunitat?, en què es van manipular les declaracions del president dels Estats Units per donar a entendre que Trump va incitar directament l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021.

Amb la disculpa de la BBC no n'hi haurà prou per restaurar la confiança del públic i ha aplanat el terreny per als atacs de paladins casolans de l'insult com Boris Johnson. En l'historial de l'excèntric primer ministre britànic hi ha les festes a Downing Street mentre la pandèmia feia estralls al Regne Unit, haver guanyat un concurs de poesia a Spectator anomenant “gran masturbador” a Erdogan, retratar Hillary Clinton a The Daily Telegraph com una “infermera sàdica” o comparar Vladímir Putin amb Doddy, l'elf de les novel·les de Harry Potter. I tot i així, la setmana passada es va ofendre amb la “manipulació” de la BBC i va anunciar que no pagaria la taxa televisiva britànica si no hi havia dimissions.

La millor manera de batallar la manipulació de la BBC és oposar-la amb una altra. Així, sorprèn com Liz Truss, la primera ministra més breu del Regne Unit -44 dies en el càrrec-, que va caure per les turbulències polítiques i econòmiques de la seva mala gestió, reapareix a X al més pur estil Trump. El mal fer dels responsables de la BBC deriva ara en una proposta d'aniquilació dels estendards de la independència. “No existeixen les institucions imparcials, totes han estat capturades: BBC, Bank of England, el Civil Service... (...) No és possible restablir la imparcialitat una vegada perduda. El geni no pot tornar a entrar a la llàntia. Per aconseguir un canvi real, cal acabar amb l'statu quo. Si un organisme no és necessari, per exemple, la BBC, hauria de ser anul·lat. I si és necessari, per exemple, el Bank of England, els ministres n'haurien d'assumir la responsabilitat directa i poder fer fora la gent. Ja n'hi ha prou de la ximpleria de 'no hi puc interferir, és independent'”.

A la BBC plou sobre mullat i el Govern n'ha de renovar la llicència el 2027. Els errors del sistema alimenten les teories de la conspiració i les expectatives de vot de la ultradreta. En la competència en aquest flanc polític, fins i tot Nigel Farage sembla més centrat que els últims premiers tories en parlar de la BBC. És l'eterna batalla entre l'original i la còpia.

El bipartidisme ha arribat a la seva fi també al Regne Unit. A tota la UE. L'última enquesta situa el Labour, el partit de l'actual primer ministre, Keir Starmer, en quart lloc, empatats amb els tories, per darrere de Farage, els liberals i els verds. Escriu Rafael Ramos que “quan es promet que els Reis d'Orient portaran molts regals, és difícil explicar que vinguin i se n'emportin alguns dels que ja tens”. Les mentides són gratuïtes, ningú no les deixa anar amb tanta gràcia com el que se les creu i es repeteixen cada dia, variades, i feridores amb la democràcia…