“No em resigno mai, lluito fins a l'última pilota”, va advertir ahir des de Sevilla la vicepresidenta primera del Govern i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero. Malgrat la seva tenacitat, ara afronta una complexa quadratura de cercle, el més difícil encara: impulsar un nou model de finançament autonòmic amb l'oposició del PP, i alhora intentar aprovar un nou camí d'estabilitat i sostre de despesa, per al projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2026, que Junts ja va anunciar que tombarà.
Però Montero va tornar a alertar sobre les discrepàncies de criteri dels presidents autonòmics del PP per al nou model de finançament, davant les contraposades posicions que mantenen la madrilenya Isabel Díaz Ayuso, l'andalús Juanma Moreno Bonilla o el gallec Alfonso Rueda. I també la balear Marga Prohens, que aquest dijous en un fòrum de La Vanguardia va defensar el principi d'ordinalitat, en línia amb la posició del català Salvador Illa, però a què s'oposen altres presidents del PP. I també del PSOE, com el castellanomanxec Emiliano García-Page.
La vicepresidenta va elevar el tret contra Alberto Núñez Feijóo, davant la cita de dilluns vinent del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que aprovarà un camí d'estabilitat que l'endemà ratificarà el Consell de Ministres, al costat del sostre de despesa, per a la seva remissió al Congrés, i que també abordarà la situació del finançament autonòmic.
Lee también
Montero va ressaltar que el PP defensa “posicions diferents” sobre el finançament, en funció dels interessos dels territoris on governa. “És fonamental que el PP adopti una posició única com partit”, va demandar, ja que la llei que articularia aquest nou sistema de finançament desembocaria en el Congrés, on no voten els territoris sinó els grups parlamentaris.
I la vicepresidenta va denunciar que el PP no té una posició comuna i només aprofita aquest debat per a l'“enfrontament i la confrontació” territorial. “És incapaç de consensuar dins del seu partit una posició que permeti que almenys el PSOE es pugui asseure per discutir el model de finançament”, va al·legar.
Va recordar així Montero que aquesta va ser la primera proposta que Pedro Sánchez li va fer a Feijóo a l'inici d'aquesta legislatura. “I la resposta va ser no”, va recordar. Tot i així, “no em resignaré mai que el partit polític que té més presència en els governs autonòmics s'esborri del debat de finançament autonòmic perquè Feijóo sigui incapaç de plantejar unes directrius comunes per a tots els seus presidents”, va ressaltar.
El president anima a la seva homòloga balear a fer un front comú en el debat sobre el finançament
Prohens s'ha convertit en el símbol de la discrepància al si del PP sobre aquesta qüestió, i el president Salvador Illa, que ultima un acord amb Hisenda sobre els paràmetres del finançament singular de Catalunya, la va aprofitar ahir per escombrar cap al seu costal. Illa va acudir a Palma per reunir-se amb la presidenta balear i remarcar dues constatacions: la primera, que “existeix un ampli consens que el model de finançament necessita ser revisat i no respon a les necessitats reals”. I per tant “la necessitat de millorar el finançament autonòmic” d'acord a les singularitats de cada territori.
I la segona, l'aposta compartida per corregir el desfasament que provoca que les Balears i Catalunya liderin –amb Madrid–, el rànquing de comunitats aportadoras a la caixa comuna i acabin sent la novena i desena, respectivament, en la classificació de receptors de recursos. “Catalunya i Balears podem posar sobre la taula seny –sentit comú–” en aquest debat, va animar el president.
El principi d'ordinalitat vindria a corregir aquest desfasament, però Prohens va incidir en la seva discrepància amb la forma i el mètode de negociació –bilateral– entre Hisenda i el Govern. La presidenta balear només accepta una negociació multilateral, per més que Illa va garantir que “Catalunya continuarà sent solidària” i va qüestionar: “Quin problema hi ha que Catalunya defensi les màximes quotes d'autogovern?”.
Davant el CPFF de dilluns, altres comunitats van prendre ahir partit en aquest debat. La valenciana, on també governa el PP, va reiterar que reclamarà la urgent reforma del sistema de finançament i, mentrestant, un fons d'anivellament que iguali a les regions que estan per sota de la mitjana, com és el seu cas. I Page va tornar a rebutjar l'acord bilateral de Catalunya i els “privilegis”, més enllà dels quals dicta la Constitució per al País Basc i Navarra.
