Sara Aagesen: “L'acció climàtica mundial ha de continuar encara que Trump es quedi al marge”
Entrevista
“Estudiarem la continuïtat de les nuclears només si no encareixen la llum”, reitera la vicepresidenta i ministra per a la Tradició Ecològica
Sara Aegesen, vicepresidenta Tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
“Al final, es va imposar el sentit comú”, diu amb to relaxat Sara Aagesen, vicepresidenta Tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, al cap de poques hores del difícil moment parlamentari que va passar el Govern en el Congrés, on va estar a punt de perdre la votació d'una esmena del PP en la llei de Mobilitat que buscava prorrogar la vida de les centrals nuclears. Però la seva tasca més immediata se centra ara en la negociació de la cimera del clima de l'ONU a Belém (Brasil), on va viatjar ahir, després d'haver estat designada facilitadora (mediadora) en un dels eixos centrals del debat: el referit a la mitigació del canvi climàtic. “m'assec alagada, posaré el màxim afany”, diu en aquesta entrevista
El negacionisme climàtic ja governa als EUA. Quin marge d'acció li queda a la cimera del clima de l'ONU (COP30)?
El context pot ser complicat, però necessitem més multilateralisme, necessitem més conferències com aquesta, que són més necessàries que mai. Una àmplia comunitat internacional vol continuar endavant amb el procés de lluita contra el canvi climàtica.
Sense Trump, és possible?
La sortida dels EUA és un desafiament, però aquesta cimera ha de reforçar els compromisos de la resta dels països amb el sistema multilateral i amb l'acció mundial. El multilateralisme ha de guanyar, encara que alguns, com Trump, vulguin quedar-se al marge. Els avenços a l'acció climàtica no dependran mai un país, sinó d'una majoria convençuda. La Convenció de Canvi Climàtic de l'ONU la formen 198 països; i una gran majoria dona suport al procés.
Què s'espera d'aquesta conferència?
Es tracta que, deu anys després de l'Acord de París, el compromís continuï viu, que es reforci l'ambició climàtica i la implementació, així com la capacitat de donar resposta multilateral i de cooperació. I tot això ha d'empènyer per eliminar els combustibles fòssils, amb una eliminació progressiva i una acceleració de les renovables i de l'eficiència energètica. També s'espera acordar un paquet d'indicadors en matèria d'adaptació al canvi climàtic. A més, l'agenda la presidència brasilera dona gran rellevància a la transició justa, la igualtat de gènere i el finançament; es tracta de veure de quina manera tots els països ens comprometem per palanquejar aquell finançament necessari d'1,3 bilions [amb b] de dòlars per fer front al canvi climàtic en totes les seves dimensions.
La conferència ha d'empènyer per eliminar els combustibles fòssils, amb una eliminació progressiva i una acceleració de les renovables
Per a què ha de servir?
Hem de reforçar cada un dels compromisos de París a través de les contribucions determinades a nivell nacional [els plans d'acció per reduir emissions] que s'estan presentant per mantenir l'objectiu de contenir l'escalfament en 1,5ºC de l'Acord de París. La COP30 ha de servir per consolidar i atreure noves contribucions. Cada contribució que presentin els països és un pas més cap a l'abandonament progressiu dels combustibles fòssils. Aquest ha de ser el segle dels ‘electroestados’ i no el segle dels ‘petroestados’. El 75% de les contribucions nacionals presentades pels països inclouen mesures clares per triplicar les renovables, duplicar l'eficiència energètica i allunyar-nos dels combustibles fòssils.
L'UE27 s'ha mostrat desunida al definir els objectius climàtics davant aquesta cimera.
La setmana passada hi va haver una negociació molt intensa i jo mateixa vaig liderar l'ambició de 12 estats que es van sumar. Vam tenir unes negociacions complicades, fins a les quatre del matí; però aconseguim aprovar una llei del Clima alineada amb la ciència, amb aquella reducció del 90% de les emissions el 2040 respecte al 1990. I acordem la nostra contribució determinada a nivell nacional per ser presentada abans que comencés la COP30.
El procés de debat intern a la UE està sent convuls.
El que em sorprèn és que ara, després de l'aprovació per part dels governs, en el Parlament Europeu el Partit Popular espanyol hagi votat en contra d'una cosa tan important com és una llei de clima, quan Espanya és un país vulnerable al canvi climàtic i l'està vivint en primera persona.
El PP dona senyals que l'acosten cada vegada més a un partit totalment negacionista
El Partit Popular és un partit negacionista?
Els senyals que estan donant l'acosten cada vegada més a un partit completament negacionista. Estan dient no al Pacte Verd i mi crec que és un tacticisme polític que no ens podem permetre en alguna cosa com el canvi climàtic.
Europa està perdent lideratge davant la Xina a l'acció climàtica?
La Xina ha presentat ara un objectiu per aconseguir una reducció d'emissions d'entre el 7 i el 10%. El que hem de fer és sumar lideratges, no competir pels lideratges. La Xina està assolit el seu pic d'emissions i comença a reduir-les. Les reduccions d'emissions que recullen els seus plans són al final menors de les que ells finalment aconsegueixen assolir en els seus resultats.
L'abstenció de Junts al Congrés dels Diputats ha impedit que tirés endavant l'esmena de PP a la Llei de Mobilitat Sostenible per suprimir la “data de cessament definitiu” de les centrals nuclears d'Almaraz, Ascó I i Cofrentes. Atès que Junts ha amenaçat de desestabilitzar el Govern, la pregunta és si aquella abstenció, que permet al Govern seguir els seus plans, s'ha fet a canvi d'alguna cosa.
El que ha ocorregut és que davant l'esmena que va proposar el PP en la llei de Mobilitat Sostenible, una cosa que no tenia cap sentit, és a dir que aquella esmena crea inseguretat jurídica, provoca soroll i genera confusió. Hi ha uns procediments en matèria de seguretat radiològica que s'han de garantir. Hem dit que això és una cosa tan sensible que requereix respecte als procediments en tota la legislació vigents i màxim rigor: amb les instal·lacions i amb els ciudadanos. No es poden generar falses expectatives i fer les coses amb improvisació.
L'esmena sobre les nuclears del PP a la Llei de Mobilitat Sostenible creava inseguretat jurídica i confusió. Al final s'ha imposat el sentit comú
Però no hi ha cap contrapartida per a Junts, com algú pot pensar?
En aquest cas, ha predominat el sentit comú. Ha prevalgut la idea que aquella esmena genera una falsa idea que hi pot haver una pròrroga automàtica de les instal·lacions nuclears i que pot fer-se sense una ordre ministerial. Això és el que pretenia l'esmena, saltant-se la normativa vigent. Els procediments han de garantir-se, i això té a veure amb la seguretat nuclear i radiològica, no podíem introduir totes aquelles variables. Jo crec que al final ha imperat el sentit comú. Actuem sempre de manera responsable i continuem fent-ho. I complirem amb tots els requisits que marca la legislació, i no ens podem saltar el que digui l'organisme especialitzat en matèria de seguretat nuclear.
Les empreses han sol·licitat tres anys de pròrroga a la central d'Almaraz. I el Govern ha sol·licitat un dictamen al Consell de Seguretat Nuclear a partir d'aquesta petició de pròrroga per a Almaraz. I llavors, qui decideix aquella pròrroga? El Consell de Seguretat Nuclear o el Govern?
Sempre hem dit que la sol·licitud d'ampliació ha d'estar, i ha estat sempre, en mans de les empreses. Elles són les que van acordar el calendari de tancament i elles són les que podien fer la sol·licitud de canvi. També hem estat clars en dir que aquesta sol·licitud d'ampliació no pot venir acompanyada ni rebaixes d'impostos ni de càrregues que perjudiquin econòmicament els ciutadans. No hi pot haver un sobrecost de les factures de la llum per als ciutadans. I és cert que ara les empreses no sol·liciten cap condició de contorn [econòmica] i han renunciat a aquesta rebaixada dels impostos [i de les taxes que es paguen pels residus a Enresa]. I per descomptat, també vam dir que el procediment ha de complir amb totes les garanties de seguretat nuclear. I, per tant, en poc temps valorarem la sol·licitud de l'informe enviat al CSN. Aquest és un informe preceptiu i això és molt important, és vinculant en tot el que sigui relatiu a seguretat nuclear. No prejutjarem el que digui aquest informe. És un informe molt tècnic, és complex, requereix el seu propi procés d'anàlisi per part dels tècnics…
Al seu despatx, dimecres
A què respondrà l'informe del CSN?
Ha de respondre a la pregunta de si es compleixen totes les garanties en matèria de seguretat nuclear en el cas d'una ampliació, perquè en aquest cas hi ha hagut una sol·licitud d'ampliació per part de les empreses. I són ells els que hauran de requerir tota la informació que considerin oportuna; però nosaltres, insisteixo, no interferirem en una feina, tan tècnica i tan rellevant com és el del Consell de Seguretat.
Llavors, en quines condicions el Govern acceptaria estudiar la continuïtat d'Almaraz i de les altres centrals nuclears. Quins requisits s'haurien de donar?
Ho hem dit sempre, hem estat clar. Ho estudiarem sempre que les condicions, principalment, siguin que no afecti els consumidors, que no afecti els contribuents, que no suposi una càrrega, un cost addicional a la factura dels consumidors i que es compleixin tots els requisits de seguretat nuclear. Aquesta és la posició en la qual érem i en la qual som.
El Pacte Climàtic que promou el Govern i que discuteix el Congrés cap a on s'ha d'orientar? El decàleg proposat semblava my condicionat pel trauma dels incendis. Es va obrint pas a mesures de mitigació o altres àmbits?
Es busca reforçar mecanismes d'adaptació, però també de mitigació. Fa una aposta clara pel món rural i pel sector primari, l'agricultura, pesca, en aquest cas el sector de la ramaderia també, perquè són els primers afectats davant els riscos i els impactes del canvi climàtic, resiliència hídrica. En aquells 10 eixos hem posat a sobre de la taula una cosa tan important com són els mitjans necessaris per donar resposta en les millors condicions els 365 dies de l'any, i també generar aquella cultura de prevenció. Es busca una unitat de totes les administracions públiques, de les forces polítiques, de la societat civil en el seu conjunt també per anticipar-nos i per defensar l'interès general a l'hora d'actuar i protegir el nostre país, les vides i la nostra economia.
Les oenagés han expressat la seva preocupació pel retard del Fons Social del Clima i el seu temor que es pugui desvirtuar la destinació d'aquells recursos, ja que s'han de dedicar a les persones i sectors vulnerables a les pujades dels preus de l'energia.
Hem aconseguit un pacte europeu per crear un Fons Social pel Clima i continuem treballant per implantar les millors mesures cadascun dels seus països. Però avui dia pràcticament cap país no ha estat capaç de presentar la seva proposta de Fons Social pel Clima, però, malgrat aquell retard, també en la llei del Clima i en el nou esquema de dret d'emissió, continuem demostrant la nostra voluntat de protegir als sectors més vulnerables i l'acompanyament als sectors que necessita aquelles transformacions.
Traiem a informació dilluns la redacció dels projectes dels barrancs del Pedrís i Magre
Quan hi ha xàfecs parlem de desocupar les zones inundables, però només quan s'han donat tragèdies. S'abordarà el projecte del barranc del Pedrís?
A València, hem vingut treballant en un pla de recuperació i millora de la resiliència de 550 milions d'euros per adaptar la conca hidrogràfica a la realitat. Aquest mateix dilluns [demà] sortirà informació pública la licitació de la redacció dels projectes dels barrancs del Pedrís i el Magre. Aquest dilluns, aquests projectes estaran en el BOE.
El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (Pniec) preveu que el 81% de l'electricitat sigui d'origen renovable el 2030. S'estan complint les previsions?
L'any passat vam augmentar l'ambició, per alinear-la amb un roda que no para de girar. Estem avançant molt ràpidament en matèria de transició energètica i en el compliment dels objectius que es van negociar a nivell europeu. Malgrat que els camins del Pniec són indicatius, anem per bon camí. Crec que tant l'Administració com el sector estan preparats per a les transformacions que s'estan donant la dècada. L'any passat vam augmentar l'ambició, per alinear-la amb una roda que no para de girar. Estem avançant molt ràpidament en matèria de transició energètica i en el compliment dels objectius que es van negociar a nivell europeu. Malgrat que els camins del Pniec són indicatius, anem per bon camí. Crec que tant l'Administració com el sector estan preparats per a les transformacions que s'estan donant la dècada. La fotovoltaica i l'autoconsum avancen segons les previsions. S'esperava la instal·lació de 46 GW i tenim 46,5 GW aquest 2025. En el cas de l'eòlica hi ha un decalatge d'una mica menys de 4 GW respecte al previst i que esperem recuperar. Per això, hem tret un nou paquet de mesures per incentivar la repotenciació eòlica [d'instal·lacions existents], on creiem que també hi ha un gran camp d'avenç.
Però per no perdre aquella energia renovable fa falta més emmagatzemament, reclamen molts sectors...
En el camp de l'emmagatzemament, hem posat en marxa noves mesures per impulsar-la, amb hibridació o agilitació de les tramitacions… Estem gairebé 8 GW d'emmagatzemament instal·lats i amb paquet d'incentius i ajuts que aportaran 7 GW més. Aquest any ha de ser el del boom del sector d'almacenamiento. Esta és la foto, però el més important és que la gana i l'atractiu inversor cap a la transició energètica cap al nostre país continua sent i és apreciable. Fa poc vam presentar la planificació de la xarxa elèctrica d'Españaen audiència el pla de la xarxa de transport de l'horitzó 2030 i també la modificació de les inversions de les xarxes, tant en transport com en distribució. I el que veiem és que les peticions d'eòlica sumen 60 GW, o sigui, dupliquen la necessitat del Pniec en l'horitzó 2030 i la fotovoltaica arriba a 150 GW, o sigui que multiplica per cinc el previst en el Pniec.
Jo crec que hi continua havent molt atractiu i molta atracció a Espanya per aquella transició, que és un èxit i una oportunitat.
Molts projectes eòlics i fotovoltaics són, si embrago, conflictius, què es pot fer per millorar aquí també i fer que aquella implantació respon igualment a una transició justa?
Espanya té una normativa ambiental molt garantista. Els projectes han de superar aquelles avaluacions ambientals, que són transparents. I tots els interessats tenen l'oportunitat de ser agents. Les declaracions d'impacte ambiental introdueixen mesures correctores i compensatòries per mitigar el possible impacte ambiental que tenen aquelles tecnologies renovables. Però cal ressaltar que les tecnologies renovables desplacen les tecnologies fòssils, i tenen moltíssims cobeneficis en termes de salut, en termes de competitivitat, en termes d'autonomia estratègica, que normalment són molt difícils d'enfrontar, però són allà. I, d'altra banda, en el Ministeri hem advocat i hem apostat per intentar consolidar la convivència de les energies renovables amb altres pràctiques, i em refereixo aquí a l'agrovoltaica. Podem fer-la compatible amb altres usos tradicionals, i s'ha demostrat que funciona. Funciona per a l'agricultura i per a la ramaderia. Entenem que aquesta és una pràctica que cada vegada tindrem de forma més recurrent per tot el territori. La convocatòria que vam llançar fa dues setmanes per a l'agrovoltaica hi ha hagut un magnífic èxit. I li diré també que Cataluya han estat beneficiària d'una part important d'aquells ajuts a l'agrovoltaica.
Sara Aagesen
I què es pot fer per millorar aquí també i fer que aquella implantació respongui igualment a una transició?
Nosaltres entenem que, al final, les energies renovables generen ocupació i riquesa i combaten la despoblació rural. Per això, el que hem fet és canviar els criteris d'accés a la xarxa elèctric [per fer l'abocament o evacuació de l'electricitat neta produïda]. Abans, aquell accés se'l quedava el primer que arribava. Però ara el que fem és incorporar criteris que maximitzin els beneficis socioeconòmics al territori, en les poblacions pròximes als projectes! I això és el que també hem fet de manera molt innovadora en els concursos de transició. Creiem que les renovables respectaran els criteris de transició justa i volem que ho siguin encara més en aquesta dècada i els pròxims años.x
Sembla que s'aquesta endarrerint la implantació de l'eòlica en l'àmbit marina. Hi ha qui diu que s'està endarrerint.
La planificació prèvia de l'ordenació de l'espai marítim [POEM] va ser un procés amb moltíssima participació. Volem fer-ho tot amb la transparència més gran. Veiem que altres Estats membres europeus estan fent marxa enrere perquè entenen que el marc no ha tingut la participació i els incentius adequats. Hem anat a poc a poc, però amb bona lletra. Fa molt poc hem mantingut reunions amb les confederacions de pescadors i amb promotors, per poder avançar de forma conjunta. Aquests, al final, han de ser projectes que, igual com els projectes a terra, maximitzin els beneficis. Aviat volem treure a audiència pública l'ordre per promoure els concursos, que és una cosa important. Es definirà com es definiran aquells concursos per a l'eòlica off shore al nostre país. Però insisteixo, una de les màximes que estem buscant és que hi hagi acceptació, que siguin projectes que siguin benvinguts als territoris.
Amb l'eòlica marina hem anat a poc a poc, però amb bona lletra. Volem treure a audiència pública l'ordre per promoure els concursos i que els projectes siguin pactats
Del sistema elèctric espanyol es diu que creix l'oferta però no la demanda Hay sectors que s'han també d'electrificar. Com s'afronta l'alt consum dels centres de dades?
Sempre hi ha d'haver un equilibri entre la generació d'energia i la demanda. A Espanya, el 2022 aprovem l'última planificació de la xarxa elèctrica, fins al 2026, i la palanca transformadora va ser la integració de les energies renovables. No hi havia pràcticament nova demanda. S'incorporava nova generació renovable, però de facto no hi havia demandes per a nous projectes industrials, projectes d'electrificació de ports o projectes d'hidrogen com a nou vector energètic. Ara, la nova planificació suposa llançar un canvi de paradigma total. El factor principal que regeix aquesta nova planificació és precisament la demanda. Hi ha un desig de venir a Espanya, del qual la indústria que existeix es quedi i participi d'aquesta descarbonització competitiva a les que s'ofereix aquells preus més competitius de la mà de les renovables i, per tant, jo crec que és un senyal espectacular, transformador i molt positiu.
Com s'afronta l'alt consum dels centres de dades?
En el cas dels centres de dades, és una cosa que també hem de posar en el seu context. El Govern tens una estratègia d'intel·ligència artificial, que va ser actualitzada l'any passat i en la qual es contempla, a més, el desplegament dels centres de processament de dades. S'espera que i l'any 2030 hi hagi una potència de computació de 2, 5 GWs. Això, en termes energètics, serien aproximadament 4 GW en termes de potència elèctrica. I la mateixa patronal del sector reafirma com a una cosa ambiciosa aconseguir aquells 4 GWs. Doncs bé, la situació actual al nostre país és que ja hi ha accés concedit a la xarxa de 12 GWs. És a dir, es triplica aquell objectiu que s'espera aconseguir l'any 2030. I què hem fet? El Govern espanyol el que ha fet el mes d'agost passat, en línia amb l'estratègia d'intel·ligència artificial i amb la mateixa normativa europea, és llançar informació pública a un projecte de reial decret per orientar aquell desplegament dels centres de processament de dades a projectes que maximitzin els impactes positius al territori, però sobretot que minimitzin externalitats negatives associades al consum d'energia, el consum d'aigua. Volem que siguin els millors projectes que estiguin alineats amb la normativa europea i amb el que a Espanya volem veure.
Les companyies elèctriques han presentat la seva proposta per fer inversions en la xarxa, però fingeixen amb no fer-les si no tenen la retribució justa
La remuneració de les activitats de transport i distribució és competència de la CNMC [Comissió Nacioal de los Mercados i la Competecia], que està tramitant ara el nou període de planificació fins al 2031, el 26 al 31. I el que ha fet és posar a sobre de la taula una proposta amb una taxa de retribució financera que incrementa pràcticament el 20% la que existeix actualment. Passa del 5,58% al 6,68% per a aquest període. Nosaltres com ministeri, realment el que vam fer és emetre unes orientacions que jo definiria en dos objectius. El primer és que a l'hora de definir aquesta taxa de retribució financera siguem conscients que l'electrificació i la inversió en xarxes és una cosa que està ocorrent a tot arreu del món. O sigui, és una cosa que té un efecte arrossegament i necessitem que aquelles inversions siguin prou atractives perquè les empreses vulguin fer-les a aquí. Però alhora també hem de buscar un equilibri perquè la nostra electricitat continuï sent competitiva, perquè al final el pagament d'aquelles xarxes ho fem tots cadascun dels consumidors, les empreses petites i rasclis, i cada un dels locals.
Convencerà les elèctriques?
I nosaltres hem emès els corresponents informes pel que fa a la metodologia i altres. Però el Ministeri i el Govern d'Espanya estan fent alguna cosa que és molt transformador. Por primera vegada, parem a sobre la taula no només una nova planificació molt ambiciosa fins al 2030, sinó que hem augmentat el nivell d'inversió que tenen les xarxes de distribució en un 62%. Això significa que, entre transport i distribució, les empreses poden invertir fins al final de la dècada 30.000 d'euros. Per la qual cosa jo crec que és un incentiu al qual les empreses molt difícilment renunciaran.